lunes, 18 de octubre de 2010

Gestiono la comunicació de l'acte de lliurament dels Premis Ciutat Sostenible

Aquest matí, la princesa Letizia ha lliurat a Madrid els Premis Ciutat Sostenible a les millors iniciatives ambientals dels municipis de l’estat espanyol. Estic a l’AVE, de tornada cap a Barcelona, després d’un dia intens de feina. És el primer moment que tinc per parar-me a pensar una mica i, sincerament, crec que puc estar content de la meva aportació en aquest destacat acte.

Un any més, la Fundació Fòrum Ambiental i Touchpoint han confiat en mi per gestionar la comunicació i relació amb els mitjans d’aquest acte, fet que m’omple d’orgull i responsabilitat. La meva feina ha consistit, bàsicament, en el que sé fer: convocatoria de premsa (juntament amb Casa Real), relació amb els mitjans i periodistes, redacció i enviament de tota la comunicació de l’acte (dossier de premsa, notes de premsa), relacions publiques i seguiment posterior. En les properes hores i dies anirem veient quina repercussió mediática tenim –important, m’atreveixo a predir, veient la gran afluència de periodistes i reporters gràfics assistents al Pabellón de la Rosaleda de Madrid -.

Avui, a Madrid, m'he sentit més a casa que mai, ja que m'he portat una grata sorpresa: el guardó com a finalista dels premis que ha estat atorgat al Consorci del Vallès Occidental l'ha recollit el meu alcalde, Manuel Bustos.

Els Premis Ciutat Sostenible, que aquest any arriben a la vuitena edició, s’atorguen com a reconeixement als municipis espanyols que aposten per projectes i actuacions dirigides a potenciar la sostenibilitat. Enguany, el Premi Ciutat Sostenible ha estat per a la ciutat de Palencia. La princesa Letizia ha lliurat també els guardons a La Aldea de San Nicolás, Rivas Vaciamadrid, Santa Pola i a la Diputació de Jaén; la resta de municipis i entitats premiades en la present edició. Altres autoritats presents a l’acte han estat Ana Botella, Tinenta d'alcalde de Madrid; i Teresa Ribera, Secretària d’Estat per al Canvi Climàtic, a més dels alcaldes i representants municipals de les ciutats premiades.

A nivell professional, ha estat molt enriquidor participar en un acte com aquest, responsabilitzant-me de la comunicació i difussió del mateix. I a nivell personal, és un plaer treballar amb el recolzament de Touchpoint i la Fundació i dels seus professionals.

I ara, cap a Sabadell, que tenim molta feina!

jueves, 14 de octubre de 2010

És ètic publicar una informació embargada abans de temps?

He de confessar que, fins ara, no m’ha passat mai. L’opció d’enviar una Nota de Premsa (NP) embargada és una formula que he utilitzat en diverses ocasions i, fins al dia d’avui, els mitjans de comunicació sempre han respectat l’embargament. Avui, però, he tingut una conversa telefònica amb un periodista d’un mitjà de fora de Catalunya i intueixo que el seu mitjà revelarà una informació abans del que prevèiem/desitjàvem.

Comencem pel principi: per què els comunicadors corporatius enviem NP embargades? Sense ànim d’imitar a l’Enciclopèdia o al RAE, una NP embargada pretén traslladar als mitjans de comunicació una notícia per tal que la coneguin i la puguin treballar amb temps, però amb la intenció que no es faci pública abans d’una data/hora concreta. Normalment s’utilitza en actes de lliuraments de premis (ja se sap qui ha guanyat, però la informació no és encara pública), discursos de polítics o resultats previstos de votacions, per exemple. Existeix un acord tàcit entre el col·lectiu de periodistes de respectar l’embargament de la informació. Normalment és així, ja que els periodistes agraeixen el gest del comunicador de facilitar-los la seva feina i d’avançar-los tot el material. Així, de seguida que s’aixeca l’embargament, poden publicar la informació amb tots els detalls.

No oblidem mai que un comunicador sense un periodista no és res. Els comunicadors volen (volem) difondre les (nostres) notícies i comptem com aliats als mitjans de comunicació. I també sabem que el periodista, per sobre de tot, vol publicar la informació quan la sap. Però és ètic saltar-se la petició d’embargament? L’esperit periodístic diria que sí: “si tens una notícia contrastada, publica”. Però, ets millor periodista publicant una informació que tota la resta del gremi està respectant? No és una falta de respecte al conjunt de comunicadors corporatius i periodistes? A part de ser periodistes, no som persones amb ètica professional i companyerisme?

La meva opinió, ho confesso, està clarament marcada, ja que em dedico a gestionar la comunicació d’empreses i institucions. Però si fos periodista, què faria? I què faríeu vosaltres?