La publicitat de TVE marxa a Internet

Serà realment així? Avui llegia a la premsa que el volum de publicitat que, fins a finals de 2009, s’anunciava a TVE (des de l’1 de gener no emeten publicitat), no es repartirà únicament, tal com es preveia, entre la resta d’emissores privades. Segons Microsoft Advertising i el Grup Havas, part dels 382 milions d’euros que l’any passat va rebre l'Ens Públic en concepte de publicitat marxaran també a altres suports, com ara Internet. Concretament, xifra que el 8% dels 382 milions es convertiran en publicitat on-line.

Està clar que, des de fa uns anys, la inversió publicitària en mitjans no convencionals (com ara Internet) manté una tendència alcista... però sembla il·lògic que qui fins ara apostava per la televisió, amb la marxa de TVE del mercat publicitari, retiri la seva inversió en el mitjà. Què tenia TVE que no tenen la resta de canals privats? Sembla que una possible resposta sigui la tipologia de consumidor televisiu: una part dels anunciants busca un púbic femení amb fills al seu càrrec i, cada cop més, aquest perfil consumeix Internet. Igual passa amb els nens: els menors que consumien productes infantils de TVE és un target cada cop més familiaritzat amb internet. I, a sobre, la publicitat on-line és més barata que la televisiva! Un públic femení i infantil que ja està recollit a Internet: el 46% dels internautes són dones i la xarxa té una penetració del 66% entre els nens.

Un altre dels punts que destaca l’estudi diu que el 24% de l’antiga inversió publicitària a TVE, simplement, desapareixerà. La (maleïda) crisi econòmica sembla tenir la culpa, tot i que també, suposo, tindrà a veure la tipologia d’audiència dels canals públics estatals: un target molt específic que continuarà consumint programes de TVE en comptes de migrar cap als canals privats. Un target que no consumeix altres suports no convencionals com ara Internet. Vaja, estic pensant bàsicament en els meus avis...

Quines curiositats. Estem vivint un moment històric: la inversió publicitària en mitjans tradicionals decreix (a la televisió, un 28% menys, segons Infoadex), la TDT multiplica els canals, l’audiència es fragmenta, TVE es retira del mercat publicitari... continuarem expectants a veure com evoluciona el sector.

Vida quotidiana

Sona el despertador. Són dos quarts de set. Em dutxo, esmorzo (Cola-Cao i galetes Maria) i agafo el cotxe. Camí cap a la feina. Engego l’ordinador. Repasso la premsa, l’escrita i l’on-line (local, generalista i econòmica). Llegeixo tots els e-mails. Contesto si s’escau. Reviso la planificació del dia.

Redacto uns textos a partir d’una informació que m’arriba per e-mail. Apuro el temps abans de la reunió programada. L’iPhone m’avisa. Vaig tard. “Guardar como”, PC en repòs i cap a la reunió. Informació. Més informació. Saturació de dades i comentaris.

Torno al PC. Em passen una trucada: un marró. Intento arreglar-ho. Miro de nou l’agenda. He de presentar una proposta de maquetació de document. Obro el Freehand. M’inspiro. Dissenyo. “Anem a esmorzar, Òscar?”. “Sí, és clar!”.

Trucada al mòbil. “Has vist el correu?”. “No, ara el llegeixo”. Més coses per fer. M’ho planifico a la tarda, ara no tinc temps. Acabo el que tinc pendent. Són les 12. Repasso de nou la premsa on-line. No hi ha novetats. “Òscar, ha sortit alguna cosa?” “No, avui res de res”.

Allau de trucades (normal, a partir de les 12 del migdia...). Responc. Facilito la feina. Ajudo. Protegeixo. Imatge de marca. Posicionament après.

“Són les tres! Com passa el temps!”. Apuro fins a un quart. Marxo. Vaig als FGC. Avui toca reunió. Sort que he menjat alguna cosa a la feina. A les quatre, a Barcelona. Trobada interessant. “Podrem fer coses, estic segur”. “Té, la meva targeta”. L’iPhone torna a sonar. Hi ha més feina programada. I, per cert, la bateria s’acaba.

Arribo al despatx. Avui he de redactar un copy textual per a un catàleg. M’inspiro. Busco per Internet què fa la competència. Estudio com ho hauria de dir la meva marca. Ara sí, toca escriure.

Són les 20:30h. Avui no he entrat al Facebook. “Entro? Va, som-hi”. Perdo el temps. Però necessitava desconnexió. Encara queden e-mails per contestar. Per cert: havia d'anar a El Corte Inglés a comprar un regal i se m'ha fet tard. Hi aniré demà.

Estic cansat. Però satisfet. He avançat molt. I, malgrat tot, m’ho he passat bé.

El meu dia a dia és com qualsevol altre. Una vida quotidiana d’un comunicador anònim. Qui ha dit que les vides anònimes no són interessants? La meva és fantàstica!

Gràcies per tancar el cicle de la comunicació amb mi i per començar, plegats, el nou 2010

Fa dies que ho tenia pendent: moltíssimes gràcies a tots els que heu tancat el cicle de la comunicació amb mi! Gràcies als que heu escrit un comentari i també als que m'heu enviat un sms o un e-mail, m'heu trucat per telèfon o ho heu fet en persona.

Més que un exercici pràctic o una acció per donar notorietat al meu blog, la veritable intenció de la felicitació nadalenca era ressaltar la importància de la interacció, la resposta, per tal que tota comunicació sigui efectiva. Estic acostumat a enviar Notes de Premsa i comunicacions als mitjans... però tot això no té sentit sense la resposta dels periodistes, la seva opinió, la seva acció. Com tampoc no tenen sentit els anuncis publicitaris sense la resposta de l'usuari; o els articles de premsa sense l'opinió dels lectors, per posar alguns exemples. Ja ho deia el gran Joan Costa a les classes del Màster que vaig fer fa uns anys: la comunicació és acció (i afegia: i tota acció és comunicació). I això és aplicable a tots els camps, no només al món de la comunicació corporativa, la publicitat o el periodisme.

L'any 2010 comença amb molta feina. I això és bo, donada la situació general que ens ha tocat viure. Desitjo, de tot cor, seguir compartint amb tots vosaltres reflexions, moments i comentaris durant aquest 2010. Som-hi!