domingo, 25 de abril de 2010

Presento la festa d'Intermón Oxfam a Terrassa


Sabíeu que en el proper minut més de 100 persones a tot el món s'enfonsaran en la pobresa? i que 1 de cada 6 persones de tot el planeta no sap si podrà menjar alguna cosa avui? Aquestes i moltes més injustícies són les que Intermón Oxfam va posar a sobre de la taula a la jornada festiva Un dia per a l'esperança, celebrada paral·lelament a 47 ciutats de l'estat espanyol i Catalunya. La gent d'IO a Terrassa van tenir la deferència de confiar en mi la presentació de la festa a la co-capital vallesana. De fet, no em venia de nou, ja que els anys 2007 i 2008 vaig ser el conductor de la jornada Un dia per a l'esperança a Sabadell. Una experiència molt enriquidora compartir el dissabte amb tots els voluntaris, amb els seus projectes, la seva simpatia, el sol i les altes temperatures que ahir van fer a Terrassa i el micròfon sense cables a la mà d'11 a 20 hores. Gràcies, Intermón, pel fantàstic dia d'ahir!


jueves, 15 de abril de 2010

Gran sessió sobre comunicació de crisi

Amb una magnífica horatòria i amb la improvització que només pot utilitzar qui es prepara bé les conferències, Manuel Campo Vidal ha impartit aquest matí una excel·lent sessió sobre comunicació de crisi a EADA. En aquest petit món de la comunicació corporativa sovint tens la sensació de que tot està escrit i sabut... però sempre s'aprenen coses noves de qui té una experiència aplastant en aquest sector. I més encara del fet de comunicar en qualsevol context de crisi: una emergència, una situació complicada a l'empresa o un context de crisi global.

No cal dir que he gaudit molt de la sessió de l'actual president de l'Acadèmia de la Televisió i de tota la jornada de formació sobre comunicació i responsabilitat social corporativa. Hem quedo, però, amb algunes de les refexions de Campo Vidal sobre la comunicació corporativa al nostre país. Comparteixo amb ell que a casa nostra, majoritàriament, comuniquem malament. I tot, segons Manuel, radica en la nefasta formació sobre comunicació que hem rebut des de la nostra infància. El model educatiu que la majoria hem patit (sort que sembla que comença a canviar) s'ha basat sempre en un emissor (el professor) que comunica unidireccionalment a través del canal oral i que només rep resposta a través de missatges escrits (els exàmens). I les presentacions? I la defensa d'idees davant de la resta de companys? I els exàmens orals? No és extrany que a la majoria de la meva generació encara li faci por (amb el significat més contundent de la paraula) parlar en públic o fer presentacions, a diferència de francesos, anglesos o americans de la mateixa edat.

I és que "comunicar" no és un verb que només conjuguem els comunicadors. La comunicació és relació, empatia i eficiència. I sense una cultura de la bona comunicació a qualsevol sector i departament de l'empresa apareix el risc de la baixa productivitat, de les ordres poc clares, dels malentesos, de la pèrdua d'oportunitats comercials, socials i de lideratges... de les eternes reunions que no porten a res.
Qualsevol crisi és un punt d'inflexió. Estic segur que aviat sortirem d'aquest pou en el que ens trobem tots plegats, però ara és el moment de posar "en crisi" els errors i models que fins ara hem repetit sense corregir. Calen molts canvis estructurals a gairebé tots els sectors econòmics, però també cal replantejar les prioritats d'inversió de les empreses i grans corporacions. I aquí penso que juga un paper important la comunicació. Invertir en formació en comunicació és garantir l'eficiència de l'organització. Invertir en comunicació corporativa no només és tenir un responsable de premsa; és que la cúpula directiva cregui en la comunicació estratègica, tant internament com externament, no només per garantir-se una bona reputació de l'organització, sinó simplement per millorar, per ser més ràpids, per tenir millor reflexos, per explicar bé el que som i el que volem i per entendre'ns amb qualsevol dels nostres públics, des dels companys, als clients o als accionistes.

És cansat el fet d'haver d'estar justificant en tot moment davant de companys de qualsevol empresa la importància de la feina que fas i en sentit que té un departament de comunicació. La comunicació corporativa no és una despesa, és una inversió que, estic segur, les noves generacions cada cop tenen (i tindran) més en compte.

(*) Foto: EADA (http://www.eada.edu/)

lunes, 12 de abril de 2010

Convocatòria Gremi Periodistes de Sabadell

Reprodueixo convocatòria de reunió del Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS). Sumeu-vos-hi!

Estimat/da company/a,
La present és per convocar-te a la reunió del dimarts 20 d’abril a partir de les 20.15 h al Casal Pere Quart de Sabadell amb motiu de la segona reunió del GPS (Gremi de Periodistes de Sabadell).
Com ja deus saber, i tal com vam comentar a la primera trobada, aquest grup neix amb vocació d’afermar més que mai la nostra professió, de dignificar-la i de reivindicar-la sense vergonya a nivell local.Considerem que ha arribat el moment de crear una associació per debatre, per intercanviar experiències i opinions, una entitat seriosa que representi una veu comuna del col·lectiu de periodistes i comunicadors professionals vinculats d’alguna manera a Sabadell, que tracti qüestions que ens afecten com a membres d’aquesta comunitat (mala praxi, intromissió, intrusisme, precarietat, etc.) i que s’hi mulli davant de qui calgui.
Volem debatre plegats allò que ens afecta, visibilitzar-nos com a col·lectiu professional amb formació acadèmica i experiència professional en periodisme i/o comunicació, defensar els nostres legítims interessos corporatius –fer-nos respectar, vaja–, explicar-nos tant com calgui –fer molta, molta pedagogia davant de qui vulgui escoltar-nos– i, també i sobretot, irrompre amb una sola veu, afortunadament i saludablement multicolor, en el debat ciutadà: emergir-hi com a actor social a tenir en compte per part dels poders polític i econòmic, de la societat civil i de la ciutadania en general.
Ara tot just comencem a caminar mitjançant una pàgina privada a Facebook, amb la voluntat de fixar un calendari d’accions futures que podria tenir com a colofó simbòlic la institucionalització d’uns premis anuals.
Creiem que la llibertat d’expressió, l’equidistància política, el respecte sense matisos a les diverses sensibilitats polítiques i socials dels informadors sabadellencs –totes, igualment legítimes–, la prevalença indiscutible dels criteris professionals en l’exercici de la nostra professió i el coneixement i el respecte per part de tothom de la nostra deontologia corporativa han de ser les nostres màximes per afrontar el futur d’aquesta professió amb plenes garanties.
És per això que et convidem a formar part d’aquesta nova entitat perquè tots hi tenim la paraula: neix oberta a tots periodistes o comunicadors professionals vinculats a Sabadell de totes les sensibilitats i sense cap excepció (de mitjà o corporatius, locals o nacionals, de plantilla o freelance, redactors o gràfics) i, lluny de qualsevol altra motivació, té l’origen en l’amor d’un grup plural de periodistes sabadellencs per la feina que fem dia a dia i per la ciutat.
Et preguem que ens confirmis que hi assistiràs i que, si et sembla convenient, escampis la convocatòria tant com et sigui possible a través dels canals que consideris oportuns (correu electrònic, xarxes socials, etc.).
Creiem que un dels temes principals de l’ordre del dia d’aquesta segona reunió ha de ser la presentació dels diferents candidats als representants que ens puguin fer de caps visibles en les diferents accions i reunions que puguem decidir i concretar entre tots. Creiem oportú que el nostre representant gremial hauria de ser un professional amb una significada i llarga trajectòria periodística i que estigui al dia de la realitat sabadellenca.
La present convocatòria neix d’una provisionalíssima Junta Gestora que impulsa el naixement d’aquest col·lectiu i que s’autodestruirà tan aviat com, assambleàriament, en decidim la naturalesa, les prioritats, el funcionament, i, sobretot, els necessaris òrgans de govern.
Sense tu, sense la teva aportació, aquesta associació no té raó de ser. T’hi esperem. No hi faltis.
Rep una salutació cordial de la
Junta Gestora del GPSSabadell,
6 d’abril del 2010