He de confessar que, fins ara, no m’ha passat mai. L’opció d’enviar una Nota de Premsa (NP) embargada és una formula que he utilitzat en diverses ocasions i, fins al dia d’avui, els mitjans de comunicació sempre han respectat l’embargament. Avui, però, he tingut una conversa telefònica amb un periodista d’un mitjà de fora de Catalunya i intueixo que el seu mitjà revelarà una informació abans del que prevèiem/desitjàvem.
Comencem pel principi: per què els comunicadors corporatius enviem NP embargades? Sense ànim d’imitar a l’Enciclopèdia o al RAE, una NP embargada pretén traslladar als mitjans de comunicació una notícia per tal que la coneguin i la puguin treballar amb temps, però amb la intenció que no es faci pública abans d’una data/hora concreta. Normalment s’utilitza en actes de lliuraments de premis (ja se sap qui ha guanyat, però la informació no és encara pública), discursos de polítics o resultats previstos de votacions, per exemple. Existeix un acord tàcit entre el col·lectiu de periodistes de respectar l’embargament de la informació. Normalment és així, ja que els periodistes agraeixen el gest del comunicador de facilitar-los la seva feina i d’avançar-los tot el material. Així, de seguida que s’aixeca l’embargament, poden publicar la informació amb tots els detalls.
No oblidem mai que un comunicador sense un periodista no és res. Els comunicadors volen (volem) difondre les (nostres) notícies i comptem com aliats als mitjans de comunicació. I també sabem que el periodista, per sobre de tot, vol publicar la informació quan la sap. Però és ètic saltar-se la petició d’embargament? L’esperit periodístic diria que sí: “si tens una notícia contrastada, publica”. Però, ets millor periodista publicant una informació que tota la resta del gremi està respectant? No és una falta de respecte al conjunt de comunicadors corporatius i periodistes? A part de ser periodistes, no som persones amb ètica professional i companyerisme?
La meva opinió, ho confesso, està clarament marcada, ja que em dedico a gestionar la comunicació d’empreses i institucions. Però si fos periodista, què faria? I què faríeu vosaltres?
Comencem pel principi: per què els comunicadors corporatius enviem NP embargades? Sense ànim d’imitar a l’Enciclopèdia o al RAE, una NP embargada pretén traslladar als mitjans de comunicació una notícia per tal que la coneguin i la puguin treballar amb temps, però amb la intenció que no es faci pública abans d’una data/hora concreta. Normalment s’utilitza en actes de lliuraments de premis (ja se sap qui ha guanyat, però la informació no és encara pública), discursos de polítics o resultats previstos de votacions, per exemple. Existeix un acord tàcit entre el col·lectiu de periodistes de respectar l’embargament de la informació. Normalment és així, ja que els periodistes agraeixen el gest del comunicador de facilitar-los la seva feina i d’avançar-los tot el material. Així, de seguida que s’aixeca l’embargament, poden publicar la informació amb tots els detalls.
No oblidem mai que un comunicador sense un periodista no és res. Els comunicadors volen (volem) difondre les (nostres) notícies i comptem com aliats als mitjans de comunicació. I també sabem que el periodista, per sobre de tot, vol publicar la informació quan la sap. Però és ètic saltar-se la petició d’embargament? L’esperit periodístic diria que sí: “si tens una notícia contrastada, publica”. Però, ets millor periodista publicant una informació que tota la resta del gremi està respectant? No és una falta de respecte al conjunt de comunicadors corporatius i periodistes? A part de ser periodistes, no som persones amb ètica professional i companyerisme?
La meva opinió, ho confesso, està clarament marcada, ja que em dedico a gestionar la comunicació d’empreses i institucions. Però si fos periodista, què faria? I què faríeu vosaltres?
No hay comentarios:
Publicar un comentario