Gestió ¿professional? de la Comunicació

He dubtat en publicar o no aquesta experiència professional al meu blog, però al final he decidit fer-ho, ja que penso que l'autocensura és la pitjor de les censures. Vull compartir amb vosaltres un fet que em va passar just abans de començar les vacances.

A primera hora del matí, em passen una nota dient que a la bústia telefònica d'una empresa per a la qual treballo (permeteu-me que mantingui l'anonimat) hi ha un missatge d'un periodista d'una important televisió del nostre país, interessat en obtenir imatges d'una de les instal·lacions de l'organització per tal d'il·lustrar audiovisualment una notícia informativa. Ho comento amb alguns companys de Comunicació i Direcció i frenen el que hauria de ser la meva reacció lògica. Hem demanen que no contesti la trucada i que si el periodista vol alguna cosa torni a trucar. M'estranya però ho accepto.

A mig matí tornen a trucar. Dóna la casualitat que sóc fora del despatx. Hem deixen nota però qui pren les decisions finals m'indica que millor no parlar amb aquest periodista i que no podem accedir a la seva petició. Però s'estan tornant bojos?

La meva incredulitat va a més. Pregunto què passa, quin és el motiu. Sempre m'han explicat (i així ho penso) que el gestor de la comunicació corporativa treballa pel bé de la imatge de l'organització. I per fer-ho, uns dels millors aliats són els periodistes i els mitjans. A tot arreu on treballo sempre he intentat tenir una relació propera, personal, eficient i fructífera amb els mitjans... i aquí m'indiquen que el millor és frenar-se. No entenc res.

No hi ha cap argument de qui pren les decisions que em tranquil·litzi: "no sabem per a què utilitzaran les imatges" (si us plau... estem parlant d'una important televisió i ja ens han dit la temàtica de la notícia i el programa on s'emetran). "Millor callar-se, deixar passar el temps i no complicar-nos" (actitud totalment contrària a la meva professió). "És un risc per a nosaltres, no ens interessa" (no venen a cobrir cap notícia nostra... només necessiten unes imatges d'una unitat de negoci de la nostra organització. Què es pensen, que és una aliança judeo-masònica de mitjans de comunicació per desprestigiar l'empresa o dir coses que no volem que diguin? ...has dit que no ens interessa? No serà que tenim alguna cosa per amagar?). "Aquesta unitat de negoci no funciona gaire bé econòmicament i no ens interessa sortir a la tele" (potser sortiràs més endavant per motius propis, en una crònica signada pel periodista molest amb l'empresa perquè vam passar d'ell en aquest moment).

Amagar-se dels mitjans, no fer comentaris, girar la cara. Actituds equivocades (estratègicament i educadament equivocades) i pròpies de fa molts anys. Sota el meu punt de vista, qualsevol empresa s'expressa amb la societat mitjançant les relacions personals. No només en l'atenció al client, per exemple. També donant la cara, col·laborant, facilitant la feina als stakeholders que envolten l'organització. i els periodistes són vitals. Per això existeixen els comunicadors corporatius (DIRCOM, PR... com vulgueu). Però per no agafar el telèfon o per amagar-se de la premsa no cal tenir un comunicador.

La comunicació unidireccional de les grans corporacions fa temps que s'ha acabat i encara hi ha gent que no ho ha entès. Els periodistes no són gent rara que busca fer mal. Al contrari: són els nostres col·legues, fins i tot amics en molts casos, que necessiten confiança i accés a la informació de manera transparent i ràpida per tal que, entre d'altres coses, tinguin una imatge òptima de la nostra empresa i així ho transmetin a la seva audiència. Nosaltres estem contínuament demanant la col·laboració dels periodistes per poder arribar al nostre públic (enviament de notes de premsa o convocatòries a rodes de premsa, entre d'altres) i ara ens amaguem d'ells?

Em fa vergonya aquesta i altres actituds dèspotes d'algunes empreses i organitzacions. Només fan que desprestigiar la meva professió, que ja de per sí està plena d'intrusisme, pràctiques equivocades i desconeixement. I em fa mal que m'hagi passat en una empresa que pensava que apostava per la gestió professional de la comunicació. Quina decepció.