martes, 26 de enero de 2010

Vida quotidiana

Sona el despertador. Són dos quarts de set. Em dutxo, esmorzo (Cola-Cao i galetes Maria) i agafo el cotxe. Camí cap a la feina. Engego l’ordinador. Repasso la premsa, l’escrita i l’on-line (local, generalista i econòmica). Llegeixo tots els e-mails. Contesto si s’escau. Reviso la planificació del dia.

Redacto uns textos a partir d’una informació que m’arriba per e-mail. Apuro el temps abans de la reunió programada. L’iPhone m’avisa. Vaig tard. “Guardar como”, PC en repòs i cap a la reunió. Informació. Més informació. Saturació de dades i comentaris.

Torno al PC. Em passen una trucada: un marró. Intento arreglar-ho. Miro de nou l’agenda. He de presentar una proposta de maquetació de document. Obro el Freehand. M’inspiro. Dissenyo. “Anem a esmorzar, Òscar?”. “Sí, és clar!”.

Trucada al mòbil. “Has vist el correu?”. “No, ara el llegeixo”. Més coses per fer. M’ho planifico a la tarda, ara no tinc temps. Acabo el que tinc pendent. Són les 12. Repasso de nou la premsa on-line. No hi ha novetats. “Òscar, ha sortit alguna cosa?” “No, avui res de res”.

Allau de trucades (normal, a partir de les 12 del migdia...). Responc. Facilito la feina. Ajudo. Protegeixo. Imatge de marca. Posicionament après.

“Són les tres! Com passa el temps!”. Apuro fins a un quart. Marxo. Vaig als FGC. Avui toca reunió. Sort que he menjat alguna cosa a la feina. A les quatre, a Barcelona. Trobada interessant. “Podrem fer coses, estic segur”. “Té, la meva targeta”. L’iPhone torna a sonar. Hi ha més feina programada. I, per cert, la bateria s’acaba.

Arribo al despatx. Avui he de redactar un copy textual per a un catàleg. M’inspiro. Busco per Internet què fa la competència. Estudio com ho hauria de dir la meva marca. Ara sí, toca escriure.

Són les 20:30h. Avui no he entrat al Facebook. “Entro? Va, som-hi”. Perdo el temps. Però necessitava desconnexió. Encara queden e-mails per contestar. Per cert: havia d'anar a El Corte Inglés a comprar un regal i se m'ha fet tard. Hi aniré demà.

Estic cansat. Però satisfet. He avançat molt. I, malgrat tot, m’ho he passat bé.

El meu dia a dia és com qualsevol altre. Una vida quotidiana d’un comunicador anònim. Qui ha dit que les vides anònimes no són interessants? La meva és fantàstica!

No hay comentarios: