Tanca el cicle de la comunicació amb mi!

Has rebut un missatge meu? Vols tancar el cicle de la comunicació amb mi? Clica a "comentarios" (just a sota d'aquest text) y deixa'm el teu missatge! Bon any 2010!

Les bases del futur Gremi de Periodistes de Sabadell

Dimarts vaig estar a una de les primeres reunions del GPS, el Gremi de Periodistes de Sabadell. Podem dir que el GPS comença a ser, mica en mica, una realitat que, tot i això, encara no sabem en què acabarà. El GPS neix sense voluntat de convertir-se en un sindicat; ni menys encara en un lobby. De moment, el GPS és només un club obert a tots els periodistes i comunicadors corporatius de Sabadell, que es reuniran periòdicament per intercanviar opinions sobre la nostra (estimada) professió.

A la reunió de dimarts no es van pendre decisions trascendentals: ben al contrari. La trobada va servir per establir les bases, per saber que el GPS té sentit i que hi ha voluntat "d'existència" per una gran part de la professió. De moment, hem acordat reunir-nos en breu i crear una pàgina privada en Facebook, per obrir discussions. Ah! I molt probablement, una de les primeres accions del GPS, serà la institucionalització d'uns premis anuals (molt probablement anomenats "l'all i la ceba"), a l'estil del Mola i No-Mola dels col·legues terrassencs. Ja s'anirà veient tot plegat.

Sota el meu punt de vista, el GPS que tot just ara estem començant a dissenyar hauria...:

• D'integrar als periodistes i comunicadors sabadellencs, és a dir: periodistes que treballen en mitjans de comunicació i també comunicadors corporatius que exerceixen en departaments de comunicació o gabinets de premsa d'empreses i institucions, com és el meu cas. Ja vaig defensar a la reunió que, tot i que ara mateix no treballo en cap mitjà, em sento representat i integrat al GPS, al costat de tota la resta de periodistes.
• De no excloure als periodistes que, tot i no ser de Sabadell, treballin en mitjans de comunicació i/o gabinets de premsa d'empreses i institucions de Sabadell.
• D'anar més enllà, buscant en tot moment dignificar la nostra professió. No som titelles de ningú; ni estem venuts. Ni tampoc som polítics. Som professionals de la comunicació i ens mereixem ser respectats com a tal.
• De mantenir la necessària distància de qualsevol partit polític o ideologia. EL GPS integra professionals de mitjans, empreses i ideologies diverses.
• De representar amb una veu única el col·lectiu de periodistes i comunicadors sabadellencs, tot denunciant des de possibles casos de mala praxis fins a suposats atacs o insults a la professió per part de sectors externs al periodisme. La llibertat d'expressió és l'única frontera.

En qualsevol cas, estic content. Ja era hora que el periodisme sabadellenc es plantegés una associació per parlar, intercanviar experiències i defensar-se conjuntament. Veurem fins a on arriba el que, a data d'avui, són només els fonaments.

Una jornada enriquidora

En tardes com la d'avui sóc conscient de la sort que tinc de dedicar-me a aquesta professió. Avui és 10 de desembre, Dia Mundial dels Drets Humans, i el Síndic Municipal de Greuges de Sabadell ha organitzat diversos actes per commemorar aquesta celebració. I jo he tingut la sort de participar donant suport en l'organització i en la comunicació i gestió de premsa.

Per una banda, més de 200 estudiants d’entre 10 y 16 anys han participat en l’acte “Els joves amb els Drets Humans”. Diverses escoles i instituts de la ciutat han reflexionat sobre els Drets Humans en general i sobre 5 temes en particular: la violència, el racisme, l’assetjament, les drogues i la ciutat. L'acte ha estat molt enriquidor, sobretot perquè han participat, juntament amb els joves, l'Ararteko (el Defensor del Poble Basc), l'alcalde de Sabadell, un immigrant, un voluntari d'un centre de desintoxicació de drogues i un jove homosexual que ha patit bulling al seu institut.

A les 19h, l’Ararteko (Defensor del Poble Basc) Íñigo Lamarca ha pronunciat una ponència sobre “la igualtat i desigualtat de les minories”, que ha estat moderada per la periodista i presentadora del TN Migdia de TV3, Núria Solé. És encoratjador sentir paraules tant encertades i plenes de raó com les que ha pronunciat avui l'Íñigo i saber que molta gent com ell treballa avui en dia per defensar els drets de tots, també dels que viuen al nostre costat, a la nostra ciutat, però que són discriminats per una societat massa egocentrista en la majoria dels casos. Ah! I la Núria, un encant com a persona i, com sabeu, una excel·lent periodista.

Enhorabona a tot l'equip del Síndic per l'èxit dels actes.

i ara marxo a dormir, que ja toca, oi?

Fotos 1, 2 i 3: Juamma Peláez

Tinc ganes de tornar a Finca Prats

6 anys no es fan cada dia. I si són 6 anys de felicitat, s'han de celebrar!

Aquest pont (o aqüeducte, com preferiu) he estat al magnífic Finca Prats de Lleida. Fa uns mesos vaig descobrir aquest més que recomanable hotel per temes professionals i ja tenia ganes de tornar per gaudir al màxim del seu bon gust, de l'arquitectura minimalista (I love Bauhaus), de les línies rectes, de l'ambient comfortable, del fantàstic spa i, com no, de la bona gastronomia.

Una de les nits vam optar per un sopar amb maridatge on el leitmotiv era la xocolata. Senzillament, impressionant. 6 plats perfectíssimament combinats amb vi i a on la xocolata armonitzava amb sabors i textures, donant un punt perfecte, sense treure el protagonisme al plat. Ja estic salibant de nou només de recordar-ho. Mireu, us copio el menú per si us animeu a anar-hi:

Foie de moulard amb gelée de violeta i paper cruixent de xocolata
Vi de Gel Muscat Riesling D.O. Penedès
Xocolata Guayaquil 52%

Amanida de vieires amb crema de carbassa i ruca amb nibs de cacau
Vi Cristiari blanc D.O. Costers del Segre
Fava de cacau trossejada

Lluç amb caviar de salmó i oli de xocolata
Vi Hermanos Lurton verdejo D.O. Rueda
Xocolata Costa Rica 44%

Filet Ibéric amb salsa de cacau
Edra Vi de la Terra
Pasta de cacau Grand Caraque 100%

Bescuit Brownie amb sorbet de mandarina i nous de macadàmia
Gewürztraminer Viñas Vero D.O. Somontano
Xocolata Tobago 64%

Esponjós de xocolata amb gelat de llet i teula de taronja
Etim Garnatxa negra verema tardana D.O. Montsant
Xocolata ocumare 70%

I per baixar tot això tan bo, què millor que un bon spa? piscina climatitzada, jacuzzi, saunes, massatges... estic desitjant tornar-hi! Ei! Pensaveu que acabaria el post sense dir res de comunicació? La veritat és que aquest de Finca Prats ho estant fent bé. Fa uns dies van lliurar a Messi una rèplica en xocolata de la pilota d'or (aprofitant els moments noticiables, sí senyor) i ja han aconseguit una bona crítica a La Vanguardia... i això que porten oberts pocs mesos!

El consumidor 2.0

Aquest estiu vaig llegir el llibre de Víctor Gil i Felipe Romero "Crossumer", que em va captivar per la seva facilitar a l'hora d'identificar el nou consumidor del segle XXI. Ahir a la tarda, parlant amb una col·lega de professió, el consumidor 2.0 va entrar de ple a la conversa. Plegats varem arribar a la simple i, de ben segur, errònia conclusió de que les marques cada cop ho tenen ben magre a l'hora de comunicar, relacionar-se amb el seu consumidor i de posicionar-se en el mercat. Reflexionant una mica, penso que no hem de ser tan alarmistes. Al contrari!

De fet, a Crossumer, es defineix el perfil del nou consumidor (que els autors han batejat així, com crossumer) i que es caracteritza bàsicament per ser un bon coneixedor de les noves tecnologies, de les estratègies tradicionals de màrqueting i, sobretot, per consultar, comparar i contrastar les opinions d'altres consumidors abans de realitzar la compra. Jo mateix, que m'estic (ens estem) muntant el pis (sí ,tot arriba, amics!) estic seguint les passes del meu estimat amic David (un veritable crossumer) per comparar preus i veure opinions d'altres consumidors a Ciao i comprar a través de RedCoon.

La visió apocalíptica de tot plegat es basa en la idea que el crossumer, el consumidor 2.0, no confiarà en el missatge publicitari de marca; ni tampoc en l'opinió d'un periodista especialitzat que escriu en un diari o publicació sectorial... és el final del regnat de les marques. El poder està en mans del consumidor. La comunicació i la publicitat no tenen res a fer. Bé... doncs perfecte, no? Que tinguem el poder nosaltres, els consumidors, és magnífic. Però permeteu-me dubtar d'aquells que opinen que la publicitat, el màrqueting i la comunicació ho tenen magre en aquest context.

De fet, penso que el crossumer és una oportunitat per a la comunicació corporativa i el posicionament de marca. Ens permetrà (de fet, ja mateix) conèixer l'opinió del nostre consumidor, com aquest evoluciona al llarg del temps, què és el que vol, què n'opina, quins són els punts febles de la nostra marca... i tot, per millorar. Aquest ha de ser l'objectiu de qualsevol marca, ja sigui de producte, servei o d'institució: millorar. I les tecnologies 2.0 ens ho facilitaran. Mirem, per exemple, un sector on el nou consumidor, el crossumer, ja fa un temps que ha sorgit: la informàtica. En aquest sector, trobem dues marques diferenciades: Microsoft i Apple. Amb la primera, podeu fer una cerca ràpida a Google per comprovar la infinitat de blogs en els quals critiquen la marca creada per Bill Gates. I, la segona, està plena de seguidors fidels a tort i a dret. Si una marca fa les coses bé, no ha de tenir por del nou model de consumidor que està sorgint. I, el més important: la bona comunicació, màrqueting o publicitat mai han de partir de la base que el consumidor és inculte o inútil. Tenint en compte aquest petit detall i considerant al nou consumidor una persona encara més intel·ligent, espavilada i molt informada, el nou panorama obliga a les marques a actualitzar-se constantment, rectificar i escoltar en tot moment l'opinió del seu consumidor. La comunicació serà, per tant, l'eina essencial per garantir aquesta proximitat amb el consumidor i per millorar la marca segons l'opinió del seu target. La prepotència de les marques s'acaba, i la comunicació serà, encara més, la clau per dialogar amb el consumidor.

Oi que us agrada com sona això? El crossumer és un regal pels comunicadors / publicitaris / marquetinians!

Carmen Jordá capta l'atenció mediàtica a Diagonal Mar

"Per sobre de qualsevol cosa sóc pilot. No em considero model, tot i que la moda i les noves tendències m'apassionen". Així es presentava aquesta tarda la guapa i jove pilot de Fòrmula 3 Carmen Jordá en un acte públic a Diagonal Mar. El centre comercial més gran de Catalunya ha organitzat un acte fantàstic per parlar de moda, sobretot des del punt de vista dels joves d'entre 16 i 25 anys, i la Carmen Jordá ha estat la convidada d'honor que connectava amb el target i que donava sentit a tot plegat.

L'acte ha estat organitzat per Diagonal Mar i allà estava jo. A través de Touchpoint, m'he encarregat de la convocatòria de premsa, la gestió amb els nombrosos mitjans de comunicació assistents, la coordinació del guió del conductor de l'acte (el periodista i presentador de televisió Adam Martín) i la relació de la Carmen amb la premsa.

He de confessar que l'acte ha estat molt interessant. Sobretot perquè la Carmen s'ha mostrat en tot moment molt simpàtica i agradable i ha contestat de bon grat les preguntes que l'Adam Martín l'ha plantejat. "M'agrada la moda i intento seguir-la i adaptar-la als meus gustos, tot i que la peça de roba que més utilitzo a diari és el mono d'entrenament de F3", confessava la Carmen. I afegia que "a la seva maleta mai falten els jeans i unes sabates esportives còmodes". i realment m'ho crec: la Carmen és una noia jove, guapa però, sobretot, propera i senzilla. Com els jeans i les bambes, vaja.

La Carmen Jordá és parella del també pilot Fonsi Nieto. Als seus 21 anys, ja triomfa a la F3, un món dominat pels homes però que no espanta a la Carmen: "a l'automobilisme, dominat pels homes, has de ser més fort que ningú i reivindicar-te com a professional i com a dona. Sinó, se't mengen!". Una lliçó de bon feminisme, sí senyora.

Tornant al meu terreny, estic satisfet de la presència mediàtica a l'acte: revistes de societat i femenines, agències d'imatges, agències de premsa generalista, diaris generalistes... I, a més, dues entrevistes prèvies pactades amb dos grans mitjans de moda.

Us deixo algunes fotografies de l'acte. En algunes d'elles em podreu veure en acció. Em trobeu?

De fireta

La fira internacional líder del sector dels equipaments i serveis urbans. Així està considerada Municipàlia, una fira que ja té més de 15 anys d’existència i que, un any més, ha comptat amb la presència del Grup CASSA, el segon operador en serveis d’aigua de Catalunya.

Aquesta setmana he estat a cavall entre Sabadell i Lleida, donant suport a la presència de CASSA a Municipàlia. Tot i que les fires no són de les activitats que més m’apassionin, he passat uns bons dies a la fira. Bé, de fet la feina important la porta a terme el departament Comercial, però des de Comunicació es coordina tota la implantació de la imatge corporativa, la coordinació de la logística, el protocol dels actes i la gestió de la premsa.

L’estand de CASSA va rebre la visita del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal, que es va interessar per conèixer els serveis del cicle integral de l’aigua que CASSA exposa al saló de Lleida. Nadal, que va visitar l’estand de CASSA acompanyat d’Àngel Ros, alcalde de Lleida, i de Josep Grau, ex-conseller d’Agricultura, va conversar amb el president, Xavier Bigatà, i la direcció general del Grup CASSA.

Fotos: (C) Comunicació Grup CASSA

La importància de la Comunicació global

La importància de la Comunicació global, en majúscules. La comunicació útil, constant, estratègica, que dóna suport a la tasca habitual del Defensor Local i que no és una despesa, sinó una inversió. Una comunicació que va més enllà dels mitjans de comunicació (que també), i que passa per accions originals i creatives per arribar als targets objectiu.

Aquest va ser, a grans trets, el fil conductor de la ponència sobre Comunicació que vaig tenir l'honor d'impartir en el marc del "II Encuentro Estatal de Defensores Locales", celebrat el passat 1 d'octubre a Vigo. Traslladar la meva opinió a un públic no especialitzat en Comunicació va ser més fàcil del que m'esperava, ja que la majoria de la seixantena de Defensors de tota Espanya que escoltaven les meves paraules van mostrar en tot moment inquietuds de comunicar, de difondre la seva tasca, d'arribar a tota la ciutadania. Crec que van entendre que la Comunicació els pot ajudar precisament a aconseguir aquests objectius.

A més de l'experiència, totalment positiva i enriquidora, m'emporto un bon sabor de boca al comprovar que ja existeix la figura del Cap de Comunicació en, almenys, 3 Defensors Locals de tota Espanya. La gestió professional s'imposa, mica en mica, també en una Institució encara recent a l'Estat.

Vull agrair, des del meu blog, la bona acollida que vaig tenir per part de tots els Síndics i Defensors Locals. I molt especialment, al FòrumSD i a la Defensora de Paterna, María Antonia Moreno, que va ser la meva presentadora i moderadora del posterior col·loqui sobre Comunicació que vam compartir a Vigo.

Un deixo amb algunes fotografies de la meva ponència.

Exposo la importància de la Comunicació a la Trobada Estatal de Defensors Locals d'Espanya

Demà dijous marxo a Vigo. Serà un viatge llampec, però en tinc moltes ganes. Fa uns mesos, em van oferir la possibilitat d'exposar la meva experiència com assessor de Comunicació del Síndic Municipal de Greuges de Sabadell en una trobada estatal de Defensors Locals. És un orgull poder explicar el cas concret que vaig treballar a Sabadell: què vam fer, quines van ser les nostres prioritats i quins són els objectius actuals de Comunicació. De fet, el Síndic de Sabadell és un dels primers (o, fins i tot, el primer) defensor local d'Espanya que va apostar per la gestió professional de la Comunicació. Però la ponència també servirà per donar el meu punt de vista de la importància de la Comunicació en qualsevol organització, empresa o Institució. Convèncer als Defensors locals de tota Espanya d'apostar per la Comunicació (professional) per difondre la seva activitat, estar presents a l'agenda pública i arribar a tots els seus públics potencials és el meu objectiu.

Quan torni de Vigo, intentaré penjar en un post-resum de la meva ponència.

De moment us deixo amb unes fotografies del programa de ponències del II Encuentro Estatal de Defensores Locales. Llàstima del meu accent (hauria de ser obert!) i de l'accent que falta a Síndic de Sabadell! Per cert: ja us avanço que he canviat el títol de la ponència: en comptes de parlar de "La importancia de los medios de comunicación en las tareas de los defensores locales", parlaré de la importància de LA COMUNICACIÓ en les tasques dels defensors locals. La Comunicació va més enllà dels mitjans i és necessària una visió global de la mateixa.

IKEA s'escriu amb Futura o Verdana?

Fa uns dies rebia a casa el catàleg d'IKEA i alguna cosa fea que fós diferent. Després de donar-hi voltes, vaig caure que era la tipografia. Sí: IKEA havia canviat la seva tradicional tipografia Futura. No podia ser realitat: una marca com IKEA, que entén de Comunicació i que aposta clarament per la creació d'una imatge de marca única a l'imaginari col·lectiu podia haver caigut en un error com aquest? Doncs pel que es veu, sí.

Ho vaig comentar amb l'Anna i, efectivament: buscant a Internet, vam comprovar que no havíem estat els únics en caure en aquest detall. Nombrosos blogs, mitjans i webs es feien ressò, com per exemple Brandlife, El País o Soitu. La Futura s'ha canviat per la Verdana en l'últim catàleg d'IKEA.

I la tradició? I la imatge corporativa? i la homogeneïtat? Segons diuen des d'IKEA, el canvi respon a la necessitat d'utilitzar la mateixa lletra tant al catàleg imprès com a l'on-line. Si és així, tot té sentit. Tot i que hi ha altres alternatives a Internet per mostrar tipologies determinades, si és que aquestes són cabdals per a la imatge de la marca (convertir la tipografia en imatge, o penjar un PDF amb el copy textual traçat, per exemple).

En qualsevol cas, és una llàstima que mitjans plens de possibilitats com Internet esdevinguin traves per a la imatge corporativa consolidada de grans marques com IKEA. Canviar la tipografia corporativa només pel fet de facilitar la publicació del catàleg on-line és la solució més fàcil, però no la solució més eficient i professional. IKEA és una icona de feina ben feta en el terreny de la Comunicació i la publicitat, pel que esperem que rectifiqui en el seu proper catàleg. Per cert: un catàleg que, molt probablement, ja anunciarà l'obertura de la nova botiga a Sabadell.

*imatge: www.playgroundmag.net

Sopar a Ca la Ibáñez

Davant tantes insistències, finalment, publico al meu blog una fotografia del fantàstic sopar que ens va oferir l'amiga Ibáñez a casa seva. Una nit molt bona que espero repetir aviat! 

Aniversari a La Mola

Ahir dissabte vaig pujar La Mola. No hauria de ser res extrany per a un noi jove de Sabadell... però el cert és que feia molts anys que no ho feia. Ahir a la nit, amb els amics i amb l'Anna, vam pujar per acabar sopant al restaurant del cim (una mica car, però totalment recomanable!). Aquest any, la celebració del meu aniversari, va ser de gran alçada.

Visca Sabadell!

Han estat uns dies fantàstics, de gent amb ganes de passar-s'ho bé, de riures amb els amics i de carrers plens de gent. La tornada a la feina després de les vacances no seria el mateix sense la Festa Major. Per això, l'últim dia de festa, a l'hora de girar la vista enrere i recordar aquests intensos dies, només puc dir: visca Sabadell!

Us faig un repàs ràpid per la meva particular Festa Major.

DIJOUS 3 DE SETEMBRE: LA PRE-FESTA

Dijous vaig tenir l'oportunitat d'anar al Castell de Can Feu (que, per cert, no coneixia) a la recepció oficial de Festa Major. Bé, en realitat, enguany no havia recepció, pel que l'Ajuntament va preferir batejar l'acte com a jornada de "portes obertes". El cas és que allà vaig ser-hi. Vaig poder visitar el castell i compartir la il·lusió per l'inici de la festa amb alguns coneguts.

A la nit, vaig assistir amb els amics a l'inici de la Festa Major de la Comissió de Festes Populars de Sabadell, que va organitzar una cercavila pels carrers del centre de la ciutat.

DIVENDRES 4: DEL PREGÓ A LES BARRAQUES

Divendres, a les 15h, i com ja és tradicional, vaig penjar la bandera de Sabadell al balcó de casa meva. Perquè a Sabadell no tenim aquest patriòtic costum? Aquest estiu he estat al Cabo de Gata i allà, a les festes patronals de cada petit municipi, la gran majoria de veïns pengen de les seves finestres les banderes i escuts de la ciutat. Aquest ja ha estat el quart any que penjo la bandera de Sabadell i espero, de tot cor, que l'Ajuntament es comprometi amb aquest costum repartint banderes de la ciutat gratuïtament cada Festa Major. I si tú que hem llegeixes ets de Sabadell (i, sobretot, ets saballuts) espero que el proper any m'acompanyis amb la teva bandera. Això també és fer ciutat.

La tarda va començar amb el despertar de Festa Major; el primer cop que surten els gegants i els diables de Sabadell. El ball del rodet va amenitzar el vespre i, finalment, vaig gaudir del pregó d'inici de les festes. L'espectacle previ al pregó va ser excel·lent, ple de llum (efectes lumínics que només es poden fer des de que s'han popularitzat els focus amb leds), música i màgia. Del pregó en sí millor no diré res (no puc estar d'acord amb el pregoner, l'actor Artur Trias, que en una recent entrevista a l'Avui Sabadell opinava que Sabadell és una ciutat sense encant i que, el poc que tenia, l'havia perdut amb la desaparició de la indústria tèxtil). L'espectacle post-pregó, pel meu gust, massa curtet. Els que estàvem a la plaça Sant Roc ens vam quedar amb ganes de més festa.

I després del pregó, cap a les barraques de la plaça de la Creu Alta, on és impossible fer quatre passes sense saludar a un i a altre. Allà estava, realment, tot el jovent de Sabadell.

DISSABTE 5: DE LA CERCAVILA AL CORREBARS

La tarda del dissabte de Festa Major és de cercavila. Vaig estar amb les dues Annes ala plaça Sant Roc, rebent a les diverses entitats que han participat aquest any. Més tard, la Teteria de la plaça del Gas va ser el punt de trobada amb més amics, just abans de desplaçar-nos cap a l'inici del Correbars'09.

El Correbars és una activitat que organitza la Comissió de Festes Populars de Sabadell, també encarregada de coordinar la programació de les barraques. L'objectiu per alguns és només beure alcohol i més alcohol. Per a mi, l'objectiu passa per parlar i riure amb els amics, ballar al ritme dels timbals i saludar a molts coneguts que també hi participen.

Després de sopar al restaurant de l'Urpí, la nit va acabar a les barraques. Una nit impressionant.

DIUMENGE 6: REPÒS

La impressionant festa viscuda amb els amics la nit anterior a les barraques no em va permetre gaudir de les activitats de Festa Major del diumenge. Sí: hem podeu dir, en aquest cas, poc patriota per no haver assistit a l'aixecada de castells a la plaça Sant Roc. Un altre any serà.

DILLUNS 7: FINS AL PROPER ANY

Aquest matí de festa he estat a casa, avançant algunes tasques professionals (a Barcelona no és festa!). Aquesta tarda, però, sortiré de nou al carrer per respirar els últims moments de la festa abans que el castell de focs posi el punt i final.

I fins aquí el meu diari personal de Festa Major! Ara sí que comença el nou curs 2009-2010.

Renfe + FGC sota la mateixa marca: Metro Sabadell

Permeteu-me que iniciï des del meu humil blog una campanya per millorar la definició de Metro Sabadell. Fa uns dies vaig estar a Terrassa (que també diuen que són co-capitals del Vallès) i vaig trobar just el que feia mesos que pensava.

A la ciutat veïna, han creat la marca "Metro de Terrassa" per denominar tota la xarxa ferroviària que passa per la seva ciutat, incloent les noves estacions i túnels dels FGC que s'hi estan construint.

A Sabadell, en canvi, la marca "Metro Sabadell" només s'utilitza per denominar a la futura xarxa d'FGC a la ciutat. Però, i les rodalies de Renfe? Seria convenient que, des del primer moment, entenguéssim que el Metro de la nostra ciutat es composa de la línia d'FGC i també de la de Renfe. Així, el sud de la ciutat (a on no arriba l'ampliació dels Ferrocarrils) no se sentiria desplaçada del projecte de Metro Sabadell. I, mentalment, veuríem la xarxa suburbana de la ciutat com una veritable xarxa de metro. En el nostre cas, una xarxa amb dues línies diferents.

La idea té sentit i ja s'està utilitzant en altres ciutats, no només a Terrassa. A Barcelona, per exemple, Les línies d'FGC que passen per la ciutat són considerades línies de Metro. I als plànols del Metro de Barcelona, surten totes les línies de TMB, FGC i Renfe.

Al ciutadà, al final, no l'importa qui és l'operador de cada línia. El que realment l'importa és que el servei funcioni bé i que el sistema ferroviari sigui entenedor i pràctic.

Per tot això, des del meu blog, reivindico que Metro Sabadell sigui la denominació de totes les línies de tren que passen per la ciutat (FGC i Renfe). I que a tota la comunicació que l'Ajuntament fa relativa a la futura xarxa ferroviària (web, notícies, publicacions), s'hi inclogui també les parades actuals de la línia de Rodalies.

METRO SABADELL: una mateixa marca per a FGC + Renfe a Sabadell!

Exemple comunicació a Terrassa (tota la xarxa de Renfe + FGC sota una mateixa marca):

Exemple comunicació a Sabadell (la marca "Metro Sabadell" no inclou les estacions actuals de Renfe):

La nova Gran Via de Sabadell

Després d'un intens mes d'obres a Sabadell, la primera de les grans actuacions comença a veure llum. Es tracta de la Gran Via, oblidada durant molts anys per part de l'Administració i gairebé única via de comunicació nord-sud de la ciutat.

Sense pretendre ser exhaustiu, analitzaré els punts forts i els dèbils de les obres de la Gran Via, les primeres des de que es va inaugurar la via al 1976:

ASPECTES POSITIUS DE LES OBRES:

• El momentum: Tot i que potser hi ha gent que creu que la instal·lació de semàfors no s'hauria d'haver fet fins que no tinguéssim les rondes de Sabadell, jo penso que ara era el moment. La Gran Via no podia esperar més i necessitava una remodelació. A més, en el cas de produir-se embussos (que s'hi produiran...) serà una bona manera de "pressionar" a la Generalitat i Estat per tal que acceleri la construcció de les rondes.
• Permeabilitazió: La instal·lació de semàfors a la Gran Via, modificació fonamental del disseny inicial de la via, tot i que provocarà cues i una mobilitat en cotxe més lenta, possibilitarà la permeabilitat de les dues bandes de la Gran Via, deixant de ser aquesta una frontera o un mur entre les dues bandes.
• 3r carril: L'adequació d'un 3r carril minimitzarà l'impacte que pot provocar la instal·lació de semàfors al trànsit rodat.
• Senyalització: La renovació de les senyals i els indicatius era necessària des de fa molts anys. Alguns conceptes havien quedat desfasats i calia una adaptació dels indicatius al disseny de la resta que estan presents a la ciutat.
• Insonorització: La instal·lació de panells fonoabsorvents als túnels de la Gran Via i la utilització d'un nou quitrà en l'asfalt intentarà reduir el soroll en aquesta molesta via.
• Modernització: la instal·lació d'una nova mitjana a l'entrada de la ciutat pel sud (pont número 1, a més de protegir als motoristes, dóna una imatge més moderna de la Gran Via.

ASPECTES DÈBILS DE LES OBRES:

• Actuació curta: La impressió que tinc és que ens hem quedat curts. Sóc conscient que les obres s'han finançat gràcies al FEIL i que les actuacions no podien sobrepassar un calendari i un pressupost prèviament indicat pel Govern de Madrid. Tot i així, hi ha detalls, com el manteniment de les velles, rovellades i antiestètiques tanques i baranes dels ponts (només s'han repintat en color gris), que s'haurien d'haver millorat.
• Disseny dels indicatius: L'ambició és la que també he trobat a faltar en el disseny dels indicatius i senyals. La mida de la lletra i la composició dels mateixos no faciliten la lectura. A més, s'hauria d'haver apostat per un color i per un "logotip" de la via, per tal d'unificar a nivell estilístic tota la senyalèctica i donar la importància que es mereix a la Gran Via. Un bon exemple seria el logo que s'utilitza als indicatius de les Rondes de Terrassa o el color verd present a les rondes Litoral, de Dalt i del Mig de Barcelona.
• Carril reversible: Sota el meu punt de vista, hauria estat més interessant deixar un carril per a cada direcció i el del mig fer-ho reversible. Així, des de la Policia Municipal, es podria canviar el sentit del carril segons les necessitats del trànsit.
• Disseny urbà: M'encata Sabadell. I estic content amb les millores que s'hi estan fent. Tot i així, trobo a faltar una aposta per mobiliari urbà únic o de disseny. No m'agrada veure a totes les places els mateixos llums, per posar un exemple. La Gran Via, com a la Rambla o l'Eix Macià, necessita un disseny propi per als fanals i semàfors, pel fet de ser una de les principals vies de la ciutat. Si a Sabadell tenim semàfors "especials" a l'eix Macià i central (negres i blancs) perquè aquí no s'ha apostat per la mateixa combinació de colors? I els peus dels grans semàfors? No hi havia cap disseny més modern i actual que els tòpics curvilinis?

Malgrat tot, benvingudes siguin totes les millores a la Gran Via (incloent-hi passos soterranis i senyals lluminoses). A gaudir del 3r carril i dels passos de vianants. I a anar més en compte amb els radars i les càmeres de vigilància als ponts. La propera remodelació de la via: quan tinguem les rondes. Llavors caldrà convertir l'a Gran Via en format passeig i donar cabuda al futur TramVallès.

Comença el curs

Avui començo el nou curs 2009-2010. M'agrada tornar a la feina a finals d'agost, quan encara no està al 100% la plantilla ni la feina, per així poder-me organitzar i posar al dia. A l'agenda hi ha programades moltes tasques i compromisos, però això, més que espantar-me, em recorda que sóc molt afortunat de tenir feina (de moment... toco fusta!) i de fer el que realment m'agrada. Crec que aquest curs serà especial i millor que l'anterior. Que així sigui!

A data d'avui, les vacances ja són un record. Això sí: un molt bon record. M'ho he passat molt bé, he desconnectat, he gaudit, m'he relaxat, he rigut i, sobretot, he sigut molt feliç. Comparteixo amb vosaltres algunes fotos de les vacances que he passat amb l'Anna.

Avanti amb el nou curs!

Gestió ¿professional? de la Comunicació

He dubtat en publicar o no aquesta experiència professional al meu blog, però al final he decidit fer-ho, ja que penso que l'autocensura és la pitjor de les censures. Vull compartir amb vosaltres un fet que em va passar just abans de començar les vacances.

A primera hora del matí, em passen una nota dient que a la bústia telefònica d'una empresa per a la qual treballo (permeteu-me que mantingui l'anonimat) hi ha un missatge d'un periodista d'una important televisió del nostre país, interessat en obtenir imatges d'una de les instal·lacions de l'organització per tal d'il·lustrar audiovisualment una notícia informativa. Ho comento amb alguns companys de Comunicació i Direcció i frenen el que hauria de ser la meva reacció lògica. Hem demanen que no contesti la trucada i que si el periodista vol alguna cosa torni a trucar. M'estranya però ho accepto.

A mig matí tornen a trucar. Dóna la casualitat que sóc fora del despatx. Hem deixen nota però qui pren les decisions finals m'indica que millor no parlar amb aquest periodista i que no podem accedir a la seva petició. Però s'estan tornant bojos?

La meva incredulitat va a més. Pregunto què passa, quin és el motiu. Sempre m'han explicat (i així ho penso) que el gestor de la comunicació corporativa treballa pel bé de la imatge de l'organització. I per fer-ho, uns dels millors aliats són els periodistes i els mitjans. A tot arreu on treballo sempre he intentat tenir una relació propera, personal, eficient i fructífera amb els mitjans... i aquí m'indiquen que el millor és frenar-se. No entenc res.

No hi ha cap argument de qui pren les decisions que em tranquil·litzi: "no sabem per a què utilitzaran les imatges" (si us plau... estem parlant d'una important televisió i ja ens han dit la temàtica de la notícia i el programa on s'emetran). "Millor callar-se, deixar passar el temps i no complicar-nos" (actitud totalment contrària a la meva professió). "És un risc per a nosaltres, no ens interessa" (no venen a cobrir cap notícia nostra... només necessiten unes imatges d'una unitat de negoci de la nostra organització. Què es pensen, que és una aliança judeo-masònica de mitjans de comunicació per desprestigiar l'empresa o dir coses que no volem que diguin? ...has dit que no ens interessa? No serà que tenim alguna cosa per amagar?). "Aquesta unitat de negoci no funciona gaire bé econòmicament i no ens interessa sortir a la tele" (potser sortiràs més endavant per motius propis, en una crònica signada pel periodista molest amb l'empresa perquè vam passar d'ell en aquest moment).

Amagar-se dels mitjans, no fer comentaris, girar la cara. Actituds equivocades (estratègicament i educadament equivocades) i pròpies de fa molts anys. Sota el meu punt de vista, qualsevol empresa s'expressa amb la societat mitjançant les relacions personals. No només en l'atenció al client, per exemple. També donant la cara, col·laborant, facilitant la feina als stakeholders que envolten l'organització. i els periodistes són vitals. Per això existeixen els comunicadors corporatius (DIRCOM, PR... com vulgueu). Però per no agafar el telèfon o per amagar-se de la premsa no cal tenir un comunicador.

La comunicació unidireccional de les grans corporacions fa temps que s'ha acabat i encara hi ha gent que no ho ha entès. Els periodistes no són gent rara que busca fer mal. Al contrari: són els nostres col·legues, fins i tot amics en molts casos, que necessiten confiança i accés a la informació de manera transparent i ràpida per tal que, entre d'altres coses, tinguin una imatge òptima de la nostra empresa i així ho transmetin a la seva audiència. Nosaltres estem contínuament demanant la col·laboració dels periodistes per poder arribar al nostre públic (enviament de notes de premsa o convocatòries a rodes de premsa, entre d'altres) i ara ens amaguem d'ells?

Em fa vergonya aquesta i altres actituds dèspotes d'algunes empreses i organitzacions. Només fan que desprestigiar la meva professió, que ja de per sí està plena d'intrusisme, pràctiques equivocades i desconeixement. I em fa mal que m'hagi passat en una empresa que pensava que apostava per la gestió professional de la comunicació. Quina decepció.

Gràcies per acompanyar-nos

Gràcies a tots per acompanyar-nos ahir al còctel d'inauguració del nostre nou pis. Gràcies per escoltar-nos, per participar del que teníem organitzat, per suportar els discursos i els vídeos. Gràcies, un cop més, per ser-hi. Us deixo algunes fotos del còctel d'ahir. I ara marxo a dutzar-me, que aquesta nit els nostres amics ens organitzen una festa d'inauguració "alternativa". Ja us explicaré...