De visita al Canal Català Vallès

Feia ja algun temps (jo diria que més d'un any) que no em passava pel Canal Català Vallès. Avui he anat per acompanyar al Síndic a una enrevista i he de dir que m'ha sorprès positivament. He vist que encara hi ha il·lusió i que es conserva el mateix bon ambient que quan vaig estar col·laborant, ara fa 3 anys (Kiko, ets la canya!). He de confesar que he sentit certa nostàlgia de viure el dia a dia d'una televisió, la pressió del temps (o la falta de temps), el periodisme de proximitat. Estic molt content amb la feina que faig i, per sort, des dels departaments de comunicació tenim molta relació amb el món de la tele... però sé que, tard o d'hora, hauré de fer alguna cosa a la televisió. Ho sé. Tornaré.

El Síndic fa 2 anys

“Vull cada dia una administració més propera, més comprensiva. Vull refermar el meu compromís amb la gent de Sabadell” (Josep Escartín dixit). Així comença la memòria anual del Síndic Municipal de Greuges de Sabadell i, alhora, amic meu. Penso que pots (podem) estar molt satisfets de com funciona la institució, tot i que estic d'acord que encara queda molt per fer. Enhorabona pels resultats i per la teva il·lusió i ganes. I, sobretot, gràcies per creure en la comunicació i per veure-la com un element estratègic per arribar a la gent.

Avui, a l'acte públic de presentació de la memòria, a Fira Sabadell, m'ho he passat molt bé!

Un dia històric

Avui ha estat un dia històric. Sabadell ha organitzat un gran acte de presentació de les obres del futur Metro Sabadell a Fira Sabadell, amb el conseller Nadal i l'alcalde de la ciutat. Impressionant: la il·luminació, els audiovisuals, l'edifici... el que allà es presentava. Es tracta de la inversió més gran i important que ha rebut Sabadell en tota la seva història. Es tracta també del tercer projecte per odre d'importància dels que té en marxa la Generalitat, per darrera de la L9 del Metro de Barcelona i del desdoblament de l'Eix Transversal. Es tracta d'una aposta de futur, "d'un somni, d'una il·lusió feta realitat", com deia l'alcalde. Avui és un dia històric perquè comencen les obres que ens portaran, d'aquí a 4 anys, a tenir una xarxa urbana de metro a Sabadell, amb 5 estacions d'FGC i 3 de Rodalies Renfe, amb un gran intercanviador a plaça d'Espanya. Un projecte que es completa amb altres "somnis" que cada cop estan més pròxims a ser realitat: una futura connexió del Metro Sabadell amb Castellar i Granollers, una nova cua de maniobres del Metro del Vallès a la plaça de Catalunya de Barcelona, que permetrà una freqüencia de pas de 5 minuts en el futur metro, i una nova línia ferroviària Sabadell-Barcelona, entrant per Horta. Tot plegat fa que avui hagi estat un dia històric per Sabadell, pels sabadellencs, pels catalans. Un dia històric... i jo he estat present.

Felicitats Carles!

Divertit, bon amic, molt bona persona, treballador, bon professional... ho tens tot! I et mereixes 1.000 festes com la que et vam organitzar ahir dissabte. Moltes felicitats, perquè t'ho mereixes.

Des de Lleida

24 dies sense escriure ja és massa! M'havia proposat escriure al meu blog més sovint, però el dia a dia m'ho posa molt difícil. He hagut de venir fins a Lleida per a escriure!

Estic a l'habitació de l'hotel, tot esperant que arribi l'hora de sopar. He vingut en AVE. La veritat és que està molt bé i segur que a partir d'ara l'agafaré més sovint. Estic a Lleida perquè demà tindrà lloc aquí la desena Trobada del FòrumSD, l'associació de Síndics Locals de Catalunya, i jo sóc l'encarregat de portar el tema de premsa i RRPP.

Fa uns minuts pensava en que estic molt satisfet. Satisfet de les moltes coses que faig, de les oportunitats que em donen per fer allò que penso que sé fer... Són moltes coses al cap (i al cor), moltes hores davant d'un ordinador, factures altes de telèfon... però tot val la pena si em fa créixer com a professional i si em permet fer el que més m'agrada.

El 2008, de moment, està sent un molt bon any. Un any marcat personalment per l'excel·lent aconseguit al Master de Direcció de Comunicació (sí! ja l'he acabat!) i per les oportunitats que no deixen de sorgir-me (i que la tendència continui!). Un any en el que espero anar a més, en el que tinc moltes ganes i en el que no em falten forces. Un any intens, però que valdrà la pena.

En campanya

Els que ja em coneixeu ja sabeu el que m'agraden les campanyes electorals. I no hi ha res millor que una gran campanya a les eleccions generals! Des de petit, sempre he guardat tota la propaganda electoral que els partits polítics enviaven als meus pares. Encara la conservo per casa! (si ho arriba a descobrir la meva mare m'ho llençarà tot...). Sense voler entrar en valoracions polítiques, sí m'agradaria fer una petita anàlisi de com veig la campanya des del punt de vista de comunicació.

Seguint la tendència dels últims anys, el PSOE (PSC també) han optat per una imatge gràfica molt moderna i el PP torna, un cop més, a estancar-se en el passat. Els cartells en tons d'aquell blau "feo" (que ni tan sols és el seu corporatiu!), les fotos d'estudi i els degradats passats de moda no tenen res a veure amb les fotografies natuals de Zapatero o amb la tipografia de pal sec i missatge directe del PSOE. Malgrat tot, el PP sembla que ha volgut innovar a l'entrada de la campanya, optant per unes fotos de Rajoy molt més fresques i naturals que les que feia servir fins ara. Coses positives del PP: el to directe i molt proper al carrer que transmet Rajoy, a diferència del to marcat per les emocions que pronuncia Zapatero. Tot i així, de cara a "captivar" a l'elector, és molt més important jugar amb les emocions que amb dades i amb discurs formal. També´ha estat positiva l'aposta del PP per les noves tecnologies (val la pena visitar el web especial del PP, o la campanya de telèfon mòbil que va posar en marxa fa unes setmanes en que Rajoy et trucava directament per demanar-te les teves propostes).

Centrant-nos en el debat del passat dilluns, tot i no ser un expert en aquestes coses, Zapatero va anar amb una imatge molt més natural i relaxada. El seu vestuari era modern (llaç de corbata gran, corbata curta, traje gris) mentre que Rajoy semblava mal assessorat. Poc a poc Rajoy va anar agafant confiança i el seu discurs es va fer més segur, potent i convincent. Però els grans errors polítics van ser parlar de les víctimes del terrorisme i la clausura del debat, una cutrada impressionant. Penso que Rajoy tenia guanyat el debat, però el va perdre en els últims minuts amb la història de la nena que volia ser feliç. Qui l'haurà assessorat perquè digui una cosa així? Per acabar amb el debat, destacar la gran solidesa mediàtica que té Zapatero (sempre mirant a càmera, sense que es notés que llegeix) a diferència de Rajoy (on mirava tota l'estona de reull?). En fi, encara queda molta campanya i molt per gaudir!

Això s'ha de repetir!

Ahir dijous vam fer el primer sopar amb el David, la Jimy, la Judith i jo des de fa molts anys! Tot sembla indicar que, a partir d'ara, el sopar es convertirà en habitual i el podrem repetir cada 3 mesos. I és que si no és així, obligant-nos, sempre passa el mateix: tots anem liats i és impossible quadrar agendes.