El luxe de l'essencial

Al món de les aparences que ens ha tocat viure, sovint ens deixem enlluernar per grans ornamentes i ostentacions i ens oblidem de la sobrietat, de l’essència: la natura, la llum, l’aigua, la terra; trobar-se amb un mateix; respirar, contemplar, callar, parlar, escoltar. Compartir. És allà on resideix l’autèntic luxe: el luxe de l’essencial.

Si hi ha un indret que ha sabut representar aquest luxe (el més gran de tots els luxes) ha estat Les Cols. A més del restaurant, el mas d’Olot amaga al seu interior un espai contemplatiu i sobri, que juga amb el silenci, el misteri, l’ombra, la llum i l’aigua. Són els anomenats Pavellons Les Cols. Aquesta Setmana Santa he tingut l’oportunitat de dormir a un d’ells i, realment, m’ha servit també per trobar-me amb mi mateix, amb la meva parella i amb la natura.

Les estances són, com no, un cant a la sobrietat. Un cub de vidre que et permet gaudir del cel i de la llum, que es cola insinuant ombres i colors. L’aigua és la principal convidada de l’estança: es troba a la piscina d’aigua calenta, a la dutxa, a la làmina que fa la funció de pica de lavabo i a sota dels peus. No hi ha sons musicals. Ni sorolls industrials o tecnològics. Ni contaminació acústica. L’únic moble de l’habitació (perdó, del pavelló): el llit. L’únic electrodomèstic: la nevera, plena d’ampolles d’aigua de puresa volcànica.

A la nit, els vidres de les parets abandonen el seu to turquesa per sumir l’estança en la més absoluta foscor. La tènue llum artificial fa que sigui impossible fer quelcom diferent a relaxar-te, compartir, descansar i dormir.

Al matí, els primers raigs solars que entren per la finestra oberta al cel et desperten i et conviden a gaudir del cant dels nombrosos ocells de la zona. La piscina torna a estar a punt, amb l’aigua a la temperatura perfecta. L’esmorzar, al mateix llit, et dóna forces per gaudir d’un nou dia en aquest paradís, proper i alhora desconegut, anomenat La Garrotxa.

Amics, aquesta Setmana Santa he descobert l’autèntic luxe. El luxe de gaudir de l’estrictament essencial.

La feina del PR

Aquesta tarda he fet un cafè amb un periodista d'El Periòdico. Durant la conversa, ha sortit el tema de la pressió que alguns PR fan als periodistes per intentar que, aquests, publiquin, sigui com sigui, alguna informació. De tornada en tren cap a casa, he reflexionat sobre el tema. No cal dir que aquesta no és la manera d'actuar de la majoria de comunicadors corporatius. Bé, com a mínim, no és la meva. I, qui ho fa, sota el meu punt de vista, no està fent bé la seva feina.

Un bon PR (comunicador, com ens agrada dir a Catalunya) és aquell que treballa per a la seva organització i per als mitjans de comunicació: no només per a la seva empresa. La nostra feina ha de ser facilitar al màxim, en la mida de les nostres possibilitats, la feina dels periodistes: donar dades, gestionar entrevistes, enviar la informació puntualment... i no obsessionar-se només en voler "sortir", sigui com sigui, a la premsa. La nostra feina també és detectar les necessitats de la societat, analitzar la filosofia i missió corporativa de la nostra organització i mirar de quina manera aquesta pot aprofitar el nínxol per oferir quelcom a la societat i, alhora, reafirmar la identitat i la personalitat de la pròpia empresa. Estic convençut que amb un bon pla de comunicació i una bona feina no cal pressionar a ningú perquè parlin de tu. Per això no m'agrada la manera que tenen algunes (moltes... la majoria?) empreses de mesurar la feina del comunicador a través del càlcul del ROI (valorant econòmicament les aparicions en premsa comparant-les amb el cost del mateix espai en publicitat). Aquesta formula (caduca, sota el meu punt de vista) només potencia accions de pressió i lobbysme que no estic segur que siguin beneficioses per a l'organització. Les relacions públiques són quelcom més complex, més professional, més profund, més subtil... que aconseguir simplement que surti el nom de la teva empresa a la premsa.

Fa uns dies llegia el dossier del programa de relacions públiques que Coca-Cola va portar a terme l'any passat a Argentina, guanyador d'un Premi Eikon. La campanya de 360º, que porta per títol "salud emocional", es va basar en el posicionament per excel·lència de la marca de refresc: el benestar i la felicitat. A partir d'aquí, es va realitzar un estudi per veure què entenia la societat argentina per benestar i felicitat. La idea era promoure un estudi que no només fos útil per a Coca-Cola, sinó també per a tota la societat. I es va arribar a un resultat curiós: la gran majoria de gent destacava el concepte de "salut emocional": per al 96% dels enquestats, la salut emocional era tant important com la salut física i consideraven que era possible arribar a ella a través de feina i la dedicació. Amb aquests resultats, es va redactar un pla de comunicació, amb l'objectiu d'instal·lar a l'agenda pública la importància d'exercitar la salut emocional i reafirmar la missió de Coca-Cola com a inspirador d'optimisme i felicitat. Veieu? l'objectiu principal no era només generar impactes als media! Les diferents accions que es van portar a terme (accions de comunicació interna, presentació pública dels resultats de l'estudi d'investigació per part de professionals dels camps de la medicina, psicologia i sociologia, campanya de publicitat...) van aconseguir repercussió en premsa i complir els objectius marcats prèviament al pla. Un cas més per tenir com a referent de feina ben feta.

Retrobament de comunicadors

Comunicadors, generació 2001-2005. Dissabte ens vam retrobar a Badalona alguns amics i companys d'universitat i, ara, col·legues de professió. Deixo constància fotogràfica de la nit!

Acte del Síndic Fira Sabadell

Més de 200 persones en un acte del Síndic Municipal de Greuges de Sabadell, Josep Escartín, a l'auditori de Fira Sabadell. L'objectiu: apropar al conjunt de la ciutadania el balanç de l'Oficina del Síndic de l'any 2008 i exposar la visió de la ciutat del Síndic. El resultat: un èxit d'assistència i una ponència molt interessant. I el punt i final de tots els actes de presenciació de la memòria anual del Síndic!

Bon cap de setmana!

II Tananada Daroca '09

Aquest cap de setmana m'he reunit amb els meus cosins i tiets que viuen fora de Catalunya. Ja és el segon cop que organitzem aquesta trobada anual i, enguany, ha estat a Daroca: un petit poble de la província de Saragossa que no coneixíem. És molt enriquidor parlar amb aquests familiars que, tot i que viuen lluny, els sento molt propers. Quina sort tenir una família com la que tinc!

Document interessant

La Fundació CASSA lliura els premis del concurs fotogràfic Aquafoto

Acabo d'arribar de l'acte de lliurament de premis del 6è concurs fotogràfic Aquafoto, que he tingut el plaer de coordinar i conduir amb l'ajuda de les meves companyes.

M'agraden els actes com aquest; no només pels micròfons, els periodistes, els convidats, el protocol... també perquè al darrera hi ha una bona causa. I darrera de l'Aquafoto, organitzat per la Fundació CASSA, hi ha el compromís amb la cultura i, sobretot, amb la difusió de la importància de preservar l'aigua i el medi ambient.

Fa 6 anys, la Fundació va tenir la idea d'organitzar un concurs fotogràfic a través del qual reivindiqués la bellesa de l'aigua. I, any rere any, la participació ha anat a l'alça, fins arribar al punt d'haver augmentat un 66% la participació respecte a l'any passat: 1.800 fotografies, procedents de Catalunya i de totes les comunitats de l'estat (sense excepció!), a més de països com Xile, Andorra, Polònia, Argentina, Brasil o Mèxic. Què bé que ho fan aquests de comunicació de CASSA, oi? jeje

És un concurs que pel reduït (molt!) equip que el coordinem ens omple d’orgull, sobretot per l’alta participació i la destacable repercussió en premsa (no només local i sectorial... sinó també internacional). I un orgull que es pot fer extensiu a tot Sabadell, ja que aquest projecte, nascut a la nostra ciutat, va adquirint poc a poc una projecció que trenca fronteres.

L'acte ha estat presidit pel vicepresident del Grup CASSA, Lluís Pascual, el director general adjunt de la companyia, Paulino Garcia, i el regidor de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes de l'Ajuntament de Sabadell, Ricard Estrada. Si encara no heu tingut l’oportunitat de veure les fotografies guanyadores us animo a acostar-vos al Casal Pere Quart (Rambla, 69 de Sabadell), on estan exposades les imatges premiades en aquesta edició. Teniu de temps fins al proper dilluns.