Els periodistes (de mitjà i de font) davant del "copy-paste"

Reivindicar i posar en valor la feina del comunicador corporatiu sovint és complicat. Tot i que no és la gran majoria, alguns periodistes ens consideren a nosaltres, els PR, com a periodistes de “segona classe” o “propagandistes”. No seré jo qui busqui confrontació amb els col·legues de professió, ni tampoc faré una defensa de la meva feina, ja que el meu blog va ple de post en aquest sentit.

El que sí m’agradaria aclarir és que la feina d’un comunicador corporatiu o periodista de font no és aconseguir que el mitjà publiqui fil per randa la seva nota de premsa. Almenys, aquest no és el meu objectiu. La meva feina passa per informar i transmetre dades seguint la mateixa ètica professional que els periodistes de mitjà. L’objectiu és facilitar la feina del periodista i construir ponts entre la companyia o institució i el mitjà de comunicació. I la nota de premsa és la millor manera per entendre’ns entre col·legues que hem estudiat en la mateixa Universitat i que utilitzem el llenguatge periodístic.

Si algú considera que els mitjans de comunicació són cada cop de més baixa qualitat en els seus articles –opinió que jo no comparteixo-, que no busqui culpables en les empreses i administracions. Hi ha qui pensa que la proliferació de comunicadors corporatius fa que els mitjans s’omplin d’articles “publicitaris”, d’opinions massa institucionals i poc contrastades. Si això és així –ja us he dit que no ho comparteixo-, es deuria a una hipotètica mala pràctica d’alguns col·legues periodistes de mitjà; i no culpa dels periodistes de font. Els redactors han de contrastar, verificar i aportar valor afegit a la informació que han rebut en format de nota de premsa. Així és com funciona el sistema periodístic a casa nostra.

Que un periodista agafi una nota de premsa meva i la publiqui exactament igual, utilitzant el mètode del “copy-paste”, a mi no em molesta gens. El meu redactat no és copyright; ben al contrari (això sí: si el periodista signa l’article amb el seu nom queda lleig...) Però el “ctr+C” i “ctr+V” no és la millor manera ni de garantir la millor informació als lectors ni de posar en valor la feina del periodista, just en el context en el què ens trobem –la comunicació 2.0- on qualsevol pot ser transmissor d’informació.

En qualsevol cas, si algú és culpable del “copy-paste” aquesta seria la crisi econòmica, que ha propiciat que la majoria de mitjans de comunicació hagin retallat les seves plantilles. Els diaris se segueixen publicant, els informatius continuen emetent-se... però amb menys professionals fent-ho possible. La retallada de llocs de treball podria fer aflorir aquest mètode de treball, tot i que la meva experiència diària em demostra que només succeeix en casos molt puntuals.

De totes maneres, si algun comunicador corporatiu té curiositat, pot utilitzar la web churnalism.com per comparar notícies publicades amb la seva nota de premsa, per poder veure fins a quin punt s’assemblen. Segons alguns mitjans, en els casos més extrems el resultat ha demostrat que algunes notícies publicades al Regne Unit van reproduir al 90% el contingut de la nota de premsa. Fins i tot hi ha qui ha fet la prova de difondre notícies falses per veure la repercussió en els mitjans. Podeu veure l’experiment aquí.

No voldria acabar el post sense reivindicar la feina i bona pràctica de la gran majoria de periodistes, tant de mitjans com de font, que treballen amb ètica i professionalitat i que compleixen amb la funció social del periodisme.