Sí: sóc un freaky

Efectivament. Ho sóc. Des de que era ben petit (més del que sóc ara), col·lecciono tota la propaganda electoral que arribava a casa: primer a nom dels meus pares i, més endavant, al meu nom. Suposo que això de la comunicació, la persuasió i la publicitat es porta a la sang des de petit... ho potser és que simplement sóc masoquista i freaky.

El cas que avui m'ha arribat la primera carteta electoral, en aquest cas d'Esquerra. I després de llegir-la i tot i que no sóc (ni molt menys!) un expert en comunicació política, he decidit analitzar els cartells dels principals partits polítics que concorren a les eleccions europees, per intentar fer un diagnòstic ràpid i simple dels layouts i dels missatges de cada partit. Us exposo a continuació el que penso al respecte:

• Un cop més, el PSC és el partit que fa una aposta més arriscada, tant en disseny com en copy textual. És l'únic partit que no centra ni seu missatge ni el disseny del cartell en el candidat (en aquest cas, candidata. Serà perquè no la coneix ningú?). Tornen a recórrer a la formula (simplista, sota el meu punt de vista) de relacionar la dreta amb el "desastre" i la "foscor". El seu claim és, precisament, un toc d'alerta en el qual ens avisen que la dreta no podrà fer-nos sortir de la crisi perquè ells són els que ens van fer entrar. Sorprèn que els germans del PSC a Espanya, el PSOE, estigui al poder l govern basc gràcies al recolzament d’aquesta dreta “reaccionaria” i “perillosa”... El disseny, tot vermell (és impossible relacionar aquest color amb cap altre partit) i fotografies en blanc i negre dels principals líders de centredreta europeus. El seu logo, gairebé passa desapercebut. Crec que la força del cartell del PSC no l’ha aconseguit cap altre partit polític. Un cop més, han guanyat la batalla dels cartells.
• CIU aposta pel claim "ARA", presentat en una tipografia d'estil amable i poc seriosa. El claim el va completant, segons convingui, amb declinacions com per exemple, relacionats amb la feina: "ARA, llocs de treball". La seva imatge està impregnada pel distintiu europeu de les matrícules, on l'E d'Espanya s'ha substituït pel CAT. És el símbol més fàcil que han pogut trobar per relacionar Europa i Catalunya. El logo de CIU inclou la bandereta europea. És el cartell que més clarament aposta per una continuïtat estilística amb els d'anteriors campanyes. Segueix apostant pel blau (color que es relaciona amb els partits de centredreta) i el taronja (color que a Europa utilitzen alguns partits democratacristians).
• Esquerra m'ha decebut profundament en aquesta campanya. Si bé en altres comicis els seus cartells han apostat per una maquetació agradable i moderna, en aquestes eleccions han optat per un layout de perfil tòpic i típic. Juguen amb les lletres UE del cognom del candidat, Junqueras. El cartell està presidit per una foto del candidat sense corbata (en escorç, més tòpic impossible). Això sí: la foto no és d'estudi, sinó que està feta a l'exterior. Més concretament, a Sabadell: o com a mínim es pot veure el verd del (suposo) Parc Catalunya (sostenibilitat, medi ambient, bla bla) i, al fons, la Torre Millenium (progrés, economia, modernitat, bla bla).
• El Partit Popular continua en la seva línia. El seu és, sota el meu punt de vista, el cartell menys original de tots. Sembla que els costi modernitzar-se... tot i el redisseny del logotip que ja es va fer servir en les anteriors eleccions. Crida l'atenció que el seu claim és idèntic al de CIU: "ARA / AHORA", que es completa amb la paraula "solucions". El cartell és una foto del candidat Mayor oreja. Aquest sí: amb corbata. El PP abandona el taronja (que, com CIU, va intentar utilitzar en anteriors campanyes) per centrar-se únicament en el blau. Per cert, parlant del PP: en els mítings de campanya d'aquest cap de setmana han fet sortir al Rajoy sense corbata, sense americana i amb camisa blanca. Sembla que volen transmetre "modernitat"... tot i que penso que és un missatge contradictori amb la imatge del candidat Mayor Oreja i amb tota la imatge corporativa de la seva campanya...
• IC-V torna a apostar pel missatge també explotat pel PSC: "crisis de dretes, solucions d'esquerres". El verd pistatxo torna a ser el protagonista i la foto del candidat (exterior, fons desenfocat) denota certa modernitat La mirada de Romeva bosca l’empatia amb el ciutadà, amb una mirada fixa però amable i un lleuger somriure als llavis. Raül Romeva està realitzant una campanya basada en petits mítings - rodes de premsa al mig del carrer: davant de la Borsa de Barcelona, a una platja... Es busca la foto "original" fugint de les imatges grandiloqüents dels pavellons plens de banderes de la resta de partits.