miércoles, 30 de septiembre de 2009

Exposo la importància de la Comunicació a la Trobada Estatal de Defensors Locals d'Espanya

Demà dijous marxo a Vigo. Serà un viatge llampec, però en tinc moltes ganes. Fa uns mesos, em van oferir la possibilitat d'exposar la meva experiència com assessor de Comunicació del Síndic Municipal de Greuges de Sabadell en una trobada estatal de Defensors Locals. És un orgull poder explicar el cas concret que vaig treballar a Sabadell: què vam fer, quines van ser les nostres prioritats i quins són els objectius actuals de Comunicació. De fet, el Síndic de Sabadell és un dels primers (o, fins i tot, el primer) defensor local d'Espanya que va apostar per la gestió professional de la Comunicació. Però la ponència també servirà per donar el meu punt de vista de la importància de la Comunicació en qualsevol organització, empresa o Institució. Convèncer als Defensors locals de tota Espanya d'apostar per la Comunicació (professional) per difondre la seva activitat, estar presents a l'agenda pública i arribar a tots els seus públics potencials és el meu objectiu.

Quan torni de Vigo, intentaré penjar en un post-resum de la meva ponència.

De moment us deixo amb unes fotografies del programa de ponències del II Encuentro Estatal de Defensores Locales. Llàstima del meu accent (hauria de ser obert!) i de l'accent que falta a Síndic de Sabadell! Per cert: ja us avanço que he canviat el títol de la ponència: en comptes de parlar de "La importancia de los medios de comunicación en las tareas de los defensores locales", parlaré de la importància de LA COMUNICACIÓ en les tasques dels defensors locals. La Comunicació va més enllà dels mitjans i és necessària una visió global de la mateixa.

martes, 29 de septiembre de 2009

IKEA s'escriu amb Futura o Verdana?

Fa uns dies rebia a casa el catàleg d'IKEA i alguna cosa fea que fós diferent. Després de donar-hi voltes, vaig caure que era la tipografia. Sí: IKEA havia canviat la seva tradicional tipografia Futura. No podia ser realitat: una marca com IKEA, que entén de Comunicació i que aposta clarament per la creació d'una imatge de marca única a l'imaginari col·lectiu podia haver caigut en un error com aquest? Doncs pel que es veu, sí.

Ho vaig comentar amb l'Anna i, efectivament: buscant a Internet, vam comprovar que no havíem estat els únics en caure en aquest detall. Nombrosos blogs, mitjans i webs es feien ressò, com per exemple Brandlife, El País o Soitu. La Futura s'ha canviat per la Verdana en l'últim catàleg d'IKEA.

I la tradició? I la imatge corporativa? i la homogeneïtat? Segons diuen des d'IKEA, el canvi respon a la necessitat d'utilitzar la mateixa lletra tant al catàleg imprès com a l'on-line. Si és així, tot té sentit. Tot i que hi ha altres alternatives a Internet per mostrar tipologies determinades, si és que aquestes són cabdals per a la imatge de la marca (convertir la tipografia en imatge, o penjar un PDF amb el copy textual traçat, per exemple).

En qualsevol cas, és una llàstima que mitjans plens de possibilitats com Internet esdevinguin traves per a la imatge corporativa consolidada de grans marques com IKEA. Canviar la tipografia corporativa només pel fet de facilitar la publicació del catàleg on-line és la solució més fàcil, però no la solució més eficient i professional. IKEA és una icona de feina ben feta en el terreny de la Comunicació i la publicitat, pel que esperem que rectifiqui en el seu proper catàleg. Per cert: un catàleg que, molt probablement, ja anunciarà l'obertura de la nova botiga a Sabadell.




lunes, 28 de septiembre de 2009

Sopar a Ca la Ibáñez

Davant tantes insistències, finalment, publico al meu blog una fotografia del fantàstic sopar que ens va oferir l'amiga Ibáñez a casa seva. Una nit molt bona que espero repetir aviat! 

domingo, 20 de septiembre de 2009

Aniversari a La Mola

Ahir dissabte vaig pujar La Mola. No hauria de ser res extrany per a un noi jove de Sabadell... però el cert és que feia molts anys que no ho feia. Ahir a la nit, amb els amics i amb l'Anna, vam pujar per acabar sopant al restaurant del cim (una mica car, però totalment recomanable!). Aquest any, la celebració del meu aniversari, va ser de gran alçada.

lunes, 7 de septiembre de 2009

Visca Sabadell!

Han estat uns dies fantàstics, de gent amb ganes de passar-s'ho bé, de riures amb els amics i de carrers plens de gent. La tornada a la feina després de les vacances no seria el mateix sense la Festa Major. Per això, l'últim dia de festa, a l'hora de girar la vista enrere i recordar aquests intensos dies, només puc dir: visca Sabadell!

Us faig un repàs ràpid per la meva particular Festa Major.

DIJOUS 3 DE SETEMBRE: LA PRE-FESTA
Dijous vaig tenir l'oportunitat d'anar al Castell de Can Feu (que, per cert, no coneixia) a la recepció oficial de Festa Major. Bé, en realitat, enguany no havia recepció, pel que l'Ajuntament va preferir batejar l'acte com a jornada de "portes obertes". El cas és que allà vaig ser-hi. Vaig poder visitar el castell i compartir la il·lusió per l'inici de la festa amb alguns coneguts.
A la nit, vaig assistir amb els amics a l'inici de la Festa Major de la Comissió de Festes Populars de Sabadell, que va organitzar una cercavila pels carrers del centre de la ciutat.















DIVENDRES 4: DEL PREGÓ A LES BARRAQUES
Divendres, a les 15h, i com ja és tradicional, vaig penjar la bandera de Sabadell al balcó de casa meva. Perquè a Sabadell no tenim aquest patriòtic costum? Aquest estiu he estat al Cabo de Gata i allà, a les festes patronals de cada petit municipi, la gran majoria de veïns pengen de les seves finestres les banderes i escuts de la ciutat. Aquest ja ha estat el quart any que penjo la bandera de Sabadell i espero, de tot cor, que l'Ajuntament es comprometi amb aquest costum repartint banderes de la ciutat gratuïtament cada Festa Major. I si tú que hem llegeixes ets de Sabadell (i, sobretot, ets saballuts) espero que el proper any m'acompanyis amb la teva bandera. Això també és fer ciutat.
La tarda va començar amb el despertar de Festa Major; el primer cop que surten els gegants i els diables de Sabadell. El ball del rodet va amenitzar el vespre i, finalment, vaig gaudir del pregó d'inici de les festes. L'espectacle previ al pregó va ser excel·lent, ple de llum (efectes lumínics que només es poden fer des de que s'han popularitzat els focus amb leds), música i màgia. Del pregó en sí millor no diré res (no puc estar d'acord amb el pregoner, l'actor Artur Trias, que en una recent entrevista a l'Avui Sabadell opinava que Sabadell és una ciutat sense encant i que, el poc que tenia, l'havia perdut amb la desaparició de la indústria tèxtil). L'espectacle post-pregó, pel meu gust, massa curtet. Els que estàvem a la plaça Sant Roc ens vam quedar amb ganes de més festa.















I després del pregó, cap a les barraques de la plaça de la Creu Alta, on és impossible fer quatre passes sense saludar a un i a altre. Allà estava, realment, tot el jovent de Sabadell.















DISSABTE 5: DE LA CERCAVILA AL CORREBARS
La tarda del dissabte de Festa Major és de cercavila. Vaig estar amb les dues Annes ala plaça Sant Roc, rebent a les diverses entitats que han participat aquest any. Més tard, la Teteria de la plaça del Gas va ser el punt de trobada amb més amics, just abans de desplaçar-nos cap a l'inici del Correbars'09.












El Correbars és una activitat que organitza la Comissió de Festes Populars de Sabadell, també encarregada de coordinar la programació de les barraques. L'objectiu per alguns és només beure alcohol i més alcohol. Per a mi, l'objectiu passa per parlar i riure amb els amics, ballar al ritme dels timbals i saludar a molts coneguts que també hi participen.












Després de sopar al restaurant de l'Urpí, la nit va acabar a les barraques. Una nit impressionant.














DIUMENGE 6: REPÒS
La impressionant festa viscuda amb els amics la nit anterior a les barraques no em va permetre gaudir de les activitats de Festa Major del diumenge. Sí: hem podeu dir, en aquest cas, poc patriota per no haver assistit a l'aixecada de castells a la plaça Sant Roc. Un altre any serà.

DILLUNS 7: FINS AL PROPER ANY
Aquest matí de festa he estat a casa, avançant algunes tasques professionals (a Barcelona no és festa!). Aquesta tarda, però, sortiré de nou al carrer per respirar els últims moments de la festa abans que el castell de focs posi el punt i final.
I fins aquí el meu diari personal de Festa Major! Ara sí que comença el nou curs 2009-2010.