miércoles, 26 de agosto de 2009

Renfe + FGC sota la mateixa marca: Metro Sabadell

Permeteu-me que iniciï des del meu humil blog una campanya per millorar la definició de Metro Sabadell. Fa uns dies vaig estar a Terrassa (que també diuen que són co-capitals del Vallès) i vaig trobar just el que feia mesos que pensava.

A la ciutat veïna, han creat la marca "Metro de Terrassa" per denominar tota la xarxa ferroviària que passa per la seva ciutat, incloent les noves estacions i túnels dels FGC que s'hi estan construint.

A Sabadell, en canvi, la marca "Metro Sabadell" només s'utilitza per denominar a la futura xarxa d'FGC a la ciutat. Però, i les rodalies de Renfe? Seria convenient que, des del primer moment, entenguéssim que el Metro de la nostra ciutat es composa de la línia d'FGC i també de la de Renfe. Així, el sud de la ciutat (a on no arriba l'ampliació dels Ferrocarrils) no se sentiria desplaçada del projecte de Metro Sabadell. I, mentalment, veuríem la xarxa suburbana de la ciutat com una veritable xarxa de metro. En el nostre cas, una xarxa amb dues línies diferents.

La idea té sentit i ja s'està utilitzant en altres ciutats, no només a Terrassa. A Barcelona, per exemple, Les línies d'FGC que passen per la ciutat són considerades línies de Metro. I als plànols del Metro de Barcelona, surten totes les línies de TMB, FGC i Renfe.

Al ciutadà, al final, no l'importa qui és l'operador de cada línia. El que realment l'importa és que el servei funcioni bé i que el sistema ferroviari sigui entenedor i pràctic.

Per tot això, des del meu blog, reivindico que Metro Sabadell sigui la denominació de totes les línies de tren que passen per la ciutat (FGC i Renfe). I que a tota la comunicació que l'Ajuntament fa relativa a la futura xarxa ferroviària (web, notícies, publicacions), s'hi inclogui també les parades actuals de la línia de Rodalies.

METRO SABADELL: una mateixa marca per a FGC + Renfe a Sabadell!

Exemple comunicació a Terrassa (tota la xarxa de Renfe + FGC sota una mateixa marca):


















Exemple comunicació a Sabadell (la marca "Metro Sabadell" no inclou les estacions actuals de Renfe):








martes, 25 de agosto de 2009

La nova Gran Via de Sabadell

Després d'un intens mes d'obres a Sabadell, la primera de les grans actuacions comença a veure llum. Es tracta de la Gran Via, oblidada durant molts anys per part de l'Administració i gairebé única via de comunicació nord-sud de la ciutat.
Sense pretendre ser exhaustiu, analitzaré els punts forts i els dèbils de les obres de la Gran Via, les primeres des de que es va inaugurar la via al 1976:
ASPECTES POSITIUS DE LES OBRES:
  • El momentum: Tot i que potser hi ha gent que creu que la instal·lació de semàfors no s'hauria d'haver fet fins que no tinguéssim les rondes de Sabadell, jo penso que ara era el moment. La Gran Via no podia esperar més i necessitava una remodelació. A més, en el cas de produir-se embussos (que s'hi produiran...) serà una bona manera de "pressionar" a la Generalitat i Estat per tal que acceleri la construcció de les rondes.
  • Permeabilitazió: La instal·lació de semàfors a la Gran Via, modificació fonamental del disseny inicial de la via, tot i que provocarà cues i una mobilitat en cotxe més lenta, possibilitarà la permeabilitat de les dues bandes de la Gran Via, deixant de ser aquesta una frontera o un mur entre les dues bandes.
  • 3r carril: L'adequació d'un 3r carril minimitzarà l'impacte que pot provocar la instal·lació de semàfors al trànsit rodat.
  • Senyalització: La renovació de les senyals i els indicatius era necessària des de fa molts anys. Alguns conceptes havien quedat desfasats i calia una adaptació dels indicatius al disseny de la resta que estan presents a la ciutat.
  • Insonorització: La instal·lació de panells fonoabsorvents als túnels de la Gran Via i la utilització d'un nou quitrà en l'asfalt intentarà reduir el soroll en aquesta molesta via.
  • Modernització: la instal·lació d'una nova mitjana a l'entrada de la ciutat pel sud (pont número 1, a més de protegir als motoristes, dóna una imatge més moderna de la Gran Via.

ASPECTES DÈBILS DE LES OBRES:

  • Actuació curta: La impressió que tinc és que ens hem quedat curts. Sóc conscient que les obres s'han finançat gràcies al FEIL i que les actuacions no podien sobrepassar un calendari i un pressupost prèviament indicat pel Govern de Madrid. Tot i així, hi ha detalls, com el manteniment de les velles, rovellades i antiestètiques tanques i baranes dels ponts (només s'han repintat en color gris), que s'haurien d'haver millorat.
  • Disseny dels indicatius: L'ambició és la que també he trobat a faltar en el disseny dels indicatius i senyals. La mida de la lletra i la composició dels mateixos no faciliten la lectura. A més, s'hauria d'haver apostat per un color i per un "logotip" de la via, per tal d'unificar a nivell estilístic tota la senyalèctica i donar la importància que es mereix a la Gran Via. Un bon exemple seria el logo que s'utilitza als indicatius de les Rondes de Terrassa o el color verd present a les rondes Litoral, de Dalt i del Mig de Barcelona.
  • Carril reversible: Sota el meu punt de vista, hauria estat més interessant deixar un carril per a cada direcció i el del mig fer-ho reversible. Així, des de la Policia Municipal, es podria canviar el sentit del carril segons les necessitats del trànsit.
  • Disseny urbà: M'encata Sabadell. I estic content amb les millores que s'hi estan fent. Tot i així, trobo a faltar una aposta per mobiliari urbà únic o de disseny. No m'agrada veure a totes les places els mateixos llums, per posar un exemple. La Gran Via, com a la Rambla o l'Eix Macià, necessita un disseny propi per als fanals i semàfors, pel fet de ser una de les principals vies de la ciutat. Si a Sabadell tenim semàfors "especials" a l'eix Macià i central (negres i blancs) perquè aquí no s'ha apostat per la mateixa combinació de colors? I els peus dels grans semàfors? No hi havia cap disseny més modern i actual que els tòpics curvilinis?

Malgrat tot, benvingudes siguin totes les millores a la Gran Via (incloent-hi passos soterranis i senyals lluminoses). A gaudir del 3r carril i dels passos de vianants. I a anar més en compte amb els radars i les càmeres de vigilància als ponts. La propera remodelació de la via: quan tinguem les rondes. Llavors caldrà convertir l'a Gran Via en format passeig i donar cabuda al futur TramVallès.

lunes, 24 de agosto de 2009

Comença el curs

Avui començo el nou curs 2009-2010. M'agrada tornar a la feina a finals d'agost, quan encara no està al 100% la plantilla ni la feina, per així poder-me organitzar i posar al dia. A l'agenda hi ha programades moltes tasques i compromisos, però això, més que espantar-me, em recorda que sóc molt afortunat de tenir feina (de moment... toco fusta!) i de fer el que realment m'agrada. Crec que aquest curs serà especial i millor que l'anterior. Que així sigui!

A data d'avui, les vacances ja són un record. Això sí: un molt bon record. M'ho he passat molt bé, he desconnectat, he gaudit, m'he relaxat, he rigut i, sobretot, he sigut molt feliç. Comparteixo amb vosaltres algunes fotos de les vacances que he passat amb l'Anna.

Avanti amb el nou curs!

domingo, 23 de agosto de 2009

Gestió ¿professional? de la Comunicació

He dubtat en publicar o no aquesta experiència professional al meu blog, però al final he decidit fer-ho, ja que penso que l'autocensura és la pitjor de les censures. Vull compartir amb vosaltres un fet que em va passar just abans de començar les vacances.

A primera hora del matí, em passen una nota dient que a la bústia telefònica d'una empresa per a la qual treballo (permeteu-me que mantingui l'anonimat) hi ha un missatge d'un periodista d'una important televisió del nostre país, interessat en obtenir imatges d'una de les instal·lacions de l'organització per tal d'il·lustrar audiovisualment una notícia informativa. Ho comento amb alguns companys de Comunicació i Direcció i frenen el que hauria de ser la meva reacció lògica. Hem demanen que no contesti la trucada i que si el periodista vol alguna cosa torni a trucar. M'estranya però ho accepto.
A mig matí tornen a trucar. Dóna la casualitat que sóc fora del despatx. Hem deixen nota però qui pren les decisions finals m'indica que millor no parlar amb aquest periodista i que no podem accedir a la seva petició. Però s'estan tornant bojos?

La meva incredulitat va a més. Pregunto què passa, quin és el motiu. Sempre m'han explicat (i així ho penso) que el gestor de la comunicació corporativa treballa pel bé de la imatge de l'organització. I per fer-ho, uns dels millors aliats són els periodistes i els mitjans. A tot arreu on treballo sempre he intentat tenir una relació propera, personal, eficient i fructífera amb els mitjans... i aquí m'indiquen que el millor és frenar-se. No entenc res.

No hi ha cap argument de qui pren les decisions que em tranquil·litzi: "no sabem per a què utilitzaran les imatges" (si us plau... estem parlant d'una important televisió i ja ens han dit la temàtica de la notícia i el programa on s'emetran). "Millor callar-se, deixar passar el temps i no complicar-nos" (actitud totalment contrària a la meva professió). "És un risc per a nosaltres, no ens interessa" (no venen a cobrir cap notícia nostra... només necessiten unes imatges d'una unitat de negoci de la nostra organització. Què es pensen, que és una aliança judeo-masònica de mitjans de comunicació per desprestigiar l'empresa o dir coses que no volem que diguin? ...has dit que no ens interessa? No serà que tenim alguna cosa per amagar?). "Aquesta unitat de negoci no funciona gaire bé econòmicament i no ens interessa sortir a la tele" (potser sortiràs més endavant per motius propis, en una crònica signada pel periodista molest amb l'empresa perquè vam passar d'ell en aquest moment).

Amagar-se dels mitjans, no fer comentaris, girar la cara. Actituds equivocades (estratègicament i educadament equivocades) i pròpies de fa molts anys. Sota el meu punt de vista, qualsevol empresa s'expressa amb la societat mitjançant les relacions personals. No només en l'atenció al client, per exemple. També donant la cara, col·laborant, facilitant la feina als stakeholders que envolten l'organització. i els periodistes són vitals. Per això existeixen els comunicadors corporatius (DIRCOM, PR... com vulgueu). Però per no agafar el telèfon o per amagar-se de la premsa no cal tenir un comunicador.

La comunicació unidireccional de les grans corporacions fa temps que s'ha acabat i encara hi ha gent que no ho ha entès. Els periodistes no són gent rara que busca fer mal. Al contrari: són els nostres col·legues, fins i tot amics en molts casos, que necessiten confiança i accés a la informació de manera transparent i ràpida per tal que, entre d'altres coses, tinguin una imatge òptima de la nostra empresa i així ho transmetin a la seva audiència. Nosaltres estem contínuament demanant la col·laboració dels periodistes per poder arribar al nostre públic (enviament de notes de premsa o convocatòries a rodes de premsa, entre d'altres) i ara ens amaguem d'ells?

Em fa vergonya aquesta i altres actituds dèspotes d'algunes empreses i organitzacions. Només fan que desprestigiar la meva professió, que ja de per sí està plena d'intrusisme, pràctiques equivocades i desconeixement. I em fa mal que m'hagi passat en una empresa que pensava que apostava per la gestió professional de la comunicació. Quina decepció.