Visca Sabadell!

Han estat uns dies fantàstics, de gent amb ganes de passar-s'ho bé, de riures amb els amics i de carrers plens de gent. La tornada a la feina després de les vacances no seria el mateix sense la Festa Major. Per això, l'últim dia de festa, a l'hora de girar la vista enrere i recordar aquests intensos dies, només puc dir: visca Sabadell!

Us faig un repàs ràpid per la meva particular Festa Major.

DIJOUS 3 DE SETEMBRE: LA PRE-FESTA

Dijous vaig tenir l'oportunitat d'anar al Castell de Can Feu (que, per cert, no coneixia) a la recepció oficial de Festa Major. Bé, en realitat, enguany no havia recepció, pel que l'Ajuntament va preferir batejar l'acte com a jornada de "portes obertes". El cas és que allà vaig ser-hi. Vaig poder visitar el castell i compartir la il·lusió per l'inici de la festa amb alguns coneguts.

A la nit, vaig assistir amb els amics a l'inici de la Festa Major de la Comissió de Festes Populars de Sabadell, que va organitzar una cercavila pels carrers del centre de la ciutat.

DIVENDRES 4: DEL PREGÓ A LES BARRAQUES

Divendres, a les 15h, i com ja és tradicional, vaig penjar la bandera de Sabadell al balcó de casa meva. Perquè a Sabadell no tenim aquest patriòtic costum? Aquest estiu he estat al Cabo de Gata i allà, a les festes patronals de cada petit municipi, la gran majoria de veïns pengen de les seves finestres les banderes i escuts de la ciutat. Aquest ja ha estat el quart any que penjo la bandera de Sabadell i espero, de tot cor, que l'Ajuntament es comprometi amb aquest costum repartint banderes de la ciutat gratuïtament cada Festa Major. I si tú que hem llegeixes ets de Sabadell (i, sobretot, ets saballuts) espero que el proper any m'acompanyis amb la teva bandera. Això també és fer ciutat.

La tarda va començar amb el despertar de Festa Major; el primer cop que surten els gegants i els diables de Sabadell. El ball del rodet va amenitzar el vespre i, finalment, vaig gaudir del pregó d'inici de les festes. L'espectacle previ al pregó va ser excel·lent, ple de llum (efectes lumínics que només es poden fer des de que s'han popularitzat els focus amb leds), música i màgia. Del pregó en sí millor no diré res (no puc estar d'acord amb el pregoner, l'actor Artur Trias, que en una recent entrevista a l'Avui Sabadell opinava que Sabadell és una ciutat sense encant i que, el poc que tenia, l'havia perdut amb la desaparició de la indústria tèxtil). L'espectacle post-pregó, pel meu gust, massa curtet. Els que estàvem a la plaça Sant Roc ens vam quedar amb ganes de més festa.

I després del pregó, cap a les barraques de la plaça de la Creu Alta, on és impossible fer quatre passes sense saludar a un i a altre. Allà estava, realment, tot el jovent de Sabadell.

DISSABTE 5: DE LA CERCAVILA AL CORREBARS

La tarda del dissabte de Festa Major és de cercavila. Vaig estar amb les dues Annes ala plaça Sant Roc, rebent a les diverses entitats que han participat aquest any. Més tard, la Teteria de la plaça del Gas va ser el punt de trobada amb més amics, just abans de desplaçar-nos cap a l'inici del Correbars'09.

El Correbars és una activitat que organitza la Comissió de Festes Populars de Sabadell, també encarregada de coordinar la programació de les barraques. L'objectiu per alguns és només beure alcohol i més alcohol. Per a mi, l'objectiu passa per parlar i riure amb els amics, ballar al ritme dels timbals i saludar a molts coneguts que també hi participen.

Després de sopar al restaurant de l'Urpí, la nit va acabar a les barraques. Una nit impressionant.

DIUMENGE 6: REPÒS

La impressionant festa viscuda amb els amics la nit anterior a les barraques no em va permetre gaudir de les activitats de Festa Major del diumenge. Sí: hem podeu dir, en aquest cas, poc patriota per no haver assistit a l'aixecada de castells a la plaça Sant Roc. Un altre any serà.

DILLUNS 7: FINS AL PROPER ANY

Aquest matí de festa he estat a casa, avançant algunes tasques professionals (a Barcelona no és festa!). Aquesta tarda, però, sortiré de nou al carrer per respirar els últims moments de la festa abans que el castell de focs posi el punt i final.

I fins aquí el meu diari personal de Festa Major! Ara sí que comença el nou curs 2009-2010.