Gran sessió sobre comunicació de crisi

Amb una magnífica horatòria i amb la improvització que només pot utilitzar qui es prepara bé les conferències, Manuel Campo Vidal ha impartit aquest matí una excel·lent sessió sobre comunicació de crisi a EADA. En aquest petit món de la comunicació corporativa sovint tens la sensació de que tot està escrit i sabut... però sempre s'aprenen coses noves de qui té una experiència aplastant en aquest sector. I més encara del fet de comunicar en qualsevol context de crisi: una emergència, una situació complicada a l'empresa o un context de crisi global.

No cal dir que he gaudit molt de la sessió de l'actual president de l'Acadèmia de la Televisió i de tota la jornada de formació sobre comunicació i responsabilitat social corporativa. Hem quedo, però, amb algunes de les refexions de Campo Vidal sobre la comunicació corporativa al nostre país. Comparteixo amb ell que a casa nostra, majoritàriament, comuniquem malament. I tot, segons Manuel, radica en la nefasta formació sobre comunicació que hem rebut des de la nostra infància. El model educatiu que la majoria hem patit (sort que sembla que comença a canviar) s'ha basat sempre en un emissor (el professor) que comunica unidireccionalment a través del canal oral i que només rep resposta a través de missatges escrits (els exàmens). I les presentacions? I la defensa d'idees davant de la resta de companys? I els exàmens orals? No és extrany que a la majoria de la meva generació encara li faci por (amb el significat més contundent de la paraula) parlar en públic o fer presentacions, a diferència de francesos, anglesos o americans de la mateixa edat.

I és que "comunicar" no és un verb que només conjuguem els comunicadors. La comunicació és relació, empatia i eficiència. I sense una cultura de la bona comunicació a qualsevol sector i departament de l'empresa apareix el risc de la baixa productivitat, de les ordres poc clares, dels malentesos, de la pèrdua d'oportunitats comercials, socials i de lideratges... de les eternes reunions que no porten a res.

Qualsevol crisi és un punt d'inflexió. Estic segur que aviat sortirem d'aquest pou en el que ens trobem tots plegats, però ara és el moment de posar "en crisi" els errors i models que fins ara hem repetit sense corregir. Calen molts canvis estructurals a gairebé tots els sectors econòmics, però també cal replantejar les prioritats d'inversió de les empreses i grans corporacions. I aquí penso que juga un paper important la comunicació. Invertir en formació en comunicació és garantir l'eficiència de l'organització. Invertir en comunicació corporativa no només és tenir un responsable de premsa; és que la cúpula directiva cregui en la comunicació estratègica, tant internament com externament, no només per garantir-se una bona reputació de l'organització, sinó simplement per millorar, per ser més ràpids, per tenir millor reflexos, per explicar bé el que som i el que volem i per entendre'ns amb qualsevol dels nostres públics, des dels companys, als clients o als accionistes.

És cansat el fet d'haver d'estar justificant en tot moment davant de companys de qualsevol empresa la importància de la feina que fas i en sentit que té un departament de comunicació. La comunicació corporativa no és una despesa, és una inversió que, estic segur, les noves generacions cada cop tenen (i tindran) més en compte.

(*) Foto: EADA (http://www.eada.edu/)