miércoles, 24 de diciembre de 2008

5 anys!

Aquest passat cap de setmana he estat a un raconet de Catalunya on encara sembla que no hagi passat el temps. Entre bràfim, el Catllar i Renau, dos pobles de l'interior de la província de Tarragona, es troba Peralta: un antic poblet ara deshabitat en el que un restaurador amb vista ha obert un hotel amb el mateix nom: hotel Peralta. Us ho recomano totalment! No hi ha televisions a les habitacions; els nens estan "prohibits"; s'hi respira aire pur envoltat de vinyes i camps i tot està dissenyat per tenir una experiència relaxant al 100%!
A banda de les excel·lències de l'hotel, per a mi va ser un cap de setmana molt especial per la persona amb la que anava. Ja són 5 anys caminant junts. La clau és no perdre mai la il·lusió i les ganes. I després de l'estada a l'hotel Peralta, crec que he sortit encara amb més il·lusió i ganes que mai!

domingo, 14 de diciembre de 2008

Barça-Madrid al Camp Nou

Hi havia un nen assegut davant meu. Era de Salamanca i no tenia més de 7 anys. Havia vingut amb el seu tiet a Barcelona, a veure el Barça-Madrid. El nen era culé: bufanda blaugrana, samarreta del Barça i una trompeta que no deixava de fer sonar. Se sabia tots els noms dels jugadors i no parava d'animar al seu equip. Només per aquest nen el Barça ja havia de guanyar!
Vam patir molt dissabte al Camp Nou: el Barça jugava bé, però no arribaven els gols. Era el meu primer clàssic al Camp Nou: tot un espectacle! Gràcies, Josep, per l'oportunitat de viure-ho!

Casament de RIS

Moltes felicitats, RIS! Divendres va ser la seva boda i ara... a Australia!
Aquí em podeu veure, amb amics i familiars i fent de cameraman!

jueves, 11 de diciembre de 2008

Dinar de Nadal de CASSA amb la premsa

Avui ha tingut lloc la tradicional roda de premsa - dinar de Nadal del Grup CASSA amb la premsa. Amb alguns periodistes és l'únic cop a l'any que ens veiem i m'agrada pel fet de saber d'ells i conèixer les seves novetats.

Aquest 2008 ha estat un any difícil. Així ha començat la roda de premsa en Xavier Bigatà, president del Grup CASSA. Tot i les dificultats, motivades per la major conscienciació entorn al consum d'aigua (motivada per la sequera i que es tradueix en un descens del consum) i per la crisi econòmica general que patim, el resultats del Grup d'aquest 2008 es preveu que sigui similar al de l'any 2007.

A nivell de premsa, aquest any han vingut més mitjans i corresponsals que l'any anterior, pel que penso que podem estar contents: Diari de Sabadell, Expansión, Ràdio Sabadell 94.6, Avui, Com Ràdio, Canal Català, El País, El Periódico, Catalunya Ràdio, El Mundo, RNE-Ràdio 4... Gràcies a tots!




martes, 9 de diciembre de 2008

Dia Mundial dels Drets Humans a Sabadell

Aquesta tarda ha tingut lloc l'acte organitzat pel Síndic Municipal de Greuges de Sabadell per commemorar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Més de 200 estudiants de l’escola Claret d’entre 12 y 16 anys han participat en un acte en el que l'amic Josep Escartín, Síndic Municipal, ha recordat la importància d’aquests drets universals i la missió que tots tenim de garantir el seu respecte. La xerrada ha estat molt interessant, ja que el Síndic ha posat exemples de vulneració dels Drets Humans a casa nostra.

Després de la xerrada del Síndic, un grup d’estudiants ha llegit els articles de la Declaració Universal dels Drets Humans i dels Drets dels Infants. Cada estudiant ha escollit un article i l’ha llegit públicament. L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, que també ha llegit un article de la Declaració i que ha explicat tres anècdotes personals on ha conegut l'absència del respecte pels Drets bàsics.

Dóna gust veure la sala del Casal Pere Quart plena fins a la bandera i, sobretot, veure les cares d'atenció dels estudiants, que han escoltat amb respecte i educació les paraules del Síndic i de l'alcalde. Sovint critiquem al jovent... així que quan es mereixen un reconeixement també s'ha de dir!


miércoles, 3 de diciembre de 2008

Cansat!

Avui pensava en escriure alguna cosa al meu blog sobre la nova injustícia que els d'ETA han comès avui. Però ja estic cansat i, com jo, molta gent. Cansat de no acabar mai, de que es repeteixi la història, de matar innocents, d'assassinar gent que fa país, de tanta merda... Tant cansat que fins i tot em fa mandra escriure el que penso, que és el que pensa la immensa majoria de la societat. El meu amic Josep Escartín ha escrit al seu blog un post amb el que m'identifico totalment. Ho podeu veure aquí.

miércoles, 26 de noviembre de 2008

Superar la crisi

La principal trampa de qualsevol crisi és no saber sortir-se'n. I una de les claus d'èxit és, potser, posar il·lusió i ganes. Segur que tots em criticat més d'un cop l'aspecte comercial del Nadal... però és precisament aquest aspecte comercial el que ara pot començar-nos a salvar de la crisi. Sí, no esitc boig. El millor regal de reis és, precisament, consumir molt. Si consumim, estem fent un acte de solidaritat amb la botiga del costat, amb la seva família, amb els seus proveïdors, amb la ciutat, amb el país, amb tots nosaltres. Perquè, aquest Nadal, la il·lusió i les ganes han de superar les reticències a l'hora de comprar. Consumim! Consumeix! Compra i regala! I quan més comprem, més estarem fent per sortir d'aquest forat!


Iniciatives com avançar l'inici de la campanya de Nadal (ahir ja es van encendre les llums a Sabadell i, dilluns, a Barcelona) o anuncis com el que publicava avui el Diari de Sabadell a la seva contra, animant al consum i amb un to positiu, són sempre benvinguts (enhorabona al Diari de Sabadell per la iniciativa!). Aquest any, més que mai, bon nadal comercial!


viernes, 21 de noviembre de 2008

Sopar trimestral

Ahir tocava sopar trimestral amb la Jimy, la Judith, el David i jo. Ahir, més que altres cops, va ser una alegria comprovar ja estem tots bé!!

domingo, 16 de noviembre de 2008

a Casadecor

Aquest cap de setmana ha estat dedicat a les fires. Si ahir vaig assistir al Catavins de Sabadell, avui he anat a Casadecor, amb l'Anna, que tenia entrades gratis. M'ha agradat, tot i que esperava que fos més gran. He agafat algunes idees pel meu futur pis!
La nota negativa ha estat comprovar que la zona del Fòrum és un fracàs. 4 anys després de la celebració del Fòrum de Cultures, la zona encara no ha aconseguit atreure comerços, restaurants ni gent! I cada cop està més degradada. És una llàstima, perquè és molt maco i gratificant passejar per allà i gaudir del mar i de les bones vistes. Espero que l'Ajuntament de Sant Adrià i el de Barcelona es possin les piles per arreglar la situació i "reflotar" la zona del Fòrum. Iniciatives com la del "Parc del Fòrum" estan bé, però no són suficients. Cal dotar de continguts l'edifici Fòrum, convertir el Port del Fòrum en un centre d'oci i restauració i organitzar altres activitats com per exemple fires d'artesania o populars... tot per aprofitar l'inmens espai que ara per ara està desaprofitat. Si no es fa, tenim el perill de que el Fòrum només ens serveixi per fer la Feria de Abril i macroconcerts.

jueves, 13 de noviembre de 2008

Professor per un dia!

Avui he fet la meva primera classe com a professor! Ha sigut a l'Escola de Postgrau de la UAB. Fa poc més d'un any que vaig acabar el Màster de Direcció de Comunicació Empresarial i avui he tingut l'honor de fer de profe i explicar als alumnes d'enguany què és això d'un "pla de comunicació". Quan he començat he tingut una sensació extranya, ja que encara no estic acostumat al canvi de rol alumne-professor. De fet penso que alumne ho seré sempre... ja que queden moltíssimes coses per apendre. I tenir l'honor de formar part del Màster per un dia, sabent el nivell de la resta de professors, és tot un honor. I estar al costat de l'Anna sempre aporta molta més seguretat!
La classe ha anat bé, la veritat. Fins i tot alguns alumnes ens han dit que molt bé, pel que avui ja tinc un motiu per anar a dormir content. He d'agrair a l'equip del Màster la seva confiança i l'oportunitat.

domingo, 9 de noviembre de 2008

Golejada al Camp Nou

Impressionant! Ahir vaig anar per primer cop al Camp Nou. Sí... per un barcelonista com jo es fa difícil que no hagi anat mai al Cap Nou, oi? Però els que hem conegueu bé sabreu que, no només no entenc de futbol, sinó que passo bastant del tema. Tot i així, anar al Camp Nou és tot un espectacle. Gràcies al pare de l'Anna, que és soci, que ens va cedir a l'Anna i a mi els seus abonaments... i que, per cert, estan molt ben situats! Es posen els pèls de punta al veure tanta gent, tanta organització, tanta premsa...! I, a més, si el teu equip fa una golejada com la de dissabte (6-0!), encara millor!

miércoles, 5 de noviembre de 2008

Ja tinc el títol del Màster!

Acabo d'arribar de l'Escola de Postgrau de la UAB. Tot i que ja fa més d'un any que vaig acabar les classes.. i tot i que el projecte de final de Màster el vaig presentar el passat mes de febrer, avui ha tingut lloc l'acte de lliurament dels títols, en el marc de la inauguració de la 15a edició del Màster DCEI. M'ha fet molta il·lusió trobar-me allà al doctor Josep Maria Martí, ex-professor meu de la Llicenciatura, que ha acudit com a director de l'àrea de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Facultat de Comunicació, així com altres companys d'estudis i professors i coordinadors.
A l'acte ha pronunciat una ponència Carlos de la Iglesia, director de Desenvolupament Corporatiu de Microsoft Ibérica. Ha estat molt interessant conèixer com Microsoft gestiona els seus intangibles i la seva comunicació. La sessió també ha servit per omplir-me d'entusiasme. Em quedo amb unes dades del doctor en Comunicació Pere Soler, director del Màster: tot i que fa 15 anys pocs eren els que apostaven per la figura del DIRCOM, actualment el 38% de directors de comunicació corporatius estan posicionats en la primera línia de l'organigrama de l'organització. I el 80% de les empreses tenen departament de comunicació propi.
I, per acabar, ho faré de la mateixa manera que Carlos de la Iglesia al finalitzar la seva ponència: "habéis escogido la mejor profesión del mundo [comunicació]". Sí: és un món complicat, a vegades poc valorat... però és el món que m'apassiona. Com deia Josep Maria Martí, "els DIRCOM heu de demostrar creativitat i talent... l'esforç i el treball ja es dóna per suposat". Quin repte més apassionant!

Yes, we could!

Yes, we colud!

martes, 4 de noviembre de 2008

La gestió de la comunicació en la campanya d'Obama


La camapanya electoral dels EUA es pot analitzar des de molts punts de vista. També des de la vessant de la comunicació, que és "lo meu":


Com bé deia avui Sergio Saiz en Expansión, la clau d'Obama ha estat el fet d'apostar amb força per les noves (i no tant noves) tècniques de comunicació. Clinton era molt més coneguda que ell (Obama, no ho oblidem, era un desconegut fins fa un any...) i va ser gràcies a la implicació del propi target objectiu que va començar a escriure's la llegenda d'Obama. El seu equip va aplicar tècniques d'implicació ciutadana: de comunicació bidireccional i no tant unidireccional com estem acostumats en qualsevol campanya electoral. A través d'internet, no només demana el seu vot per a les primàries demòcrates, sinó que demanava a la ciutadania en general (al target de joves en concret) que l'ajudessin a definir la seva campanya: l'elecció de l'eslògan, les idees... El fet de fer sentir partícep a l'altre fa que aquest estigui molt més disposat a escoltar i a recolzar la seva causa.


Però Obama ha aplicat altres principis bàsics de la comunicació i del màrqueting per convertir-se, no només en el candidat demòcrata, sinó també en el favorit de les eleccions que tot just ara s'estan votant. Vegem alguns exemples:



  • Eslògan: és un exemple de com ha de ser un eslògan efectiu. "Yes, we can" és curt, entenedor, positiu i, sobretot, utilitza el "we" (nosaltres) per tornar a implicar al públic objectiu. Segons Teresa Serra, professora de màrqueting de IE Business School, "el we implica directamente al ciudadano (...) se le otorga un papel protagonista. No se puede decir más en tres palabras".


  • Poques idees i molta redundàcia: el principi de la comunicació efectiva! Si bé pensareu que el que és èticament correcte és explicar en profunditat tot el programa electoral d'un partit, no hem d'oblidar que només un tant per cert rídicul de la ciutadania es llegeix el programa. Així, i analitzant-ho des del punt de vista de la comunicació, és molt més efectiva la utilització de 3 o 4 missatges claus i, sobretot, repetir-los fins a la sacietat. En el context de saturació en el que ens trobem, la clau és repetir i repetir, per facilitar el record i comprimir "el missatge". És el principi de la publicitat i de la comunicació... i qui pensi que és incompatible amb la política està ben equivocat. A Espanya, ja es va demostrar l'èxit d'aquesta estratègia amb la campanya del PSOE a les eleccios d'enguany.


  • Selecció dels targets i adaptació dels missatges: és un altre dels principis bàsics de la comunicació. I un altre encert d'Obama. De tots és conegut que l'Obama ha utilitzat internet (Facebook, YouTube...) per apropar-se als joves (també publicitat en videojocs!)... o el fet de dirigir-se en castellà en un spot per apropar-se al vot hispà... millor adaptació als targets impossible.


  • Imatge corporativa: Obama ha creat un veritable logotip per a la seva campanya electoral. Si bé no és el primer en utilitzar la seva inicial per a crear un logo (Zapatero, per exemple, ja ho va fer amb el ZP), Obama ha sapigut convertir la seva inicial en una marca. Luis Manzano, de la consultora de màrqueting Landor, opina que "el logotip és tot un encert". Els colors: els de la bandera americana (patriotisme). Les barres vermelles, un camp de llaurar (futur, esforç... i també les ratlles de la bandera americana). El cercle, com un sol (l'alba... "amanecer"... l'inici d'una nova etapa). I tot obviant les estrelles de la bandera americana, que es relacionen en l'imaginari col·lectiu amb l'iconografia militar (així s'allunya de Bush). I, per acabar-ho de rematar, està en perfecta consonància amb els dos claims utilitzats: "change" i "yes, we can".

Són només alguns detalls de l'aposta per la comunicació que ha fet l'equip de campanya de l'Obama. Molts de vosaltres pensareu que l'èxit d'Obama està, sobretot, en el seu programa, en el context de crisi mundial i en la necessitat de canvi de la societat americana. Jo no dic que no. Però el que és un fet és que gràcies a la bona gestió de la comunicació s'ha creat un personatge, una marca, una icona... d'un polític fins al moment gairebé desconegut. A més, alguna cosa tindrà a veure la comunicació en l'èxit d'Obama quan aquest s'ha gastat 600 milions de dòlars (uns 480 milions d'euros) en comunicació... i el seu rival Mccain només ha invertit la setena part!

lunes, 3 de noviembre de 2008

Yes we can!

Yes we can! Tomorrow, the President of the world will change. Tomorrow is the day. Yes, they can!

jueves, 30 de octubre de 2008

HBO Voyeur; una campanya excel·lent!


Per temes professionals, estic tota la tarda informant-me de l'HBO Voyeur; una campanya publicitària no convencional de la cadena de televisió americana HBO. Crec que estic davant de la millor campanya mai feta fins al moment. És espectacular. A nivell tècnic: complicat, un repte, un somni. A nivell gràfic: preciós. A nivell d'efectivitat: 100%! La selecció de suports no convencionals és simplement sorprenent, la capcitat d'articular una campanya realment multimèdia espanta, i la perfecta entonació entre l'eix de comunicació i el posicionament de la marca és simplement un cas d'estudi.




HBO, una cadena de televisió especialitzada en ficcions (aquest és el seu posicinament), és capaç d'explicar 8 històries a la vegada, perfectament sincronitzades i interconnectades entre elles. I ho fa utilitzant el voyeurisme com la millor manera de connectar amb el seu target (tots tenim una necessitat voyeur, de tafanejar, de veure sense ser vistos...). L'espectador pot construir la seva pròpia pel·lícula en l'ordre que ell vulgui, a través de fragments de ficcions curts però intensos. I davant la saturació publicitària que tenim avui en dia, aplica l'originalitat en la selecció de suports: des d'internet fins a la façana d'un edifici a NY! I, en quant a les eines d'internet, les explota al màxim, creant una veritable història darrera de cada personatge, que permet a l'espectador bucejar, investigar, arribar a l'essència de cada "persona" i de cada història. Realment espectacular!
No m'extranya gens que aquesta campanya de BBDO NY fos la gran triomfadora als Cannes de l'any passat!
Aquesta campanya confirma que, actualment, l'èxit en publicitat radica en el fet de realitzar una correcta selecció de suports, aplicant l'originalitat... i no tant en la capacitat massiva de la mateixa campanya. És el futur. És el present!

lunes, 27 de octubre de 2008

Endinsant-me en el món de la moda

Quina sort tinc de treballar en el que m'agrada! Avui he tingut la sort de compartir el matí amb unes grans periodistes de moda i noves tendències. He pogut apendre també a fer una sessió de coolhunting, de la mà d'uns cracks de les noves tendències. He conegut quines són les motivacions de molta gent per vestir d'una manera o de portar una samarreta concreta. En resum: ha estat un matí molt enriquidor, tant a nivell professional com personal. Diagonal Mar, un cop més, s'ho ha currat molt!

domingo, 26 de octubre de 2008

Ho he aconseguit!

Ho he aconseguit! He acabat els 10 km de Manresa i, a més, en millor temps del que em pensava. Per una persona com jo, que mai m'he entrenat i que l'esport no és el meu fort, acabar els 10 km en 1h 2m és tot un triomf. Estic molt satisfet i orgullós del meu reusltat, ja que comptava amb fer 1:15 ó 1:30 hores... i això si aconseguia acabar la cursa! També té molt mèrit l'Anna, que sense haver corregut mai ha fet mitja cursa!

sábado, 25 de octubre de 2008

OBK a BKN

La nit de dijous la sala Bikini es va quedar petita per rebre a OBK en el seu primer concert de la gira Ultimatum. Era el segon cop que ananva a veure a OBK en concert i, tot i que no es caracteritzen per tenir un directe molt afinat, la passió i les ganes que van posar a l'escenari va convertir el concert en una nit apassionant! Espectacular! Hi havia moltíssima gent gravant i fent fotos... comparteixo amb vosaltres l'inici del concert, que he trobat a YouTube. Gràcies, Anna, per acompanyar-me.


domingo, 19 de octubre de 2008

Sopar a casa de n'Aida

Divendres n'Aida ens va convidar a sopar a casa seva! Ens ho vam passar molt bé. Després, vam anar al Shoko. A veure quan repetim, oi?

lunes, 6 de octubre de 2008

Un molt bon cap de setmana

Aquest cap de setmana m'ho he passat molt bé! Divendres, de sopar amb l'Anna. Dissabte, a la pasarela canina de Diagonal Mar, a la inauguració de Quitxalla i a sopar a Sabadell. I diumenge, al zoo (quants anys feia que no anava!) i a dinar a casa de l'Anna. Ja tinc ganes que arribi divendres!

miércoles, 24 de septiembre de 2008

lunes, 22 de septiembre de 2008

"¡Arriba Sabadell!"

Eren les 22:12 de la nit quan els del ECDL van sortir a l’escenari del Parc Catalunya de Sabadell, però l’espectacle va començar molt temps abans. Veure tot l’amfiteatre totalment a rebentar (100.000 persones!), comprovar l’excel·lent organització logística i de seguretat (policies, hospital de campanya, autobusos de la TUS especials...)... això sí que era un gran espectacle! Perquè hem de dir les coses clares: aquest any ha estat Sabadell qui ha aconseguit un concert 40 Principales dels importants. Sabadell ha aconseguit l’únic concert gratuït de la gira de El Canto del Loco. Perquè, a diferència d’altres ciutats de la província, quan els artistes surten a l’escenari de Sabadell diuen “¡arriba Sabadell!” i no “¡arriba Barcelona!”. Va ser emocionant estar ahir al Parc Catalunya acompanyant a l'Anna, que sí que segueix a ECDL. I és que, tot i que no sigui el meu grup musical preferit, s’ha de reconèixer que és el grup pop més important actualment a nivell espanyol. Enhorabona a l’Ajuntament de Sabadell per l’espectacle d’ahir. Pel de l’escenari i pel de la logística i organització.

domingo, 21 de septiembre de 2008

Vall de Núria

M'ha costat animar-me però ara no m'empenedeixo! Els meus amics sempre estan fent escursions a la muntanya... però jo mai m'animava. Aquest cap de setmana, per fi, l'he passat a Vall de Núria. Què maco que és! Tot i que no em fet grans caminades, he passat dos dies fantàstics amb el Yus, el David, la Montse i l'Anna. Deixo algunes fotos d'aquests dos dies en plena natura. Ja estic esperant la propera sortida muntanyenca...























martes, 16 de septiembre de 2008

Any i anys... per molts anys...

Sembla mentida, però ja en faig 25. Això ja és massa... massa vertígen... massa gran per sentir-se encara un nen. Però la vida és així... passa massa ràpid! Haurem d'aprofitar encara més tots els moments, tots els segons, totes les situacions... viure intensament... que d'aquí res ja en tindré 26. Ahir el dia va anar molt bé, sobretot a la nit, quan vaig anar a sopar amb l'Anna!