Televisió 3.0?

Fa unes setmanes, consultant el resum de l'estudi d'inversió publicitària Infoadex 2009, m'assabentava que els anunciants han tornat a disminuir la inversió. Els mitjans convencionals tornaven a baixar (això ja ho sabem... sobretot per la situació que estan patint molts col·legues periodistes de diaris i televisions) i per aquest motiu vaig rebre amb alegria iniciatives com la d'Antena 3.0. A principis de mes, Antena 3 va plantejar aquest projecte com una integració 360º i ho vaig entendre com una nova manera de produir continguts audiovisuals tenint en compte una plataforma multimèdia, no només televisiva. Pensava que Antena 3 havia entès que la fragmentació de l'audiència o la migració dels continguts a pantalles de PC o personals (mòbils) era una bona manera d'avançar-se al futur, fer-se amb un bon nínxol i garantir-se nova inversió publicitària (de fet els anunciants busquen això: mitjans més fragmentats, més petits, on el contacte amb el seu target sigui més directe i precís i a on la inversió publicitària sigui menor). Després de l'estrena del projecte, he de confessar que estic una mica decebut. Si bé Antena 3.0 té coses interessants, com la possibilitat de tornar a veure un programa quan vulguis o informació complementària d'un programa o sèrie, Antena 3 s'ha quedat curt en quant a la interactivitat. Oh! què paraula tan maca; amb tant futur per endavant (segons ens explicaven a la Universitat) i que, de moment a Espanya, es limita a enviar SMS a la pantalla de televisió!

Els defensors de l'Antena 3.0 em diran que l'estrena del projecte va permetre veure la sèrie El Internado a través de 3 canals, un d'ells permetent la interactivitat: Antena 3 (emissió "normal"), Neox (emissió amb banners amb informació complementària: anècdotes del rodatge) i Nova (emissió amb espai de xat). És cert que el "xat" és una manera d'interactivitat, però trobo que l'opció d'Antena 3 és equivocada: no té cap sentit posar un xat obert i massiu a la pantalla de televisió per parlar "tots amb tots". És una bajanada. L’interessant seria per apostar per l'anomenat "Watch and chat", que possibilita un xat discriminatori on tu com a usuari/espectador decideixes amb qui vols comentar el programa. Per exemple: comentar amb els amics, cadascun a casa seva, com va la final de la Champions, en un espai restringit i privat. Això ja ho fa la CNN i aquesta seria la millor opció per l'Antena 3.0.

Però l'Antena 3.0 no només hauria de limitar-se, al meu entendre, a un xat discriminat. S'hauria d'aprofitar per estendre l'experiència televisiva, sobretot les sèries, amb trobades on-line amb els protagonistes o blogs dels personatges (o actors que interpreten aquests personatges) parlant de la sèrie. O estrenes de capítols en suports minoritaris (com el mòbil) prèvies a l’emissió a la televisió.

Altres decepcions d'Antena 3.0 són que només podran aplicar aquest format de "nova televisió" als seus programes de producció pròpia (què passarà amb les sèries americanes, que són les que més audiència tenen?) i que han aprofitat per "sincronitzar" els talls publicitaris dels seus 3 canals, Antena 3, Nova i Neox. No té cap sentit que dos canals minoritaris com Neox o Nova tingui talls de publicitat de la mateixa durada que un canal generalista com Antena 3! Es carregaran ràpidament el prestigi amb el que havien nascut els canals de TDT d'Antena 3! (bé, si més no, més prestigi que els canals de TDT de Telecinco tenen, eh?).

En resum: intents com la d'Antena 3 són esperançadors, però encara queda molt per fer. No ens poden vendre invents com el d'Antena 3.0 com a "televisió interactiva", perquè encara està a anys llum de les possibilitats que tecnològicament ja existeixen. A més, les possibilitats per utilitzar les pantalles de PC i mòbil passen per concebre la producció audiovisual, des del seu inici, com una producció "multimèdia" i no "televisiva". Esperem que tot això no quedi en una nova "mosca" embrutant la pantalla d'Antena 3 per promocionar l'invent i en molinets i separadors amb aspecte futurista...

Sí: sóc un freaky

Efectivament. Ho sóc. Des de que era ben petit (més del que sóc ara), col·lecciono tota la propaganda electoral que arribava a casa: primer a nom dels meus pares i, més endavant, al meu nom. Suposo que això de la comunicació, la persuasió i la publicitat es porta a la sang des de petit... ho potser és que simplement sóc masoquista i freaky.

El cas que avui m'ha arribat la primera carteta electoral, en aquest cas d'Esquerra. I després de llegir-la i tot i que no sóc (ni molt menys!) un expert en comunicació política, he decidit analitzar els cartells dels principals partits polítics que concorren a les eleccions europees, per intentar fer un diagnòstic ràpid i simple dels layouts i dels missatges de cada partit. Us exposo a continuació el que penso al respecte:

• Un cop més, el PSC és el partit que fa una aposta més arriscada, tant en disseny com en copy textual. És l'únic partit que no centra ni seu missatge ni el disseny del cartell en el candidat (en aquest cas, candidata. Serà perquè no la coneix ningú?). Tornen a recórrer a la formula (simplista, sota el meu punt de vista) de relacionar la dreta amb el "desastre" i la "foscor". El seu claim és, precisament, un toc d'alerta en el qual ens avisen que la dreta no podrà fer-nos sortir de la crisi perquè ells són els que ens van fer entrar. Sorprèn que els germans del PSC a Espanya, el PSOE, estigui al poder l govern basc gràcies al recolzament d’aquesta dreta “reaccionaria” i “perillosa”... El disseny, tot vermell (és impossible relacionar aquest color amb cap altre partit) i fotografies en blanc i negre dels principals líders de centredreta europeus. El seu logo, gairebé passa desapercebut. Crec que la força del cartell del PSC no l’ha aconseguit cap altre partit polític. Un cop més, han guanyat la batalla dels cartells.
• CIU aposta pel claim "ARA", presentat en una tipografia d'estil amable i poc seriosa. El claim el va completant, segons convingui, amb declinacions com per exemple, relacionats amb la feina: "ARA, llocs de treball". La seva imatge està impregnada pel distintiu europeu de les matrícules, on l'E d'Espanya s'ha substituït pel CAT. És el símbol més fàcil que han pogut trobar per relacionar Europa i Catalunya. El logo de CIU inclou la bandereta europea. És el cartell que més clarament aposta per una continuïtat estilística amb els d'anteriors campanyes. Segueix apostant pel blau (color que es relaciona amb els partits de centredreta) i el taronja (color que a Europa utilitzen alguns partits democratacristians).
• Esquerra m'ha decebut profundament en aquesta campanya. Si bé en altres comicis els seus cartells han apostat per una maquetació agradable i moderna, en aquestes eleccions han optat per un layout de perfil tòpic i típic. Juguen amb les lletres UE del cognom del candidat, Junqueras. El cartell està presidit per una foto del candidat sense corbata (en escorç, més tòpic impossible). Això sí: la foto no és d'estudi, sinó que està feta a l'exterior. Més concretament, a Sabadell: o com a mínim es pot veure el verd del (suposo) Parc Catalunya (sostenibilitat, medi ambient, bla bla) i, al fons, la Torre Millenium (progrés, economia, modernitat, bla bla).
• El Partit Popular continua en la seva línia. El seu és, sota el meu punt de vista, el cartell menys original de tots. Sembla que els costi modernitzar-se... tot i el redisseny del logotip que ja es va fer servir en les anteriors eleccions. Crida l'atenció que el seu claim és idèntic al de CIU: "ARA / AHORA", que es completa amb la paraula "solucions". El cartell és una foto del candidat Mayor oreja. Aquest sí: amb corbata. El PP abandona el taronja (que, com CIU, va intentar utilitzar en anteriors campanyes) per centrar-se únicament en el blau. Per cert, parlant del PP: en els mítings de campanya d'aquest cap de setmana han fet sortir al Rajoy sense corbata, sense americana i amb camisa blanca. Sembla que volen transmetre "modernitat"... tot i que penso que és un missatge contradictori amb la imatge del candidat Mayor Oreja i amb tota la imatge corporativa de la seva campanya...
• IC-V torna a apostar pel missatge també explotat pel PSC: "crisis de dretes, solucions d'esquerres". El verd pistatxo torna a ser el protagonista i la foto del candidat (exterior, fons desenfocat) denota certa modernitat La mirada de Romeva bosca l’empatia amb el ciutadà, amb una mirada fixa però amable i un lleuger somriure als llavis. Raül Romeva està realitzant una campanya basada en petits mítings - rodes de premsa al mig del carrer: davant de la Borsa de Barcelona, a una platja... Es busca la foto "original" fugint de les imatges grandiloqüents dels pavellons plens de banderes de la resta de partits.

Bona feina!

Ahir diumenge, el CE Sabadell es va classificar per a la següent eliminatòria de la fase d'ascens a 2a A. Era una notícia important per a la ciutat i els mitjans locals van estar a l'alçada. A banda de l'Avui Sabadell, que a la seva web www.asabadell.cat va informar puntualment en el moment que el Sabadell va marcar el gol, vull destacar la feina feta per Ràdio Sabadell 94.6. Davant la negativa de la televisió autonòmica de Castella i Lleó de retransmetre el partir del Cultural Leonsa i el Sabadell, que no va permetre la retransmissió del partit per part de TV3 i, per tant, no es van poder col·locar pantalles gegants per seguir el partit al carrer, Ràdio Sabadell 94.6 va pendre el relleu, va actuar com a dinamitzador local i com a font d'orgull saballut. La ràdio local va sortir al carrer, instal·lant una unitat mòbil a la Rambla, a l'alçada del Casal Pere Quart. Des d'allà, van fer el programa especial del partit, amb connexió en directe amb el camp del Lleó. Tot plegat va permetre establir un punt de reunió de tots els seguidors del CE Sabadell. Des d'aquest humil blog, vull felicitar als professionals de Ràdio Sabadell 94.6 per la iniciativa d'ahir i per la campanya de comunicació de la mateixa, utilitzant mitjans tan diferents com la premsa escrita i on-line local o la comunitat Facebook. Les imatges del fotògraf Juanma Peláez, que Ràdio Sabadell ha penjat al seu espai de Facebook, em fan enveja... perquè no vaig poder estar allà! Encara tinc una nova oportunitat a la següent eliminatòria.

Ah! Per cert: visca el Sabadell! A 2a!

* Fotografies: (c) Juanma Peláez

multipost!

Ja fa uns dies que no actualitzo el meu blog... i això no és propi de mi. De fet, porto unes setmanes bastant estressat amb la feina. Queden pocs dies per la junta d'Accionistes de CASSA i això porta molta feina al departament de Comunicació. A més, estic immers en la comunicació d'un acte important que tindrà lloc el proper divendres (ja us explicaré i us penjaré fotos). Tot plegat em resta tant de temps que no he pogut explicar-vos que he estat a Londres (per cert: quina enveja de ciutat i d'actitud de les persones) i que dissabte vaig celebrar amb els amics l'aniversari de l'Anna i la lliga del Barça. Us deixo algunes fotos.

Aquests dies també m'he assabentat d'un concurs de blogs de Sabadell: una iniciativa de l'Ajuntament i de Sabadell fes clic en la qual vaig participar l'any passat sense gaire èxit. Aquest any, però, ja tinc 31 vots i ocupo la 12a posició, pel que no em puc queixar! Gràcies a tots els que m'heu votat! I si encara no ho has fet, a què esperes? Entra a http://www.clicapersabadell.cat/, busca el meu blog i vota'm!

I jo ara vaig a continuar fent de PR, que és el que toca. Això sí: prometo un post una mica més profund en breu!

He pujat el Taga!

Divendres, el David, l'altre Òscar, l'Anna, la Núria i jo vam sortir de Sabadell en direcció a Ribes de Freser. L'objectiu de l'excursió era pujar el Taga. I ho vam aconseguir!

A la tarda, vam arribar al refugi de Sant Jordi, a Coll de Jou. Allà vam establir el nostre campament base i ens vam preparar per l'ascensió.

El Taga és un cim que es troba a la serra Cavallera, entre el Ripollès i La Garrotxa. Té 2.040 metres i per a mi significava la primera ascensió i el meu bateig muntanyenc. I no va estar malament! Vaig pujar el Taga en una hora i, des d'allà, des del cim, vaig poder contemplar les magnífiques vistes de tot els Pirineus. Lògicament, la bandera de Catalunya i la de Sabadell van estar presents en la coronació del cim!

A la nit, vam tornar al refugi per sopar, escalfar-nos al foc i dormir. Bé, això de dormir és una manera de parlar... perquè no estic gaire acostumat a dormir en un sac estirat al terra d'un fred i humit refugi...! L'excursió va acabar el dia següent, dissabte, amb la visita a Sant Joan de les Abadesses.