Where the hell is Matt?

Aquest tal Matt és un tiu que es passa la via recorrent el món i ballant. Sí, així de feliç. Es veu que a cada ciutat on arriba té un costum: ballar (no us podeu perdre la manera que té de moure's) i gravar-se en vídeo. I després ho penja a internet. El que va començar com una broma s'ha convertit en tota una icona del poder que té la combinació d'humor, vídeos amateurs i internet. Realment això és la democratització absoluta de la difussió audiovisual. Qualsevol pot ser productor i emissor d'imatges, per molt banals que puguin semblar. Estic segur que els vídeos del Matt aconseguiran més audiència que l'emissió d'un spot en televisió. I, a més, sense grans pressupostos! M'apassiona però a la vegada m'espanta la revolució de les comunicacions que encara ha d'acabar d'explotar davant dels nostres nassos. Sigui com sigui, jo de gran vull ser com el Matt!

Sant Joan 2008

Sant Joan és una de les festes que més m'agraden de tot l'any. És l'inici del bon temps, el començament del període de vacances (o pre-vacances), el punt de partida per anar tots els caps de setmana a la casa de la platja... i també una de les festes on el foc i la llum tenen molta importància. Potser és per això que m'agrada tant Sant Joan. Tot i que també és l'aniversari de la meva germana i aquest any, 20è aniversari, havia de ser especial. Un dels patis de la casa de la platja es va convertir en un chill-out familiar per celebrar la revetlla i l'arribada del dia 24. Avui dimarts, la festa ha continuat amb una barbacoa. A més, hem conegut al nou amic de l'Esther que, la veritat, sembla molt bon noi. I ara sí, per fi, les vacances semblen més a prop!

Pre-Sant Joan a CASSA

Com ja és tradicional, avui hem celebrat el pre-Sant Joan a CASSA! I ara marxo cap a Coma-ruga, on estaré fins dimarts amb la familia per celebrar el cumple de l'Esther i la revetlla. I per anar a la platja, que ja toca!

Sopar al restaurant de l'Arola (hotel Arts)

Ahir a la nit vaig sopar amb molt bona companyia i en un lloc ideal. No havia anat mai al restaurant del Sergi Arola, a l'hotel Arts. El sopar va ser genial! Una experiència molt bona, plena de creativitat, sabors i textures. Em quedo amb el "xipi-ou" i l'adaptació del perfum de Carolina Herrera (sí, es menjava i s'olorava). Era un menú degustació especial, ja que la nit estava dedicada als grans xefs espanyols. Cada plat estava cuinat per un d'ells (Arola, Pancetti, Eneko Atxa, Ángel León, Ismael Alonso, Jordi Roca). Aquí està el detall de tot el menú:

• Ostra, mantega d'algues i el seu ceviche
• Squet fred de gambes i caneló d'alvocat
• Xipi-ou
• Sotabarba confitada a baixa temperatura amb el brou de la cocció i flor adormidora
• Peix de roca rostit amb brasa de carbó de pinyol d'oliva i fons d'amanit
• Ànec, naps, brots de blat de moro i romaní
• Adaptació del perfum de Carolina Herrera
• Soufflé de coulant de xocolata negra

S'agraeix molt que t'expliquin a cada plat què és el que menjaràs i com ho has de fer.

La nit va ser especial no només pel sopar. Abans d'entrar al restaurant, ens van ensenyar tots els detalls de l'hotel. Les suites, la suite presidencial, el Club privat i els apartaments. És un hotel magnífic. Diuen que el millor de Barcelona, i que no hi ha un producte de la mateixa qualitat que els apartaments en tota la ciutat. Són unes estances enormes, de dues plantes, amb una decoració exquisita (de les que mai passen de moda) i amb tots els luxes possibles. I les vistes des de la planta 34 són les millors panoràmiques de Barcelona. Després de veure això, estic segur que tots els hotels als que vagi em semblaran poc... (què fàcil és acostumar-se al luxe... jo he estat uns minuts i ja m'hi sento còmode...:P). Però, més maco que l'hotel i més bo que el menjar va ser la companyia.

Cap de setmana a Roses

Ahir dissabte, després de fer l'examen de la UOC, vaig marxar amb l'Anna a passar el cap de setmana a Roses. No havia estat mai. El poblet no m'ha matat gaire, sincerament... però m'ha cridat molt l'atenció la quantitat de francesos que hi havia. La ciutat era d'ells! Els rètols, en francés. Els comerciants i cambrers, francesos. Els turistes, francesos (amb mitjons i xancletes). Si demà fan un referèndum per decidir si Roses és França, us dic jo que Roses s'annexiona al país veí! Bé, com a mínim, que segueixin venint, consumint i deixant calers, que aquí estem en crisi. Ah! per cert: el cap de setmana genial, per desconnectar i per gaudir. Però ja toca que surti el sol, oi?

Irlanda diu NO

Iralanda ha dit NO al Tractat de Lisboa. Irlanda ha dit NO a aquest estil d'Europa. Penso que no ens ha d'extranyar gaire. Després del NO a la Constitució Europea per part dels francesos, va ser precisament França l'impulsor d'aquest invent "descafeinat" del Tractat de Lisboa. Però, perquè cal insistir tant? Els europeus han deixat ben clar que no volen una Europa allunyada d'ells, que no tracta els veritables problemes que ens afecten com a comunitat. Els europeus han deixat clar que volen l'Europa de sempre, primant els valors, les tradicions, la cultura pròpia per sobre dels interessos econòmics i de l'obertura de nous mercats. Els europeus han dit que ja n'hi ha prou de voler construir la Unió amb formes antidemocràtiques i d'esquena als ciutadans. I els polítics a Brusel·les, a partir de demà, només tindran un objectiu: convertir el NO en un possible sí, però no convencent als ciutadans, sinó ingeniant una nova manera per evitar tornar a consultar al sufragi universal. Aquesta és l'Europa que volem? Quina llàstima que amb l'interés d'uns quants hagin acabat amb el bonic somni d'una Europa de valors unida.

Nova imatge corporativa de RTVE

RTVE ha canviat per sempre. No sé encara si m'agrada o no la nova imatge corporativa de RTVE. En principi és moderna, recorda bastant a Yoigo, és fresca, és juvenil... però no l'acabo de veure amb la filosofia de RTVE. No transmet professionalitat, serietat i experiència, que és amb el que l'imaginari col·lectiu espanyol identifica a la ràdio i la televisió pública (a més d'una saca trencada que no para de perdre diners...). Era necessària una modernització a nivell d'imatge a TVE, però ja ho estaven fent bé amb els nous separadors, cortinetes de continuïtat i capçaleres dels informatius. No calia un canvi tant radical, deixant de banda tot el que ha estat fins ara el seu tret identitari. Jo, personalment, em quedo amb l'anterior imatge corporativa (què fa RNE de color vermell quan sempre era groga? Què fa el logo de TVE sense la integració de caracters que tota la vida ha tingut? Què és aquesta tipografia arrodonida?). Massa frívol tot per tractar-se de la ràdio i televisió pública espanyola. SUMMA, aquest cop no l'has encertat.

Iphone 3G: a per ell!

Presento la festa de la Sagrada Família

Aquest dissabte va ser un d'aquells dies que, tot i que acabes esgotat, em serveix per reconciliar-me amb el meu objecte preferit: el micròfon. Fa temps que tinc mono de micro i oportunitats com la del dissabte (gràcies Sagrada Família per pensar en mi!) no es poden deixar passar. Pel matí, muntant la il·luminació i fent proves de so. A la tarda, assajant amb les actuacions. i a la nit, l'espectacle (amb la coordinació a la part t'ècnica de l'Anna!). Era la festa de cloenda del curs, on l'escola, els pares i els amics s'acomiadaven de la primera promoció d'estudiants de batxillerat. La festa va comptar amb parlaments oficials, actuacions (per cert, de molt bona qualitat!) i el lliurament d'orles i beques als alumnes de 2n de batxillerat. Al finalitzar, vam sopar a la mateixa escola.

La Sagrada Família és un cole que no coneixia i em va sorprendre positivament. Tot el personal, encantador. I l'auditori, excel·lent. A més, dóna continuïtat al projecte del Vidal i Barraquer, el meu Vidal, amb qui comparteix valors, ideals i una mateixa manera de formar persones, basada en l'humanisme cristià. Deixo unes fotografies que m'ha enviat ara mateix el fotògraf de l'acte.

Festa aquàtica CASSA

Ahir vam sortir de festa amb la millor selecció de CASSA (bé, faltava algú...). Què bé ens ho vam passar i quant vam riure! A la disco, es van incorporar l'Esther i l'Anna, que ens vam trobar de casualitat. Deixo algunes fotos de la nit, que espero es repeteixi aviat.