Fa uns dies, en una conferència
sobre comunicació corporativa, Ángel
Alloza ens recordava que existeixen més de 100 denominacions del càrrec de gestor
de la comunicació corporativa. Aquesta dispersió en quant a la denominació de
la nostra feina té també una traducció en la situació dels professionals en l’organigrama
empresarial. Si bé és cert que l’European
Communication Monitor indica que mica en mica s’està avançant cap a una
gestió estratègica i professional dels intangibles, una gran part de petites i
mitjanes empreses no tenen gaire clar què és i què ha de fer el responsable de comunicació.
Sembla una obvietat, però la nostra
feina ha d’anar més enllà de comunicar, tant internament com externament. El
comunicador corporatiu ha de saber llegir i interpretar el context global i
dissenyar l’estratègia més adient i totalment alineada amb el posicionament
empresarial. El Dircom ha de ser també el “mediador” entre els diferents
públics (clients, treballadors, administracions, socis, accionistes...) i l’empresa.
Ha de relacionar-se amb els periodistes, perquè ell també ho és (o ho hauria de
ser) i els seus col·legues són els seus aliats. Un dels seus principals
objectius ha de ser la creació d’una marca corporativa forta i ha de treballar
constantment per identificar els principals riscos a nivell d’imatge que pot
tenir la companyia.
Precisament perquè el Dircom és (o hauria
de ser) qui més entén de comunicació a l’empresa, ha d’encarregar-se d’assessorar
directament a la Direcció General sobre aquest aspecte. Preparar els directius
en les tasques de comunicació és, per tant, una de les seves funcions
principals.
La nostra és una feina que requereix
implicació, entusiasme i, si em permeteu, vocació. Només així es garanteix que
l’empresa investigui nous canals de comunicació, actualitzi els seus missatges
i estils comunicatius i utilitzi les tècniques al seu abast per tal de
contactar eficaçment amb els seus stakeholders.
Aquest entusiasme per la comunicació és precisament el que es troba a faltar en
molts pseudoprofessionals mediocres
que, lamentablement, tenim en el nostre sector plagat d’intrusisme.
Per la importància que la gestió
professional i estratègica de la comunicació té en el sí de qualsevol
corporació, som molts els comunicadors que reclamem des de fa temps un rang
directiu de primer nivell, com un staff de la Direcció General i connectat en
tot moment amb els directors de Recursos Humans i de Màrqueting. Com diu el
gran Joan Costa al llibre “Dirección
de Comunicación Empresarial e Institucional”, el Dircom ha d’imbuir-se amb
l’alta política i activitat institucional però, alhora, ha de conservar la
frescor i la distància d’un assessor extern.
Molts de nosaltres podem pensar que la
nostra realitat és encara a anys llum de la situació ideal que tenen les grans
empreses, però el compromís real amb la professió i amb el nostre sector, la
reivindicació d’una gestió estratègica i la lluita contra les males pràctiques
i l’intrusisme són la millor defensa i valoració que podem fer de la figura del
Dircom. Perquè tant és amb quina de les 100 denominacions del nostre càrrec ens
etiqueten si tenim ben clar quines són les nostres funcions.
Més reflexions sobre comunicació a www.oscargid.com/blog
4 comentarios:
Hola Oscar, he trobat el teu blog cercant temes de comunicació i el trobo molt interessant.
Pel que fa a aquesta entrada, tot i que no treballo en el sector, estic completament d'acord en què moltes organitzacions no li donen la importància que la comunicació es mereix, com a una part estratègicament clau per a qualsevol empresa. De ben segur que això podrà anar canviant gràcies a la bona feina de professionals compromesos amb la professió.
En resum, fantàstic post. Felicitats pel blog; t'animo a actualitzar-lo més sovint.
V.Mas
M'he posat a aplaudir, Òscar, però, perquè em sentissis, m'hauria de fer (bona, sempre bona) sang. Hauràs de fer un exercici de fe i creure-t'ho.
Trobo especialment interessant l'escrit El Dircom.
La seva entrada al bloc ofereix la mateixa presentar com un altre dels autors de l'article, però jo igual que el seu molt millor.
Publicar un comentario