jueves, 25 de noviembre de 2010

L'Eskup i el periodisme 2.0

El 2.0 no és ni el futur ni cap novetat. Ja és el present. Sense cap intenció d'establir càtedra ni de crear opinió (no sóc cap expert en la matèria), he pensat que ja tocava dedicar un post a aquest fenònem cada cop més important, pels que ens dediquem a la Comunicació (sí, amb majúscules) i que encara no sabem ben bé a on ens portarà.


Coneixeu l'Eskup? L'Eskup és la nova eina que, des del passat més de juny, incorpora la versió on-line del diari El País. Amb l'Eskup, els usuaris, prèviament registrats, poden contribuir -mitjançant 280 caràcters- aportant informació i opinió en temps real, a més d’altres funcionalitats pròpies de les xarxes: seguiment de persones i temes, fer comentaris de notícies, sincronització amb les dues xarxes socials per excel·lència (Facebook i Twitter), entre d'altres.


Sota el meu punt de vista, a banda de de les principals avantatges que aquest sistema té (és novedós, socialitzador, interactiu i participatiu), l’Eskup és una magnífica eina per:

  • Donar un valor afegit a la versió on-line d’El País: no només és una selecció de notícies... tampoc és una còpia de la versió impresa... és una nova eina que permet la participació de tots de forma activa i que ofereix recursos personalitzats que no tenen altres portals d’informació.
  • Apropar-se al públic juvenil: Els joves, que segons l'EGM són els que més utilitzen Internet, estan habituats a les funcionalitats 2.0 i a les xarxes socials, pel que aquest recurs en xarxa pot ser atractiu per a ells. A més, és també una manera de fidelitzar a aquest target juvenil que no compra El País i que fins ara s’informava a través de les pròpies xarxes o a d’altres portals d’Internet.
  • Facilitar la informació en temps real: És il·lògic que una notícia d’última hora s’estigui comentant i difonent abans en una xarxa social (per exemple, Twitter) que en les versions on-line dels mitjans de comunicació. Amb l’Eskup, El País guanya immediatesa.
  • Apropar el mitjà a la societat: Amb l’Eskup, el lector (que ara passa a ser usuari), se sent proper a la redacció del seu mitjà de comunicació de referència i útil, donant informació i/o comentant les aportacions dels periodistes i d’altres usuaris.


I és que l'Eskup és un dels referents locals de l'anomenat "periodisme 2.0" o "periodisme ciutadà". Intentaré, doncs, fer una definició completa del que, sota el meu punt de vista, es l'Eskup: un recurs de socialització de la informació multimèdia dissenyat en forma de xarxa, que permet la participació dels “lectors-usuaris” i la interacció amb el mitjà i que es presenta com una solució de microblogging per als usuaris que, a més, poden sincronitzar-lo amb les xarxes socials més massives: Twitter i Facebook.


LA PARTICIPACIÓ DEL LECTOR ALS MITJANS ON-LINE

Alguns mitjans de comunicació on-line han fet, durant els últims anys, incursions en el terreny del 2.0. La majoria de premsa on-line van iniciar-se obrint la possibilitat de comentar les notícies. Els lectors volen ser actius i comentar les notícies, però va sorgir el problema lligat a l’anonimat: molts comentaris, al ser anònims, eren ofensius i inapropiats i, al final, poc tenien a veure amb la notícia. Amb l’Eskup, aquest problema es resolt, ja que l’usuari ha d’estar registrat per poder comentar notícies. És també el cas, per exemple, de les opcions de comentaris de notícies del portal on-line del diari Avui, on també t’has de registrar (no així en el cas de La Vanguardia, per exemple).


Altres opcions de participació s'han basat en les xarxes socials existents. És el cas, per exemple, de La Vanguardia, que té un compte a Twitter per informar als seus seguidors de les notícies d’última hora. Un pas més enllà proposa la CNN, que permet als usuaris interactuar directament amb els seus periodistes per tal de facilitar-los informació, a través de Twitter.


El “periodisme ciutadà” que permeten aquestes noves eines són de vital importància en països o zones que pateixen censura. La televisió Al Jaazera, a principis de l’any 2009, va posar en marxa una aplicació especial per garantir la cobertura del conflicte de Gaza per part dels seus usuaris: “War on Gaza” permetia informar des el lloc dels fets i geolocalitzar què és el que estava passant en temps real.


L'EVOLUCIÓ DEL PERIODISME O LA FI REVOLUCIONÀRIA?

L’eskup i tots els models de “periodisme ciutadà” converteixen als lectors en "actius" de la informació. Els lectors passen a ser “usuaris”. I els periodistes i usuaris passen a estar en un mateix nivell. La interacció entre periodista i usuari és cada cop més intensa i recíproca: l’usuari informa al periodista i també comenta i critica les seves informacions. L’usuari és, com el periodista, generador d’informació, i el periodista s’informa a través d’ell de les tendències, modes, opinions majoritàries i notícies d’última hora. L’usuari, si em permeteu, es converteix en un “corresponsal local" del mitjà de comunicació, que cobreix allò a on el mitjà no arriba, donant un valor afegit a la professió del periodisme.


El canvi de paradigma (“lector” -> “usuari actiu”) s’emmarca en una tendència global que, gràcies a Internet, està canviant moltes altres coses. És el cas del també anomenat “consumidor 2.0” o “Crossumer”. Igual que el nou usuari dels mitjans de comunicació, el Crossumer passa a ser actiu, opinant i criticant obertament les marques i els productes, creant opinió i influenciant, d’aquesta manera, en la decisió de compra d’altres persones. Us convido a conèixer més a fons la meva opinió en aquest sentit al post que vaig escriure l'any passat.


Seguint amb el “nou periodisme”, crec que podem afirmar sense por a equivocar-nos que Internet no ha acabat ni acabarà amb el periodisme ni amb els mitjans de comunicació. Internet ens possibilitava tenir infinites “columnes d’opinió” i arribar directament a les fonts... però com diu Gustavo Cardoso al seu llibre “Los medios de comunicación en la sociedad red”, “el periodismo continúa siendo una profesión presente en nuestras sociedades y la mayor parte de las noticias de las que hoy disfrutamos siguen saliendo de redacciones de periódicos”. I és que Internet s’ha d’entendre com una innovació que, igual que va succeir amb la ràdio en el seu moment, trobarà el seu espai i facilitarà la transmissió d’informació als seus usuaris sense fer desaparèixer els periodistes ni altres mitjans.

Els catastrofistes explicaven la suposada desaparició dels mitjans de comunicació gràcies a l’irrupció d’Internet pel que fet que aquests, al segle XIX, eren unidireccionals i verticals. Però al segle XXI, gràcies a Internet, els mitjans s’han sabut convertir en bidireccionals, interactius i horitzontals, sense sentir l’amenaça del 2.0, sinó al contrari: aprofitant totes les seves possibilitats.


El periodisme 2.0 és revolucionari en tant que marca un moment de canvi en la història del periodisme. Però també el podem considerar evolucionari, ja que introdueix canvis a la professió sense canviar la seva essència. En aquest sentit, trobo que plataformes con l’Eskup o similars ens demostren que, en realitat, estem davant d’un canvi evolutiu, una introducció d’un nou mitjà (Internet) que és més una “evolució” del periodisme que una “revolució”. I es que, a dies d’ara, la televisió continua sent el mitjà de referència per a la majoria de persones i Internet no ha fet desaparèixer ni els diaris escrits ni la ràdio. És més; Internet s’ha d’entendre com un complement de la resta de mitjans tradicionals: un mitjà que aporta interactivitat, participació, ampliació de la informació i immediatesa; que pot sincronitzar-se i conviure amb la resta de mitjans, enriquint-los i apropant al públic amb els emissors, sense fer-los desaparèixer.


EL 2.0 ACABARÀ AMB ELS PERIODISTES?

El paper dels periodistes, a diferència del que opinen els “catastrofistes” o revolucionaris, no crec que estigui en crisi. És més; amb la gran quantitat d’informació present a Internet, molta d’ella generada per usuaris anònims i no professionals, seran cada cop més importants els periodistes o “mediadors”, que contrastaran i ampliaran informació, que la contextualitzaran i que donaran credibilitat a la notícia. L’augment de blogs i webs personals dels últims anys no ha amenaçat als mitjans tradicionals, ans al contrari: són cada cop més necessaris per tal de contrastar, verificar i, per tant, crear opinió a partir del seu principal valor: la credibilitat.


El 2.0 no és una amenaça per als periodistes i mitjans. És, novament, una oportunitat que ja hem de començar a aprofitar.


lunes, 18 de octubre de 2010

Gestiono la comunicació de l'acte de lliurament dels Premis Ciutat Sostenible

Aquest matí, la princesa Letizia ha lliurat a Madrid els Premis Ciutat Sostenible a les millors iniciatives ambientals dels municipis de l’estat espanyol. Estic a l’AVE, de tornada cap a Barcelona, després d’un dia intens de feina. És el primer moment que tinc per parar-me a pensar una mica i, sincerament, crec que puc estar content de la meva aportació en aquest destacat acte.

Un any més, la Fundació Fòrum Ambiental i Touchpoint han confiat en mi per gestionar la comunicació i relació amb els mitjans d’aquest acte, fet que m’omple d’orgull i responsabilitat. La meva feina ha consistit, bàsicament, en el que sé fer: convocatoria de premsa (juntament amb Casa Real), relació amb els mitjans i periodistes, redacció i enviament de tota la comunicació de l’acte (dossier de premsa, notes de premsa), relacions publiques i seguiment posterior. En les properes hores i dies anirem veient quina repercussió mediática tenim –important, m’atreveixo a predir, veient la gran afluència de periodistes i reporters gràfics assistents al Pabellón de la Rosaleda de Madrid -.

Avui, a Madrid, m'he sentit més a casa que mai, ja que m'he portat una grata sorpresa: el guardó com a finalista dels premis que ha estat atorgat al Consorci del Vallès Occidental l'ha recollit el meu alcalde, Manuel Bustos.

Els Premis Ciutat Sostenible, que aquest any arriben a la vuitena edició, s’atorguen com a reconeixement als municipis espanyols que aposten per projectes i actuacions dirigides a potenciar la sostenibilitat. Enguany, el Premi Ciutat Sostenible ha estat per a la ciutat de Palencia. La princesa Letizia ha lliurat també els guardons a La Aldea de San Nicolás, Rivas Vaciamadrid, Santa Pola i a la Diputació de Jaén; la resta de municipis i entitats premiades en la present edició. Altres autoritats presents a l’acte han estat Ana Botella, Tinenta d'alcalde de Madrid; i Teresa Ribera, Secretària d’Estat per al Canvi Climàtic, a més dels alcaldes i representants municipals de les ciutats premiades.

A nivell professional, ha estat molt enriquidor participar en un acte com aquest, responsabilitzant-me de la comunicació i difussió del mateix. I a nivell personal, és un plaer treballar amb el recolzament de Touchpoint i la Fundació i dels seus professionals.

I ara, cap a Sabadell, que tenim molta feina!

jueves, 14 de octubre de 2010

És ètic publicar una informació embargada abans de temps?

He de confessar que, fins ara, no m’ha passat mai. L’opció d’enviar una Nota de Premsa (NP) embargada és una formula que he utilitzat en diverses ocasions i, fins al dia d’avui, els mitjans de comunicació sempre han respectat l’embargament. Avui, però, he tingut una conversa telefònica amb un periodista d’un mitjà de fora de Catalunya i intueixo que el seu mitjà revelarà una informació abans del que prevèiem/desitjàvem.

Comencem pel principi: per què els comunicadors corporatius enviem NP embargades? Sense ànim d’imitar a l’Enciclopèdia o al RAE, una NP embargada pretén traslladar als mitjans de comunicació una notícia per tal que la coneguin i la puguin treballar amb temps, però amb la intenció que no es faci pública abans d’una data/hora concreta. Normalment s’utilitza en actes de lliuraments de premis (ja se sap qui ha guanyat, però la informació no és encara pública), discursos de polítics o resultats previstos de votacions, per exemple. Existeix un acord tàcit entre el col·lectiu de periodistes de respectar l’embargament de la informació. Normalment és així, ja que els periodistes agraeixen el gest del comunicador de facilitar-los la seva feina i d’avançar-los tot el material. Així, de seguida que s’aixeca l’embargament, poden publicar la informació amb tots els detalls.

No oblidem mai que un comunicador sense un periodista no és res. Els comunicadors volen (volem) difondre les (nostres) notícies i comptem com aliats als mitjans de comunicació. I també sabem que el periodista, per sobre de tot, vol publicar la informació quan la sap. Però és ètic saltar-se la petició d’embargament? L’esperit periodístic diria que sí: “si tens una notícia contrastada, publica”. Però, ets millor periodista publicant una informació que tota la resta del gremi està respectant? No és una falta de respecte al conjunt de comunicadors corporatius i periodistes? A part de ser periodistes, no som persones amb ètica professional i companyerisme?

La meva opinió, ho confesso, està clarament marcada, ja que em dedico a gestionar la comunicació d’empreses i institucions. Però si fos periodista, què faria? I què faríeu vosaltres?


domingo, 19 de septiembre de 2010

La risoteràpia més massiva i mediàtica de Barcelona

Acostumat a la comunicació seriosa i institucional de les darreres setmanes, sempre va bé fer un kit-kat per comunicar quelcom divertit i diferent. Ahir dissabte el centre comercial Diagonal Mar va acollir la primera risoteràpia massiva de Barcelona. La pluja no va frenar als aproximadament 200 assistents, que van canviar la terrassa del centre per l'interior, per riure i passar-s'ho bé seguint les indicacions dels monitors de "Son-risas". I allà hi era jo, ocupant-me dels mitjans de comunicació presents, després de la convocatòria realitzada en les últimes setmanes.

L'acció s'emmarca en la iniciativa "OOOHMM... Terapia relax after summer", que porta a terme el departament de màrqueting de Diagonal Mar amb el suport de les agències Poko Frecuente (conceptualització i producció) i Touchpoint (estratègia i RRPP).

Pel que a mitjans respecta -que és la meva feina-, l'acció d'ahir va ser una de les més mediàtiques de les convocades per Diagonal Mar en els darrers 3 anys. I és que van assistir mitjans com BarcelonaTV, TV3, TVE, l'Agència EFE, La Vanguardia i El Periódico. La important cobertura mediàtica obtinguda, entre les que destaca l'aparició al "TN Vespre" d'ahir dissabte, la convocatòria de Catalunya Ràdio a través del "Catalunya Matí" d'ahir o les fotonotícies d'El Periódico, La Vanguardia i el diari Segre d'avui, se suma a les notícies prèvies al dia d'ahir, que anunciaven la risoteràpia massiva: diari Què!, El País, Time Out, La Guía del Ocio...

Enhorabona a Diagonal Mar i, en especial, al seu equip de màrqueting, que han apostat per una acció potencialment mediàtica i que ha demostrat una gran acceptació per part dels barcelonins.

Podeu veure un resum de l'acció d'ahir al vídeo de lavanguardia.es: http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=54005258166&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9








lunes, 6 de septiembre de 2010

Participo en la retransmissió televisiva de la jornada castellera de Festa Major

Són (sí, encara) uns dies intensos de Festa Major. A banda del retrobament amb els amics amb ganes de farra, també he tingut temps de participar, com a comentarista, en la retransmissió de l'aixecada de Castells programada dins de la Festa Major de Sabadell que va tenir lloc ahir diumenge. Vull agrair la confiança de Canal Català Vallès, en especial al seu director Francesc de la Torre, per l'oportunitat de compartir amb ell i amb el també periodista i comunicador corporatiu sabadellenc Marc Serrano una jornada molt especial. Vaig gaudir molt, no només de l'ambient que s'hi respirava a la plaça Sant Roc, sinó també de poder treballar amb aquests dos grans professionals i amb la televisió vallesana de referència.

De la crònica dels castells jo en sé poc... així que us animo a llegir els articles publicats a l'asabadell.cat i a Ràdio Sabadell 94.6.

Ah! i molt bona Festa Major, que encara queden unes hores!

jueves, 29 de julio de 2010

Ens veiem a la tornada!

Acaba, com tot a la vida, un curs molt intens. I el proper, que començo a finals d'agost, encara promet més! Bones vacances als que, com jo, sou aofrtunats de tenir-ne. Ens veiem a la tornada, companys! Salut i passió per la comunicació!

miércoles, 23 de junio de 2010

Fins sempre, mestre!




























Deia que aprendre a pensar és el que millor que sabia fer. La creativitat i la comunicació eren les seves passions. Un home bo, intel·ligent, savi. Una persona que enamorava amb la paraula i amb la mirada. Simpàtic, exigent i excel·lent transmissor d'idees, teories i pensaments.

Avui he conegut que ens ha deixat José María Ricarte, el mestre de la comunicació corporativa i de la creativitat. Un referent en la nostra matèria en tot l'estat. Un pioner que ha dedicat la seva vida a la "gestió creativa de la comunicació persuasiva", com ell mateix deia. Un apassionat de la comunicació, que comunicava amb passió.

He tingut la sort de tenir al mestre Ricarte de professor al Màster de Direcció de Comunicació Empresarial i Institucional que vaig cursar fa 2 anys a l'escola de Postgrau de la UAB. Va ser membre del Tribunal del meu projecte de final de Màster i ha participat com a jurat en les 6 edicions del concurs fotogràfic Aquafoto, organitzat per la Fundació CASSA. Hem sento afortunat per haver compartit amb ell reflexions sobre la situació actual de la comunicació corporativa al nostre país i per haver-lo conegut.

Fins sempre, mestre.

"Informar es hacer saber. Comunicar es hacerme saber. Y persuadir es hacerme saber que sabes". José María Ricarte.

jueves, 17 de junio de 2010

L'acte "Sabadell des del 2009" del Síndic reuneix més de 200 persones a l'auditori de Fira Sabadell

Més de 200 persones, entre elles polítics, representants d'institucions i ciutadans i ciutadanes, es van reunir ahir al vespre a Fira Sabadell per conèixer la visió de la ciutat del Síndic Municipal de Greuges. L’acte, que es realitza cada any per aquestes dates des de que Josep Escartín és Síndic, pretén apropar a la ciutadania les conclusions del defensor local al conjunt de la ciutadania després de la realització de la memòria anual. Un acte institucional, breu i seriós, que es va transformar en un espai de relació i diàleg al finalitzar el parlament oficial.

És un luxe comptar amb un espai tan elegant, auster, còmode i professional com és l'aditori de Fira Sabadell per portar a terme aquests actes. i és fantàstic poder treballar amb el Síndic i el seu equip un any més! i ja en van 4!

Gràcies als mitjans i periodistes que es van fer ressó de l'acte. Aquí teníu algunes notícies publicades: ASabadell; Ràdio Sabadell 94.6 i Diari de Sabadell (versió on-line).


Tot i que no té res a veure, aprofito el post per donar l'enhorabona al company Kiko de la tele, que comença una nova etapa. Que siguis feliç!

miércoles, 26 de mayo de 2010

Welcome (amb W), estiu!

Un imponent i majestuós hotel W donava ahir a la nit la benvinguda a l’estiu. La temperatura agradable que es vivia millor ciutat del món convidava a sortir de casa i a celebrar que la calor, ara sí, està al caure. Una exquisida i cuidada organització de l’acte -enhorabona, un cop més, a l’equip d’IT Comunicación-, al que vaig tenir el privilegi d’assistir, només pot tenir un final tant perfecte com l’inici: simplement genial. Bon ambient, decoració espectacular, música de l’Ibiza International Music Summit... els ingredients perfectes per convertir la nit de dimarts en la primera velada mediterrània d’aquesta temporada. La societat barcelonesa i els turistes més cool omplien la piscina de l’hotel, la WET, mentre pel photocall de la WET DECK PARTY desfilaven cares conegudes del món de la moda, el disseny i la música, com ara Raquel Revuelta, Helen Lines, Jordi Labanda, els germans d’Ailanto o l’esportista Álvaro Bultó. La guinda la van posar els cocktails d’autor (em quedo amb l’Indian Summer o el Wet Mojito), la carn a la brasa i, com no, els sabors de gelat més estiuencs. Quines ganes d’estiu!

domingo, 25 de abril de 2010

Presento la festa d'Intermón Oxfam a Terrassa


Sabíeu que en el proper minut més de 100 persones a tot el món s'enfonsaran en la pobresa? i que 1 de cada 6 persones de tot el planeta no sap si podrà menjar alguna cosa avui? Aquestes i moltes més injustícies són les que Intermón Oxfam va posar a sobre de la taula a la jornada festiva Un dia per a l'esperança, celebrada paral·lelament a 47 ciutats de l'estat espanyol i Catalunya. La gent d'IO a Terrassa van tenir la deferència de confiar en mi la presentació de la festa a la co-capital vallesana. De fet, no em venia de nou, ja que els anys 2007 i 2008 vaig ser el conductor de la jornada Un dia per a l'esperança a Sabadell. Una experiència molt enriquidora compartir el dissabte amb tots els voluntaris, amb els seus projectes, la seva simpatia, el sol i les altes temperatures que ahir van fer a Terrassa i el micròfon sense cables a la mà d'11 a 20 hores. Gràcies, Intermón, pel fantàstic dia d'ahir!


jueves, 15 de abril de 2010

Gran sessió sobre comunicació de crisi

Amb una magnífica horatòria i amb la improvització que només pot utilitzar qui es prepara bé les conferències, Manuel Campo Vidal ha impartit aquest matí una excel·lent sessió sobre comunicació de crisi a EADA. En aquest petit món de la comunicació corporativa sovint tens la sensació de que tot està escrit i sabut... però sempre s'aprenen coses noves de qui té una experiència aplastant en aquest sector. I més encara del fet de comunicar en qualsevol context de crisi: una emergència, una situació complicada a l'empresa o un context de crisi global.

No cal dir que he gaudit molt de la sessió de l'actual president de l'Acadèmia de la Televisió i de tota la jornada de formació sobre comunicació i responsabilitat social corporativa. Hem quedo, però, amb algunes de les refexions de Campo Vidal sobre la comunicació corporativa al nostre país. Comparteixo amb ell que a casa nostra, majoritàriament, comuniquem malament. I tot, segons Manuel, radica en la nefasta formació sobre comunicació que hem rebut des de la nostra infància. El model educatiu que la majoria hem patit (sort que sembla que comença a canviar) s'ha basat sempre en un emissor (el professor) que comunica unidireccionalment a través del canal oral i que només rep resposta a través de missatges escrits (els exàmens). I les presentacions? I la defensa d'idees davant de la resta de companys? I els exàmens orals? No és extrany que a la majoria de la meva generació encara li faci por (amb el significat més contundent de la paraula) parlar en públic o fer presentacions, a diferència de francesos, anglesos o americans de la mateixa edat.

I és que "comunicar" no és un verb que només conjuguem els comunicadors. La comunicació és relació, empatia i eficiència. I sense una cultura de la bona comunicació a qualsevol sector i departament de l'empresa apareix el risc de la baixa productivitat, de les ordres poc clares, dels malentesos, de la pèrdua d'oportunitats comercials, socials i de lideratges... de les eternes reunions que no porten a res.
Qualsevol crisi és un punt d'inflexió. Estic segur que aviat sortirem d'aquest pou en el que ens trobem tots plegats, però ara és el moment de posar "en crisi" els errors i models que fins ara hem repetit sense corregir. Calen molts canvis estructurals a gairebé tots els sectors econòmics, però també cal replantejar les prioritats d'inversió de les empreses i grans corporacions. I aquí penso que juga un paper important la comunicació. Invertir en formació en comunicació és garantir l'eficiència de l'organització. Invertir en comunicació corporativa no només és tenir un responsable de premsa; és que la cúpula directiva cregui en la comunicació estratègica, tant internament com externament, no només per garantir-se una bona reputació de l'organització, sinó simplement per millorar, per ser més ràpids, per tenir millor reflexos, per explicar bé el que som i el que volem i per entendre'ns amb qualsevol dels nostres públics, des dels companys, als clients o als accionistes.

És cansat el fet d'haver d'estar justificant en tot moment davant de companys de qualsevol empresa la importància de la feina que fas i en sentit que té un departament de comunicació. La comunicació corporativa no és una despesa, és una inversió que, estic segur, les noves generacions cada cop tenen (i tindran) més en compte.

(*) Foto: EADA (http://www.eada.edu/)

lunes, 12 de abril de 2010

Convocatòria Gremi Periodistes de Sabadell

Reprodueixo convocatòria de reunió del Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS). Sumeu-vos-hi!

Estimat/da company/a,
La present és per convocar-te a la reunió del dimarts 20 d’abril a partir de les 20.15 h al Casal Pere Quart de Sabadell amb motiu de la segona reunió del GPS (Gremi de Periodistes de Sabadell).
Com ja deus saber, i tal com vam comentar a la primera trobada, aquest grup neix amb vocació d’afermar més que mai la nostra professió, de dignificar-la i de reivindicar-la sense vergonya a nivell local.Considerem que ha arribat el moment de crear una associació per debatre, per intercanviar experiències i opinions, una entitat seriosa que representi una veu comuna del col·lectiu de periodistes i comunicadors professionals vinculats d’alguna manera a Sabadell, que tracti qüestions que ens afecten com a membres d’aquesta comunitat (mala praxi, intromissió, intrusisme, precarietat, etc.) i que s’hi mulli davant de qui calgui.
Volem debatre plegats allò que ens afecta, visibilitzar-nos com a col·lectiu professional amb formació acadèmica i experiència professional en periodisme i/o comunicació, defensar els nostres legítims interessos corporatius –fer-nos respectar, vaja–, explicar-nos tant com calgui –fer molta, molta pedagogia davant de qui vulgui escoltar-nos– i, també i sobretot, irrompre amb una sola veu, afortunadament i saludablement multicolor, en el debat ciutadà: emergir-hi com a actor social a tenir en compte per part dels poders polític i econòmic, de la societat civil i de la ciutadania en general.
Ara tot just comencem a caminar mitjançant una pàgina privada a Facebook, amb la voluntat de fixar un calendari d’accions futures que podria tenir com a colofó simbòlic la institucionalització d’uns premis anuals.
Creiem que la llibertat d’expressió, l’equidistància política, el respecte sense matisos a les diverses sensibilitats polítiques i socials dels informadors sabadellencs –totes, igualment legítimes–, la prevalença indiscutible dels criteris professionals en l’exercici de la nostra professió i el coneixement i el respecte per part de tothom de la nostra deontologia corporativa han de ser les nostres màximes per afrontar el futur d’aquesta professió amb plenes garanties.
És per això que et convidem a formar part d’aquesta nova entitat perquè tots hi tenim la paraula: neix oberta a tots periodistes o comunicadors professionals vinculats a Sabadell de totes les sensibilitats i sense cap excepció (de mitjà o corporatius, locals o nacionals, de plantilla o freelance, redactors o gràfics) i, lluny de qualsevol altra motivació, té l’origen en l’amor d’un grup plural de periodistes sabadellencs per la feina que fem dia a dia i per la ciutat.
Et preguem que ens confirmis que hi assistiràs i que, si et sembla convenient, escampis la convocatòria tant com et sigui possible a través dels canals que consideris oportuns (correu electrònic, xarxes socials, etc.).
Creiem que un dels temes principals de l’ordre del dia d’aquesta segona reunió ha de ser la presentació dels diferents candidats als representants que ens puguin fer de caps visibles en les diferents accions i reunions que puguem decidir i concretar entre tots. Creiem oportú que el nostre representant gremial hauria de ser un professional amb una significada i llarga trajectòria periodística i que estigui al dia de la realitat sabadellenca.
La present convocatòria neix d’una provisionalíssima Junta Gestora que impulsa el naixement d’aquest col·lectiu i que s’autodestruirà tan aviat com, assambleàriament, en decidim la naturalesa, les prioritats, el funcionament, i, sobretot, els necessaris òrgans de govern.
Sense tu, sense la teva aportació, aquesta associació no té raó de ser. T’hi esperem. No hi faltis.
Rep una salutació cordial de la
Junta Gestora del GPSSabadell,
6 d’abril del 2010

martes, 2 de marzo de 2010

Això només ho arreglem entre tots

Volem arreglar aquesta situació, i no esperarem que ningú ho faci per nosaltres.

Perquè si no ho arreglem nosaltres, qui ho farà? Fa massa temps que veiem per tot arreu que les coses van malament. I això és gairebé l’únic que ens expliquen. Però la crisi no només és a fora, també és dins dels nostres caps. Ens ha fet perdre la confiança, ens ha contagiat el pessimisme, el desànim.

Això és el primer que hem d'arreglar: volem recuperar la confiança. Tenim motius per animar-nos. En aquesta web en trobaràs molts. Històries de gent com tu i jo, que s’enfronten a aquest moment, que demostren que amb il•lusió, creativitat, esforç i compromís es pot aconseguir tot.

Gent que creu en si mateixa i que ho demostra cada dia desafiant la crisi. Per exemple, sabies que cada mes es creen cinc mil empreses en aquest país? No et semblen cinc mil poderoses raons per creure-hi?

Volem que coneguis aquestes i altres històries, que t’inspirin, que t’animis, que les comparteixis, que formin part de les converses i que, entre tots, aconseguim fer-les arribar als mitjans de comunicació, als telenotícies, als editorials...

Hem de contagiar la confiança de la mateixa manera que s’ha contagiat el pessimisme. Perquè quan tu, i tu, i tu, i jo, ens convertim en nosaltres, no hi ha res que no puguem arreglar.

Jo ja m'he adherit a aquest manifest. Em rendeixo davant la magnífica iniciativa i excel·lent campanya publicitària multimèdia i interactiva ideada per un professional del màrqueting i feta realitat per la Fundació Confiança amb el suport de les Cambres de Comerç, empreses privades, agències de comunicació i col·legues del sector. Enhorabona a tots ells!

I us demano que, si esteu farts del pessimisme, de la crisi, de la inactivitat, de la divisió... i esteu d'acord amb aquest manifest, adheriu-vos-hi aquí, navegueu per aquesta pàgina web i feu córrer la veu.

viernes, 5 de febrero de 2010

La mentida

Dimecres vaig compartir sopar amb una companya de professió que gestiona la comunicació corporativa d’una important empresa de serveis del nostre país. Som amics des de fa molts anys, fins i tot abans d’embarcar-nos en el món de la comunicació. Ella, com jo, està compromesa amb la professió i, per aquest motiu, al sopar va treure el tema preocupant: la mentida; la mentida com a “tàctica” de comunicació.

Aquella nit vaig estar donant voltes al tema. A més de ser un atemptat a l’ètica i, si em permeteu, a la professió, el fet de mentir als periodistes és també contraproduent i perjudicial per a la imatge de l’organització. Possiblement alguns de vosaltres penseu que mentir, si és amb una bona finalitat, no és del tot dolent. Segurament teniu raó, i fins i tot podria estar d’acord amb l’afirmació. El que no podem és acceptar que la mentida és una tàctica per gestionar la comunicació. Si hi ha un vessament radioactiu, no ho podem negar als mitjans. Si un error ha deixat a 50.000 persones sense electricitat durant 30 hores no podem minimitzar-ho dient que ja està restablert el servei i que només ha afectat a 10.000 habitants. I menys encara en l’actualitat: els emissors d’informació ja no són només els mitjans de comunicació. De què serveix enganyar a un periodista fent veure que l’error no ha estat tant greu si l’afectat pot explicar la veritat en el seu blog? O gravar l’accident amb el seu mòbil? De què serveix que la ràdio estigui dient que la Ronda ja està descongestionada si l’usuari entra a Internet i veu, amb les càmeres en directe, que els cotxes estan parats?

La comunicació està al servei de l’organització. Però la comunicació no pot arreglar els problemes i els errors de gestió de l’empresa. El Dircom ha de preocupar-se per la imatge de l’empresa, actuant amb ètica i professionalitat. I, en la majoria dels casos, actuar amb molta responsabilitat i poca prepotència i mentida és la millor recepta per cultivar la imatge de l’empresa.

miércoles, 27 de enero de 2010

La publicitat de TVE marxa a Internet

Serà realment així? Avui llegia a la premsa que el volum de publicitat que, fins a finals de 2009, s’anunciava a TVE (des de l’1 de gener no emeten publicitat), no es repartirà únicament, tal com es preveia, entre la resta d’emissores privades. Segons Microsoft Advertising i el Grup Havas, part dels 382 milions d’euros que l’any passat va rebre l'Ens Públic en concepte de publicitat marxaran també a altres suports, com ara Internet. Concretament, xifra que el 8% dels 382 milions es convertiran en publicitat on-line.

Està clar que, des de fa uns anys, la inversió publicitària en mitjans no convencionals (com ara Internet) manté una tendència alcista... però sembla il·lògic que qui fins ara apostava per la televisió, amb la marxa de TVE del mercat publicitari, retiri la seva inversió en el mitjà. Què tenia TVE que no tenen la resta de canals privats? Sembla que una possible resposta sigui la tipologia de consumidor televisiu: una part dels anunciants busca un púbic femení amb fills al seu càrrec i, cada cop més, aquest perfil consumeix Internet. Igual passa amb els nens: els menors que consumien productes infantils de TVE és un target cada cop més familiaritzat amb internet. I, a sobre, la publicitat on-line és més barata que la televisiva! Un públic femení i infantil que ja està recollit a Internet: el 46% dels internautes són dones i la xarxa té una penetració del 66% entre els nens.

Un altre dels punts que destaca l’estudi diu que el 24% de l’antiga inversió publicitària a TVE, simplement, desapareixerà. La (maleïda) crisi econòmica sembla tenir la culpa, tot i que també, suposo, tindrà a veure la tipologia d’audiència dels canals públics estatals: un target molt específic que continuarà consumint programes de TVE en comptes de migrar cap als canals privats. Un target que no consumeix altres suports no convencionals com ara Internet. Vaja, estic pensant bàsicament en els meus avis...

Quines curiositats. Estem vivint un moment històric: la inversió publicitària en mitjans tradicionals decreix (a la televisió, un 28% menys, segons Infoadex), la TDT multiplica els canals, l’audiència es fragmenta, TVE es retira del mercat publicitari... continuarem expectants a veure com evoluciona el sector.

martes, 26 de enero de 2010

Vida quotidiana

Sona el despertador. Són dos quarts de set. Em dutxo, esmorzo (Cola-Cao i galetes Maria) i agafo el cotxe. Camí cap a la feina. Engego l’ordinador. Repasso la premsa, l’escrita i l’on-line (local, generalista i econòmica). Llegeixo tots els e-mails. Contesto si s’escau. Reviso la planificació del dia.

Redacto uns textos a partir d’una informació que m’arriba per e-mail. Apuro el temps abans de la reunió programada. L’iPhone m’avisa. Vaig tard. “Guardar como”, PC en repòs i cap a la reunió. Informació. Més informació. Saturació de dades i comentaris.

Torno al PC. Em passen una trucada: un marró. Intento arreglar-ho. Miro de nou l’agenda. He de presentar una proposta de maquetació de document. Obro el Freehand. M’inspiro. Dissenyo. “Anem a esmorzar, Òscar?”. “Sí, és clar!”.

Trucada al mòbil. “Has vist el correu?”. “No, ara el llegeixo”. Més coses per fer. M’ho planifico a la tarda, ara no tinc temps. Acabo el que tinc pendent. Són les 12. Repasso de nou la premsa on-line. No hi ha novetats. “Òscar, ha sortit alguna cosa?” “No, avui res de res”.

Allau de trucades (normal, a partir de les 12 del migdia...). Responc. Facilito la feina. Ajudo. Protegeixo. Imatge de marca. Posicionament après.

“Són les tres! Com passa el temps!”. Apuro fins a un quart. Marxo. Vaig als FGC. Avui toca reunió. Sort que he menjat alguna cosa a la feina. A les quatre, a Barcelona. Trobada interessant. “Podrem fer coses, estic segur”. “Té, la meva targeta”. L’iPhone torna a sonar. Hi ha més feina programada. I, per cert, la bateria s’acaba.

Arribo al despatx. Avui he de redactar un copy textual per a un catàleg. M’inspiro. Busco per Internet què fa la competència. Estudio com ho hauria de dir la meva marca. Ara sí, toca escriure.

Són les 20:30h. Avui no he entrat al Facebook. “Entro? Va, som-hi”. Perdo el temps. Però necessitava desconnexió. Encara queden e-mails per contestar. Per cert: havia d'anar a El Corte Inglés a comprar un regal i se m'ha fet tard. Hi aniré demà.

Estic cansat. Però satisfet. He avançat molt. I, malgrat tot, m’ho he passat bé.

El meu dia a dia és com qualsevol altre. Una vida quotidiana d’un comunicador anònim. Qui ha dit que les vides anònimes no són interessants? La meva és fantàstica!

martes, 12 de enero de 2010

Gràcies per tancar el cicle de la comunicació amb mi i per començar, plegats, el nou 2010

Fa dies que ho tenia pendent: moltíssimes gràcies a tots els que heu tancat el cicle de la comunicació amb mi! Gràcies als que heu escrit un comentari i també als que m'heu enviat un sms o un e-mail, m'heu trucat per telèfon o ho heu fet en persona.
Més que un exercici pràctic o una acció per donar notorietat al meu blog, la veritable intenció de la felicitació nadalenca era ressaltar la importància de la interacció, la resposta, per tal que tota comunicació sigui efectiva. Estic acostumat a enviar Notes de Premsa i comunicacions als mitjans... però tot això no té sentit sense la resposta dels periodistes, la seva opinió, la seva acció. Com tampoc no tenen sentit els anuncis publicitaris sense la resposta de l'usuari; o els articles de premsa sense l'opinió dels lectors, per posar alguns exemples. Ja ho deia el gran Joan Costa a les classes del Màster que vaig fer fa uns anys: la comunicació és acció (i afegia: i tota acció és comunicació). I això és aplicable a tots els camps, no només al món de la comunicació corporativa, la publicitat o el periodisme.
L'any 2010 comença amb molta feina. I això és bo, donada la situació general que ens ha tocat viure. Desitjo, de tot cor, seguir compartint amb tots vosaltres reflexions, moments i comentaris durant aquest 2010. Som-hi!