Al món de les aparences que ens ha tocat viure, sovint ens deixem enlluernar per grans ornamentes i ostentacions i ens oblidem de la sobrietat, de l’essència: la natura, la llum, l’aigua, la terra; trobar-se amb un mateix; respirar, contemplar, callar, parlar, escoltar. Compartir. És allà on resideix l’autèntic luxe: el luxe de l’essencial.
Si hi ha un indret que ha sabut representar aquest luxe (el més gran de tots els luxes) ha estat Les Cols. A més del restaurant, el mas d’Olot amaga al seu interior un espai contemplatiu i sobri, que juga amb el silenci, el misteri, l’ombra, la llum i l’aigua. Són els anomenats Pavellons Les Cols. Aquesta Setmana Santa he tingut l’oportunitat de dormir a un d’ells i, realment, m’ha servit també per trobar-me amb mi mateix, amb la meva parella i amb la natura.
Les estances són, com no, un cant a la sobrietat. Un cub de vidre que et permet gaudir del cel i de la llum, que es cola insinuant ombres i colors. L’aigua és la principal convidada de l’estança: es troba a la piscina d’aigua calenta, a la dutxa, a la làmina que fa la funció de pica de lavabo i a sota dels peus. No hi ha sons musicals. Ni sorolls industrials o tecnològics. Ni contaminació acústica. L’únic moble de l’habitació (perdó, del pavelló): el llit. L’únic electrodomèstic: la nevera, plena d’ampolles d’aigua de puresa volcànica.
A la nit, els vidres de les parets abandonen el seu to turquesa per sumir l’estança en la més absoluta foscor. La tènue llum artificial fa que sigui impossible fer quelcom diferent a relaxar-te, compartir, descansar i dormir.
Al matí, els primers raigs solars que entren per la finestra oberta al cel et desperten i et conviden a gaudir del cant dels nombrosos ocells de la zona. La piscina torna a estar a punt, amb l’aigua a la temperatura perfecta. L’esmorzar, al mateix llit, et dóna forces per gaudir d’un nou dia en aquest paradís, proper i alhora desconegut, anomenat La Garrotxa.
Amics, aquesta Setmana Santa he descobert l’autèntic luxe. El luxe de gaudir de l’estrictament essencial. 
3 comentarios:
Òscar, ¿què tal? Fas enveja (sana)... ¿Vas estrenar Bracons?; ¿recomanes Les Cols, també, per la seva relació qualitat-preu? Quant a això d'IO, tantes casualitats no deuen pas ser perquè sí; el cafè pendent ajornat urgeix, doncs. Mira: una altra, de casualitat: http://multimedia.avui.cat/pdf/07/0608/070608sortim039.pdf. ;-)
Ei què bo això del Sortim de l'Avui! Doncs sí, Les Cols és caret, però a mi em va agradar molt... pel que ho recomano, sí. T'he enviat un correu al teu e-mail, ok? Salut!
Carai , quin "Luju" . M' alegra que t' hagi agrada't
Nos
Publicar un comentario