lunes, 31 de diciembre de 2007

Il·luminant el 2008

Ja està tot preparat! El cap d'any a casa dels GiD estarà, com sempre, ben il·luminat. Dos són els únics cops l'any (Sant Joan i cap d'any) en els que trec tot tota la meva artilleria d'il·luminació per crear formes, colors i sensacions adients per a cada festa. Després de treballar tot el matí, ja tenim la il·luminació instal·lada i preparada per rebre als convidats. Després de les campanades, una mica de festa a casa i ràpidament a buscar a l'Anna i als amics, a veure on acabem la nit. Segur que en algun pub, bar o discoteca... a on, a més de ballar, em fixaré en la il·luminació espectacular per apendre, copiar i millorar. Bon any a tots i bona il·luminació!




jueves, 20 de diciembre de 2007

Ja el tenim!

Acabo d'arribar a casa i, com sempre, he entrar al web de Ràdio Sabadell 94.6 per empapar-me d'actualitat municipal. I he vist la millor notícia: "La Generalitat adjudica la construcció de l'allargament dels Ferrocarrils per un import de 218 milions". Ara sí! Ara ja començo a creure'm que Sabadell es convertirà en una ciutat veritablement capital, connectada, central, còmode i moderna. Ha costat però per fi ja sabem qui farà les obres i que aquestes començaran en breu. És el millor regal de Nadal que podia rebre la ciutat de Sabadell. Felicitats a tots!

4x4

Sí, a vegades hem de ser 4x4 per superar tots els obstacles que es troben al camí. I tòscanna ha sabut ser 4x4 sempre. Aquest ha estat, segurament, el principal motiu pel qual encara està viva la il·lusió que va néixer avui fa 4 anys. Aquell dia, aquella nit, ja vaig saber que allò que tot just començava seria per sempre. Avanti tòscanna!

lunes, 17 de diciembre de 2007

Tananada 2007!

Sí! finalment, va arribar la Tananada 2007! Un cap de setmana a Madrid, sense més motiu que el de passar uns dies junts amb aquells que estan lluny. Tal com vam dir, la Tananada queda institucionalitzada i es repetirà cada any. Ja estic esperant la propera edició!














domingo, 2 de diciembre de 2007

Dos bons amics

És una llàstima no poder-se veure més amb la gent que vols. Això és el que em passa amb el Carles i la Montse, dos molt bons amics de la Universitat que, degut a la distància i a la feina, no els veig tant com voldria. Avui hem fet una trobada i sempre és enriquidor parlar amb aquests dos bons comunicadors!

lunes, 12 de noviembre de 2007

Trobada d'antics companys del Vidal i Barraquer


L'altre dia, el 10 de novembre, vaig assistir a un sopar d'antics alumnes del vidal i Barraquer. És una llàstima que no es facin més sopars com aquest! Sempre és gratificant saber que als antics companys els hi van bé les coses.

lunes, 5 de noviembre de 2007

Castanyada 2007

El divendres 2 de novembre vaig celebrar la castanyada amb molt bona companyia. Vaig passar la nit amb les dues Annes i amb l'Albert, a Calafell. Una molt bona i entretinguda nit. Segur que repetim!

jueves, 25 de octubre de 2007

II Jornades de formació dels Síndics locals de Catalunya


Últimament la meva relació amb Mataró és, si més no, bastant curiosa. De no haver anat mai a aquesta ciutat he passat a realitzar treballs relacionats amb ella! Si fa uns dies estava preparant uns textos per a un catàleg d’una empresa de Mataró, avui he estat a la capital del Maresme per gestionar la comunicació de les II Jornades de formació dels Síndics locals de Catalunya. Mataró ha estat la ciutat escollida per a celebrar aquestes jornades. Jo no tinc ni idea de dret... ni de lleis... ni de presumpció de veracitat o innocència... però he de reconèixer que el que s’ha parlat allà ha estat molt interessant. Però bé, la meva feina no era escoltar les ponències sinó ajudar en tot el que pogués en temes de protocol i premsa, tot i que la meva feina en aquestes jornades ha estat més de “pre-producció” en dies anteriors que no pas en el dia d’avui (he fet la maquetació i disseny d’un llibret, he redactat les notes de premsa, he dissenyat cartelleria i material de les jornades...). Llàstima que el mal de coll no m’hagi deixat gaudir al màxim d’una jornada com aquesta (sí... crec que m’estic refredant!).

Després de tot el dia a Mataró, hem quedo amb la simpatia de molts síndics locals, que em transmeten el seu carinyo i la seva consideració cap a la meva professió i cap a mi. Els hi agraeixo molt que confiïn en mi per gestionar una cosa que sona molt bé però que pocs saben què és exactament: la comunicació. Ells saben que, en el cas dels Síndics, entenc la comunicació no com a persuasió, sinó com a difusió. Si no estàs a l’agenda d’actualitat, si no surts als mitjans de comunicació, no existeixes. I si no existeixes, molta gent desconeix que el Síndic local el pot ajudar en alguns temes concrets.

Gràcies Síndics i ànims amb la vostra feina! I gràcies, com no, al Toni, per pensar sempre en mi, i al Josep, per iniciar-me en aquest camí.

martes, 23 de octubre de 2007

Estic de fira (i no d'atraccions)


Ahir i avui he estat a Lleida, a la Fira internacional d'equipaments municipals, Municipàlia 2007. Dos dies intensos, de molta feina. Per a una empresa com la meva, anar a una fira significa construir en un temps rècord una espècie "d'habitatge" provisional. És el que els entesos coneixen com a "estand". Una construcció normalment impactant... que s'aixeca gràcies als "constructors" d'estands... però també amb l'esforç dels coordinadors. I clar... ser coordinador d'una cosa com aquesta és estressar-se al màxim... Malgrat tot, ha valgut la pena. Una bona experiència i uns resultats magnífics: un estand molt digne, molt bonic (per a mi, el millor de tota la fira) i la visita de l'alcalde de Lleida i de la Directora General de Cooperació Local (per alguna cosa han de servir els coneixements d'RRPP i de protocol).
Estar a Municipàlia també m'ha servit per altres coses. Per exemple, per fer contactes. He conegut al director general d'una important revista especialitzada i he pogut mantenir amb ell una interessant conversa. Llàstima que no sempre algunes decisions depenen de la persona que gestiona la comunicació a l'empresa...

Una fira d'aquestes és tot un món. Un món de nervis (caps de comunicació desesperats perquè l'estand els hi cau), de pols (sempre hi ha empreses que es posen a tallar fusta a última hora), de seguretat (realment cal tanta acreditació, passes especials i entrades?), de cansament (12 hores dret és el que té...). I mira que jo pensava que només era una excusa per portar traje i corbata!

Avui dormiré, per fi, a casa meva. I ho faré amb la consciència ben tranquil·la. He fet bé la meva feina i els resultats han valgut la pena. I l'experiència segur que em servirà de cara a la propera fira, que segur que serà encara millor.


jueves, 4 de octubre de 2007

Avui és 4 d'octubre

Avui és un dia de cursa. Un dia de nervis... i de festa. Un dia feliç. Gimcanes, jocs, pallassos, música... Un dia de sorpreses. “Qui portarà el kiko aquest any?” Un dia de pluja, de traca final. Un dia per veure micròfons. Un dia de tires de colors. Un dia de records. Avui és el dia de “Lloat sigueu”. El dia de la festa gran. El dia per portar més orgullós que mai la Tau al coll. Avui és 4 d’octubre.

martes, 2 de octubre de 2007

Final d'una etapa?

Ja fa dies que em volta pel cap una sensació estranya... una barreja d’il·lusió, cansament i impotència. Sincerament, sóc una persona bastant variable, pel que acostumo a tenir combinats heterogenis de sensacions... però fa dies que noto que, aquest cop, és especial. Sabeu aquesta sensació que et fa pensar que s’acaba una etapa? Avui he arribat a la conclusió que és això. Estic cansat; cansat de treballar i esforçar-me i rebre molt poc a canvi. Em sento impotent; impotent al comprovar que no es valoren les meves aportacions pel que valen. I estic il·lusionat; la il·lusió infantil i innocent de pensar que segur que vindran temps millors. En realitat sóc un nen. Sí, es veritat. Sóc jove... tothom passa en aquestes edats per períodes d’incomprensió, d’explotació laboral, de mal valorat... però tinc poca paciència, i penso que ja he aguantat massa temps. Pensant-ho bé, encara conservo la motivació i el compromís de fa un temps. Això és el que realment em fa donar-ho tot en les coses que faig. Però ja és massa temps. És un compte enrere. Un got d’aigua molt ple... i que amb qualsevol goteta acabarà de vessar. M’he de continuar prostituint d’aquesta manera? Faig un cop d’estat? Dic “fins aquí hem arribat!”? Espero? Aguanto una mica més? Algun dia se’m valorarà pel que faig? Moltes preguntes, moltes feines per fer, molts encàrrecs a l’agenda i menys recompensa de la que caldria. És hora de finalitzar aquesta etapa? És el moment de créixer com a professional? O millor dit: és el moment de marxar amb la gent que realment em valora com a professional?

domingo, 30 de septiembre de 2007

La Primera ara és La Uno

Segur que molts dels que em llegiu ja ho haureu comprovat fa uns dies... però he de reconèixer que no miro massa la tele (ohh!! Un comunicador que no mira la tele!). Aquest cap de setmana, fent zapping, he anat a parar a La Primera de TVE. Quina sorpresa la meva al sentir que la veu en off corporativa anunciava un programa pel diumenge a “La Uno”! Què és això? “La Uno”? Una persona com jo, que m’he passat molts anys de la meva vida corregint a la gent que pronunciava malament els noms dels canals de televisió (La Primera, no La Uno... Canal Català, no Canal Sabadell...) acabava de veure com els seus ideals i coneixements queien al terra!

Doncs sí, amics. TVE ha decidit canviar el nom del seu primer canal, passant-se a denominar “La Uno”, i deixant així el nom de “La Primera”. Pel que sembla, pretenen unificar els noms dels seus dos principals canals (La Dos es denomina així des dels anys ’80). Personalment considero que és un error. La Primera es denominava així perquè era, efectivament, el primer canal de TVE. I La Dos, es deia així per evitar la denominació pejorativa de “La Segunda”. Així ha estat els últims 15 anys... perquè ha de canviar ara? TVE ha cedit davant dels espectadors que encara no havien aprés el seu nom? (“tele uno”, “la uno”) o simplement s’han resignat a acceptar que mai més tornaran a ser “La Primera” en audiència?

viernes, 28 de septiembre de 2007

Sabadell espera el Metro

Per a un sabadellenc (i, a més, compromès saballut) com jo, és una gran satisfacció comprovar que el Metro de Sabadell cada cop està més proper. Dijous l’Ajuntament de Sabadell, la Generalitat i les diferents associacions implicades (Sabadell Cruïlla, els diferents partits polítics i la Federació d’Associacions de Veïns) van acostar postures en el projecte de perllongament dels FGC a la nostra ciutat. Aquesta és, sens dubte, la millor notícia. Cal unir esforços, llimar diferències i sumar idees per dotar a Sabadell de les infraestructures que mereix una ciutat capital com la nostra. És molt il·lusionant comprovar que la Generalitat sembla que ha incorporat al projecte oficial algunes de les interessants propostes de Sabadell Cruïlla: el desdoblament cap a l’est, la connexió amb Terrassa, el nou túnel d’Horta cap a Barcelona... són aspectes que milloren (i molt) el projecte que fa uns mesos es va presentar. Cal agrair a Sabadell Cruïlla, partits polítics i ciutadania en general les aportacions que han fet, perquè estem en un moment crucial i històric per a la nostra ciutat, i el projecte aprovat ha de ser el millor.

Dit això, ara ja és el moment de començar les obres. No ens emboliquem en noves discussions... el més important és començar les obres del que ja ens hem posat d’acord. La resta (soterrament fins a Sant Quirze, perllongament fins a Castellar, nova estació al Taulí...) són bones idees, que segur podem anar incloent en els propers anys. Però si us plau: comencem ja les obres.

Crec que ens hem de felicitar tots plegats perquè d’aquí a pocs anys (esperem) Sabadell comptarà amb una veritable xarxa de Metro amb múltiples connexions interurbanes i amb un nou túnel de connexió amb Barcelona. Unes infraestructures pròpies de la capital del Vallès. Malgrat tot, seria un error oblidar-nos de les zones de Sabadell on no està previst que arribi el Metro: el sud i l’est de la ciutat, que hauran de reforçar-se amb noves línies de bus urbà orbital, que no cal que passi sempre pel centre, i amb possibles trens lleugers, com Trams (que podrien connectar també amb Barberà del Vallès). Tot plegat m’il·lusiona com a sabadellenc i com amant dels transports públics.

jueves, 27 de septiembre de 2007

Benvinguts al meu blog!

Què tal?
Sincerament: no sé què escriuré en el meu blog. Pensaments? Idees? El que he fet durant el dia?... Realment tot això ha de ser públic? A algú li pot interessar el que jo faig?
En fi... simplement crec que un comunicador no pot deixar de tenir una eina de comunicació tan de moda com està actualment el blog. No tinc ni idea amb la periodicitat en que escriuré, però espero que sigui una manera de lliberar les meves preocupacions, rumiar sobre les meves dues passions (l'Anna i la comunicació) i compartir les meves il·lusions.
Gràcies per entrar! Jo ara em quedo pensant a què dedicaré la meva propera entrada al blog.
Fins la propera!