Estem assistint a un dels períodes
més negres del periodisme al nostre país. Dia rere dia, nous ERO als mitjans de
comunicació i tancaments de capçaleres i emissores ens estan immunitzant davant
les males notícies i amenacen de deixar la societat en stand-by. I es que el tancament d’un mitjà de
comunicació no només és una amenaça per al col·lectiu de periodistes i
comunicadors, sinó també -i sobretot- per a tota la societat.
Un país sense pluralitat de mitjans
és un país enfosquit i sense opinió. La reducció de mitjans de comunicació que
estem patint és una pèrdua irreparable d’un agent social fonamental, que vetlla
per la llibertat d’expressió i d’opinió, l’accés universal a la informació i la
transmissió d’una identitat comuna. I és que les funcions socials que
compleixen els mitjans i els periodistes professionals són insubstituïbles.
El periodisme local (o de proximitat),
per la dimensió i tipologia de les seves empreses, és un dels que més està
patint la crisi actual. Deixeu-me que escombri cap a casa i m’hi fixi en el cas
de Sabadell, la meva ciutat. En el darrer any i mig hem perdut la televisió
local privada Canal Català Vallès i el diari digital ASabadell. A més, les edicions
locals d’El Punt Avui deixen de tenir pes en la capçalera. I les
administracions públiques no tenen prou pressupost per posar en marxa un canal de
televisió públic a través de la TDT. Davant d’aquest preocupant panorama, noves
iniciatives com el digital iSabadell, l’incipient arraon.cat i la televisió
on-line Sabadell en Vivo són els petits brots
verds que a tot comunicador i sabadellenc omplen d’esperança. Aquests nous
mitjans, sense grans pressupostos però amb professionals compromesos al darrera,
són ara els que han de garantir la pluralitat informativa a la ciutat,
sumant-se als mitjans tradicionals -com el Diari de Sabadell i Ràdio Sabadell 94.6- que, tot i amb dificultats, continuen amb la seva tasca informativa
centrada en Sabadell.
És cert que el sector de la
comunicació i la informació té molts reptes per endavant, com ara acabar amb la
precarietat laboral -que sembla institucionalitzada a la majoria de mitjans- i lluitar
contra l’intrusisme professional. Però, sobretot, els mitjans de comunicació
han de trobar el seu espai en la nova realitat digital, reivindicar la seva
credibilitat i professionalitat davant dels fenòmens associats al 2.0 i
participar en activament en iniciatives d’interès social.
Davant les dificultats, hem d’explorar
plegats –periodistes i editors- noves fórmules per garantir el dret a la
informació des de criteris professionals i periodístics. I hem d’aconseguir
conscienciar la població del paper fonamental que juguen els mitjans, sobretot els
locals, implicant-nos encara més en la realitat social i municipal. Només així
aconseguirem que col·laborar amb la comunicació de proximitat sigui vista, ara
més que mai, com una actuació de patriotisme local i de compromís amb la
comunitat, a més de ser rendible en termes econòmics.
Per cert: si voleu tenir una
radiografia exacta del panorama comunicatiu sabadellenc, podeu consultar el
blog del comunicador Marc Serrano i Òssul, que actualitza periòdicament la Guia de la
Comunicació Sabadellenca.
El meu reconeixement i agraïment a tots els mitjans
locals sabadellencs -citats o no en aquest post-, per la seva lluita diària.
1 comentario:
Hola,
com a coordinador d'iSabadell agrair la menció que fas en aquest bloc.
Estic bastant d'acord amb l'anàlisi que fas, tot i que considero que des del periodisme caldria fer crítica i autocrítica de perquè s'ha arribat a la situació actual, a Sabadell i a qualsevol altre ciutat perquè, malauradament, la situació és similar a tot arreu.
El dret a la informació, en la meva opinió, no es garanteix simplement perquè hi hagi molts mitjans de comunicació, si tots diuen ( o gairebé) el mateix, tenen les mateixes línies editorials i beuen de les mateixes fonts.
Això és el que ha passat durant massa temps. Hi ha hagut una bombolla mediàtica dependent en bona part de les subvencions que s'ha centrat poc en explorar nous enfocs informatius, en buscar altres complicitats i en garantir la continuitat econòmica si algun dia s'acabaven els fons públics. Ara s'han acabat, i alguns mitjans es troben que no tenen al darrere ni lectors, ni seguidors ni clients, havent de tancar.
Les noves iniciatives ens trobem amb un panorama canviant en el model de negoci periodístic i amb una crisi econòmica galopant, que dificulta sortir endanvant. D'altra banda, i amb la que està caient fins i tot podria ser comprensible, les poques empreses que van bé tampoc inverteixen en noves iniciatives mediàtiques i fan bona la dita de que 'a Sabadell cadascú va per ell'.
Però, segurament, la informació i el dret dels ciutadans a saber què passa i perquè a les seves ciutats no se salvarà d'una altra manera que amb més i millor periodisme. Mentre trobem el model de negoci per sortir endavant, i la tecla que ens permiti mantenir-nos i consolidar-nos, aquesta és la línia que, com a mínim, a iSabadell, defensem.
Publicar un comentario