L’intrusisme professional que patim
en el sector de la comunicació corporativa fa que, sovint, persones que no
tenen ni idea de gestionar estratègicament els intangibles opinin i s’atreveixin
a beneir o condemnar tècniques o estils de comunicació.
Un dels casos més paradigmàtics, per
ser de total actualitat, és la presència (o no) de les empreses i institucions
a les xarxes socials. A continuació em disposo a anul·lar amb arguments les
opinions infundades que alguns pseudoprofessionals s’atreveixen a esgrimir
sobre aquesta qüestió:
1.- Les xarxes socials són una moda.
Podria arribar a acceptar que les xarxes socials estan de moda. Però la seva
implantació transversal en tots els sectors i el canvi de concepció d’Internet
(ara es basa en la interacció i en el networking)
fa pensar que la comunicació interactiva que permeten les xarxes socials serà
(si encara no ho és) hegemònica a Internet.
2.- Hi ha molta gent que no té perfil a cap
xarxa social. És cert. Però també ho és que cada cop més persones hi
tenen. De fet, la popularització dels smartphones
fa que cada cop siguin més els que utilitzen les xarxes socials (el 55% dels
usuaris de les xarxes accedeixen a través dels telèfons mòbils). Segons la darrera onada de l’EGM,
el mitjà Internet té una penetració del 43,4%. Es, per tant, el quart mitjà per
penetració a Espanya. Els diaris tenen una penetració del 36,9% i bé que enviem
notes de premsa, oi? Llavors, perquè no comuniquem a Internet?
3.- El meu públic no està a les
xarxes socials. No m’ho crec. Segons l’Observatori
de Xarxes Socials, el 93% dels usuaris d’Internet tenen un compte obert a
Facebook. D’aquests, el 85% el manté actiu i actualitzat de manera permanent.
En el cas de Twitter, el 32% dels internautes l’utilitza. I tampoc és un joc de
nens: la mitjana d’edat dels usuaris de les xarxes socials a Espanya és 30
anys. Analitzant aquestes dades, heu arribat a pensar que un missatge a
Facebook o Twitter pot tenir molta més audiència que una notícia publicada a un
mitjà de comunicació convencional?
4.- Una empresa a Facebook o Twitter s’arrisca a
rebre crítiques i insults. És una de les fal·làcies que més agraden als
pseudoprofessionals. Si bé ells no ho saben, ara mateix, la seva marca, tot i
que no tingui presència a cap xarxa social, està sent criticada. A les xarxes
tothom és emissor de missatges, pel que tothom pot opinar. I això no ho podrà
evitar cap director o cap de comunicació. Ara la situació ha canviat: hem d’aconseguir
que els públics parlin bé de nosaltres. I això ho aconseguirem interactuant amb
ells, dialogant, escoltant i reaccionant de manera ràpida a través de les
xarxes. Si la marca no existeix a la xarxa social, a més de no assabentar-se de
les crítiques rebudes (i, per tant, aprendre del que opinen els seus públics),
mai podrà rectificar el seu error o contrarestar la crítica.
El tema dels insults mereix un capítol
a part. Tothom pot insultar, és cert. Qualsevol pot fer una pintada negativa a
la seu social de l’empresa. O insultar en un acte al director general de la
mateixa. Davant d’aquest risc... deixarem de convocar actes? Hem de recordar
que qualsevol que insulti, sigui a les xarxes socials o no, pot ser denunciat
per calumnies, pel que aquest no pot ser un argument en contra de les xarxes
socials.
5.- A les xarxes només hi ha rumors i no
notícies contrastades. Mentida. De fet, cada cop hi ha més casos de notícies
que es propaguen abans a les xarxes socials que a les pàgines web de mitjans
informatius. És ben fàcil: primer, perquè molts dels usuaris de Twitter són
periodistes que, abans de redactar la peça informativa, ja l’estan avançant al
seu perfil social. I segon, perquè ara qualsevol usuari és emissor d’informació.
Si una persona es converteix en espectador d’un accident, penjarà ràpidament la
foto a les xarxes socials i comentarà el que està passant. Tots sabem que la
credibilitat que té un diari i un periodista no la té un usuari anònim, però
tant si és veritat com si no ho és, la notícia que publiqui a les xarxes
socials es propagarà ràpidament, afectant de manera positiva o negativa a la
teva empresa.
6.- La meva competència no està en les xarxes,
pel que jo tampoc ho necessito. Gran error. A les xarxes no és fa
comunicació per contrarestar la competència. Les xarxes es gestionen de manera estratègica
per construir una bona imatge de marca i garantir una excel·lent reputació de l’empresa
o institució. Una marca que conegui bé els seus públics i les seves opinions
(clients, líders d’opinió, periodistes, accionistes), que s’impliqui localment
amb la seva comunitat i que interaccioni de
tu a tu, guanyarà personalitat, millorarà el seu posicionament i estarà
millor preparada per encarar qualsevol crisi.
7.- Jo comunico enviant notes de
premsa. No necessito més. Quin perill! Qui afirmi això no pot continuar ni un dia
més cop a responsable de comunicació de cap empresa o institució. El mix de
comunicació ha d’integrar, sí o sí, l’anàlisi i la difusió a les xarxes
socials. El moment de tenir una pàgina web estàtica, de publicar un anunci
publicitari o d’enviar una nota de premsa ja ha passat. Ara, a més de fer tot
això, s’ha interactuar amb els públics, dialogar en el mateix nivell, escoltar-los,
fer-los sentir partícips i, sobretot, aconseguir que parlin bé de tu. Si no ho
fas, potser d’aquí poc ja serà massa tard.
8.- No és el nostre estil. Nosaltres mai hem fet
això. És l’argument reaccionari que tot pseudoprofessional utilitza
quan ja no té arguments de pes. Si prenem com a vàlida aquesta afirmació, no
hauríem de continuar escrivint a màquina? O enviant les notes de premsa per
correu postal? O millor encara: no hauríem de tancar la nostra pàgina web
corporativa i cancel·lar els correus electrònics? Ens pot agradar més o menys,
però la implantació de les xarxes socials ja és una realitat. Qui s’oposa a
elles segueix el mateix patró que qui s’oposava a tenir telèfons mòbils,
connexió a Internet o pàgina web fa tan sols uns anys: apocalíptics poc
integrats.
Us animo a escriure un comentari a
aquesta entrada amb els arguments que hagueu escoltat en contra de les xarxes
socials. Estic segur que seran fàcils de rebatre. Comencem?
No hay comentarios:
Publicar un comentario