Un any de notícies made in Sabadell

Ahir vaig estar a la presentació de l'Anuari de Sabadell 2008 que, com bé diuen els seus creadors, és la crònica dels fets i dels personatges de tot un any a Sabadell. Sempre m'agrada gaudir amb temps de l'Anuari, entretenir-me a cada pàgina i a cada fotografia... mirar enrere i recordar totes les coses que han passat a Sabadell durant tot l'any anterior. Molt bona feina la del Joan Carles, el Juanma i companyia. Ja veig tres anuaris a la meva llibreria! Si el del 2008 ha pogut sortir, tot i la crisi d'anunciants, es demostra que el projecte està consolidat.

Sense cap dubte, la notícia de l'any a Sabadell ha estat l'inici de les obres de Metro Sabadell. Ja queda menys per tenir-ho!

Per cert: interressant la ponència del sabadellenc Eugeni Sallent, director de RAC1, a la presentació de l'Anuari.

Festa per la independència del David!

No, no utilitzo el meu blog per enviar consignes independentistes ni reivindicacions territorials... "la festa per la independència" és la festa que vam organitzar aquest dissabte per celebrar que el bon amic David s'independitza. Ja té un piset ben maco al centre de Sabadell i, aprofitant que encara no té mobles ni res, va ser la millor localització per fer una festa. Divendres a la tarda vam començar amb la decoració i la logística i dissabte a la nit la festassa. No em cansaré de repetir que la festa va ser històrica. Genial. Fantàstica. Estava qui havia d'estar i el bon rotllo va presidir la nit. I estic content d'haver participat en una festa en la que vam gaudir al màxim sense molestar a ningú. Tot estava controlat per tal de no molestar als veïns amb la música, de no fer malbé el terra de parquet, de no embrutar les parets... en fi: allò que diuen de garantir el dret a la diversió d'uns i el dret al descans dels altres. Ho tinc ben aprés...

Centrant-nos de nou en la festa, només dir que al Facebook hi ha una selecció fotogràfica que val molt la pena, tot i que no hem "etiquetat" a les persones que surten en cada foto per evitar allò de la intromissió a la via privada que ara està tan de moda. Aquí només penjo unes quantes...

Can Xiquet és el paradís!

He passat un cap de setmana a Can Xiquet: un petit hotel a Cantallops, gairebé tocant a França. Un lloc magnífic! I l'hotel realment és un encant! Hem quedo amb les vistes al cel i a les muntanyes des del jacuzzi, a la mateixa habitació. No penseu que estic fardant, eh? Que ni tan sols ho vam pagar! L'Anna i jo vam anar a Can Xiquet perquè ens van convidar! Per cert: vam aprofitar per fer una excursió a Perpignan, a França. Tot i que sabia que formava part de l'anomenada "Catalunya Nord", em va sorpendre la quantitat de banderes catalanes i de cartells i senyalitzacions en català... tot i que ningú l'enten ni el parla. Cultura i tradició o reclam turístic?

Un Nadal en família

Ha estat un bon Nadal: en família! Molt menjar, molts regals, les campanades a la Puerta del Sol, Raphael cantant a TVE... en fi, que m'agraden les tradicions...

5 anys!

Aquest passat cap de setmana he estat a un raconet de Catalunya on encara sembla que no hagi passat el temps. Entre bràfim, el Catllar i Renau, dos pobles de l'interior de la província de Tarragona, es troba Peralta: un antic poblet ara deshabitat en el que un restaurador amb vista ha obert un hotel amb el mateix nom: hotel Peralta. Us ho recomano totalment! No hi ha televisions a les habitacions; els nens estan "prohibits"; s'hi respira aire pur envoltat de vinyes i camps i tot està dissenyat per tenir una experiència relaxant al 100%!

A banda de les excel·lències de l'hotel, per a mi va ser un cap de setmana molt especial per la persona amb la que anava. Ja són 5 anys caminant junts. La clau és no perdre mai la il·lusió i les ganes. I després de l'estada a l'hotel Peralta, crec que he sortit encara amb més il·lusió i ganes que mai!

Barça-Madrid al Camp Nou

Hi havia un nen assegut davant meu. Era de Salamanca i no tenia més de 7 anys. Havia vingut amb el seu tiet a Barcelona, a veure el Barça-Madrid. El nen era culé: bufanda blaugrana, samarreta del Barça i una trompeta que no deixava de fer sonar. Se sabia tots els noms dels jugadors i no parava d'animar al seu equip. Només per aquest nen el Barça ja havia de guanyar!

Vam patir molt dissabte al Camp Nou: el Barça jugava bé, però no arribaven els gols. Era el meu primer clàssic al Camp Nou: tot un espectacle! Gràcies, Josep, per l'oportunitat de viure-ho!

Casament de RIS

Moltes felicitats, RIS! Divendres va ser la seva boda i ara... a Australia!

Aquí em podeu veure, amb amics i familiars i fent de cameraman!