òscargid

Aquest diumenge presentaré la festa del TDAH

2011-09-28T17:51:00.002+02:00

Sovint, ser comunicador et permet fer també altres coses divertides i agraïdes a banda de la teva feina diària. Aquest diumenge, tinc l’honor de presentar la festa del TDAH -persones amb dèficit d’atenció i hiperactivitat-, en el marc de la IV setmana europea del TDAH. L’associació TDAH Vallès, que ajuda i dóna suport a persones afectades per aquesta patologia, ha preparat un seguit d’actes a la cèntrica plaça Doctor Robert de Sabadell per sensibilitzar la població.

La IV setmana del TDAH, que se celebrarà simultàniament a diversos països europeus, començarà aquest dissabte a Sabadell a les 10:30h del matí. La plaça s’omplirà d’activitats lúdiques, com ara exhibicions d’Aikido i balls de saló, o les actuacions de l’Esbart Sabadell Dansaire i els Gegants de la Creu Alta. A més, des de primera hora del matí, les components del conegut grup musical Macedònia estaran a la plaça esmorzant amb tots els presents.

La festa tindrà també moments de reivindicació i sensibilització, com la lectura del manifest de la Federació Espanyola de TDAH o el sorteig solidari de productes de “famosos” que s’han volgut solidaritzar amb la causa: només per comprar una xapa amb el logo de l’associació sabadellenca, els assistents podran guanyar un llibre de Magda Bonet dedicat per Luz Casal; una samarreta signada per Sergio Dalma o 3 cd’s amb les 50 millors cançons d’aquest cantant sabadellenc.

Des del meu blog vull convidar-vos a tots a acostar-vos aquest diumenge a la festa del TDAH. M’agradaria que, amb la vostra participació en la festa solidària, experimentéssiu la mateixa satisfacció que tindré jo quan estigui posant el meu granet de sorra davant del micròfon. Us hi espero!

M'escapo!

2011-07-29T20:35:00.002+02:00

Em nego a acceptar que no hi ha notícies bones

2011-07-29T20:05:00.003+02:00

Que sí, que sí; que tot està molt malament i complicat. Que s’han de canviar moltes coses. Que encara patirem durant un temps. Però em nego a acceptar que totes les notícies són dolentes:

Fa uns dies coneixíem la magnífica elecció de Barcelona com a capital del mòbil, que acollirà el Mobile World Congress fins l’any 2018. Segons els organitzadors, aquesta notícia aportarà 3.500 milions d’euros directes a la nostra economia, creant nous llocs de treball i beneficiant no només a Barcelona sinó també al conjunt de Catalunya. Ho explicava així Josep Maria Berengueras a El Periódico. I també es feia ressò Xavi Miralles a Ràdio Sabadell 94.6 dels beneficis que aquest congrés aportarà a la ciutat de Sabadell, on els hotels podran penjar el cartell de complet.

Qualsevol crisi és una oportunitat. Per posar un exemple, i tot i que pot semblar contradictori, durant el 2010 es van crear 142 empreses només a Sabadell, segons dades del Vapor Llonch. La ràdio local (que, per cert, és l’emissora de proximitat amb més audiència de Catalunya segons el Baròmetre de la Comunicació) puntualitzava que en el que portem de 2011 ja s’han creat 82 noves empreses.

És cert que l’Estat té un greu problema en quant a la seva balança d’importacions i exportacions. Però l’Expansión ens explicava fa uns dies que en els 5 primers mesos de l’any les exportacions van créixer més d’un 20%, reduint el dèficit comercial espanyol en gairebé un 7%.

Tot turista porta un pa sota el braç. No és ben bé així, però el turisme continua sent una font important d’ingressos i de bones notícies. Catalunya és la destinació líder de l’Estat i durant el mes de maig els turistes van augmentar un 7% respecte al maig del 2010. En els primers 6 mesos de l’any l’augment de turistes a casa nostra ha estat d’un 2,5%. Ho podeu llegir a l’Ara.cat.

No tot són desconfiances. En el primer trimestre de l’any, les inversions estrangeres a l’Estat s’han duplicat. En concret, les dades recollides en aquest article del diari El Mundo revelen que la inversió neta (inversió menys desinversions) ha augmentat un 108,6%.

I potser una de les notícies més importants i positives: marxo de vacances. Sí, ha estat un any complicat -per a qui no ha estat complicat aquest 2011?-, tot i que continuo tenint la sort de poder treballar en el que m’apassiona. I fins i tot faig vacances. Què més puc demanar? Doncs desconnectar. I gaudir. I carregar les piles.

Ens tornem a llegir, seguir i comunicar a la tornada. I malgrat l’ambient enrarit i trist que es viu darrerament, no oblideu que sempre hi ha bones notícies que ens han d’ajudar a recuperar l’esperança i a gaudir de les merescudes vacances.

Salut, bones notícies i força comunicació!

El departament de comunicació som tots

2011-07-06T19:19:00.002+02:00

Els que em coneixeu o em seguiu pel blog sabeu que em trenco les banyes justificant la importància de l’existència d’un departament de comunicació que faci una feina estratègica i planificada en el sí de l’empresa. És fàcil defensar una idea quan creus fermament en ella i tens arguments de fa gairebé una dècada. Però també és cert que, com recull el gran Joan Costa al llibre “La comunicación en acción”, tot en l’organització comunica. La comunicació és acció, però l’acció (qualsevol) també és comunicació. O no comunica l’atenció presencial rebuda en una oficina d’atenció al client? O no comunica el tracte rebut per un cambrer? O per un teleoperador?

La gestió estratègica de la comunicació empresarial i institucional és més necessària que mai, coordinada per un departament de Comunicació professional que integri l’oficina de premsa, la comunicació interna, la gestió de la imatge corporativa i l’orientació de la cultura i posicionament de marca. És aquest departament el garant d’una unitat i sentit en totes les comunicacions. Però, com hem vist, fora d’aquests àmbits, també hi ha elements que comuniquen. I potser són més decisius que la feina del propi departament de Comunicació.

Aquest fet, conegut pels que ens dediquem a la comunicació empresarial, ens ha de recordar que part de la nostra feina és també recordar als companys d’altres departaments que ells també són emissors de missatges. I acceptar que és impossible que nosaltres, els comunicadors, controlem totes les comunicacions de l’empresa. Els nostres companys de l’empresa continuaran atenent al públic, trucant a proveïdors, solucionant problemes en l’oficina d’atenció al client... i nosaltres continuarem sense poder fer res més que donar consells o orientacions.

I què passa amb la comunicació 2.0? Segurament podrem estar d’acord en què és un nou escenari que encara ha de trobar el seu encaix en l’empresa. I que els comunicadors corporatius encara estem aprenent com gestionar la presència institucional a les xarxes. Però és el responsable de comunicació qui ha de fer també de Community Manager? Tota la presència a les xarxes l’ha de controlar ell? Per cert: i què és un Community Manager? I quines són exactament les seves funcions?

Sota el meu punt de vista, la presència empresarial a les xarxes socials ha de ser, un cop més, estratègica. Ha de ser fruit d’una necessitat (bé comercial, bé per millorar el servei) i en cap cas producte d’una moda o tendència.

Els beneficis d’estar presents a les xarxes socials van més enllà de la comunicació corporativa. Si, a més, acceptem l’escenari abans descrit - tot comunica a l’empresa-, haurem d’acceptar, un cop més, que el departament de comunicació tampoc hauria de ser l’únic que gestionés la comunicació 2.0. Ahir em vaig acabar de convèncer després de compartir una cervesa amb el responsable 2.0 d’una de les més importants entitats bancàries d’Espanya. La situació òptima seria que a qualsevol empresa, a tots els seus departaments, hi hagués una bona cultura digital i un coneixement profund de les possibilitats que ofereix Internet. Potser, d’aquesta manera, seria el departament de RRHH qui gestionés la presència a Linkedin i un comitè format per Atenció al Client i Comunicació qui ho fes amb Twitter i Facebook. Sense oblidar els blogs, que podrien tenir sentit en qualsevol departament, per fer tant comunicació externa com interna.

Això significa que no cal la figura del Community Manager? No és ben bé això el que vull dir. Penso que, igual que en la comunicació convencional, cal un departament o un responsable que coordini la presència 2.0, que marqui l’estratègica i l’estil de comunicació i situï les fronteres de què es pot dir i què no, però que no pretengui assumir, “en exclusiva”, tota la interacció amb els stakeholders de l’organització a través de les xarxes. Aquest és, sota el meu punt de vista, el paper que ha de jugar el gestor de xarxes a les empreses i institucions, diguem-li Community Manager o com vulgueu. Un professional que ha d’estar integrat al departament de Comunicació però que interactuï i treballi conjuntament amb la resta de departaments de l’organització.

Sé que la meva opinió pot tenir detractors, en tant que la comunicació a les xarxes socials té un component de comunicació “massiva” que no té la comunicació personal o directa. Però no és també cert que, davant d’una petició d’ampliació d’informació sobre un producte l’atendrà millor el departament Comercial que el departament de Comunicació? O davant d’una queixa actuarà millor qui té la mà trencada atenent al client que el professional que gestiona la comunicació corporativa?

El nou escenari de comunicació 2.0 no és una altra cosa que una actualització del que ens deia en Joan Costa: tot comunica, tots comuniquem. Tots d’una manera o d’una altra, formem part del departament de Comunicació. Tots, tard o d’hora, participarem de la comunicació institucional 2.0.

Reaccionarem a temps?

2011-06-06T17:15:00.004+02:00

Fa més de 30 anys, un grup d’emprenedors fundava la mítica Televisió de Sabadell, TVS. Es tractava de la segona televisió local de l’Estat, per darrera de la de Cardedeu i en paral·lel a la creació de les televisions de Mataró o Manlleu. Aquells emprenedors van obrar el que semblava un miracle: fer arribar a les llars sabadellenques una alternativa audiovisual lliure; un nou canal televisiu que se sumava a la televisió pública estatal. La televisió local de Sabadell, que va néixer abans que TV3, és un valor per a la ciutat, un exemple de lideratge de la societat civil i, en aquells anys, un model que va servir d’exemple per a nombroses televisions locals de Catalunya, País Valencià i Andalusia.

Quan va néixer la televisió local de Sabadell es vivien anys convulsos. Tot just la societat començava a ser lliure i la ciutadania demandava un accés lliure i plural a la informació. Des de llavors, la història de la televisió tampoc ha estat fàcil. Adquisicions per part de grups inversors, moments econòmicament complicats, falta de legislació, canvis de denominació (Canal 50, Canal Català Vallès)... i ara, com no, la crisi.

Més de 30 anys després, un nou grup de professionals està obrant un altre miracle. El miracle de fer televisió amb uns mitjans i uns pressupostos molt limitats. I és que al 2011, igual que als anys 70 i 80, també estem vivint moments convulsos. Aquest cop, però, és la situació econòmica global la que està amenaçant la continuïtat d’una de les televisions deganes de l’Estat. I ara és quan la ciutadania ha de reaccionar.

No podem permetre que Sabadell perdi la seva televisió local. Un mitjà que desenvolupa una tasca fonamental en quant a la difusió d’informació de proximitat i la participació ciutadana. El pluralisme informatiu local i l’orgull sabadellenc estan en perill. Serem capaços de reaccionar a temps?

Els periodistes (de mitjà i de font) davant del "copy-paste"

2011-04-12T15:30:00.003+02:00

Reivindicar i posar en valor la feina del comunicador corporatiu sovint és complicat. Tot i que no és la gran majoria, alguns periodistes ens consideren a nosaltres, els PR, com a periodistes de “segona classe” o “propagandistes”. No seré jo qui busqui confrontació amb els col·legues de professió, ni tampoc faré una defensa de la meva feina, ja que el meu blog va ple de post en aquest sentit.

El que sí m’agradaria aclarir és que la feina d’un comunicador corporatiu o periodista de font no és aconseguir que el mitjà publiqui fil per randa la seva nota de premsa. Almenys, aquest no és el meu objectiu. La meva feina passa per informar i transmetre dades seguint la mateixa ètica professional que els periodistes de mitjà. L’objectiu és facilitar la feina del periodista i construir ponts entre la companyia o institució i el mitjà de comunicació. I la nota de premsa és la millor manera per entendre’ns entre col·legues que hem estudiat en la mateixa Universitat i que utilitzem el llenguatge periodístic.

Si algú considera que els mitjans de comunicació són cada cop de més baixa qualitat en els seus articles –opinió que jo no comparteixo-, que no busqui culpables en les empreses i administracions. Hi ha qui pensa que la proliferació de comunicadors corporatius fa que els mitjans s’omplin d’articles “publicitaris”, d’opinions massa institucionals i poc contrastades. Si això és així –ja us he dit que no ho comparteixo-, es deuria a una hipotètica mala pràctica d’alguns col·legues periodistes de mitjà; i no culpa dels periodistes de font. Els redactors han de contrastar, verificar i aportar valor afegit a la informació que han rebut en format de nota de premsa. Així és com funciona el sistema periodístic a casa nostra.

Que un periodista agafi una nota de premsa meva i la publiqui exactament igual, utilitzant el mètode del “copy-paste”, a mi no em molesta gens. El meu redactat no és copyright; ben al contrari (això sí: si el periodista signa l’article amb el seu nom queda lleig...) Però el “ctr+C” i “ctr+V” no és la millor manera ni de garantir la millor informació als lectors ni de posar en valor la feina del periodista, just en el context en el què ens trobem –la comunicació 2.0- on qualsevol pot ser transmissor d’informació.

En qualsevol cas, si algú és culpable del “copy-paste” aquesta seria la crisi econòmica, que ha propiciat que la majoria de mitjans de comunicació hagin retallat les seves plantilles. Els diaris se segueixen publicant, els informatius continuen emetent-se... però amb menys professionals fent-ho possible. La retallada de llocs de treball podria fer aflorir aquest mètode de treball, tot i que la meva experiència diària em demostra que només succeeix en casos molt puntuals.

De totes maneres, si algun comunicador corporatiu té curiositat, pot utilitzar la web churnalism.com per comparar notícies publicades amb la seva nota de premsa, per poder veure fins a quin punt s’assemblen. Segons alguns mitjans, en els casos més extrems el resultat ha demostrat que algunes notícies publicades al Regne Unit van reproduir al 90% el contingut de la nota de premsa. Fins i tot hi ha qui ha fet la prova de difondre notícies falses per veure la repercussió en els mitjans. Podeu veure l’experiment aquí.

No voldria acabar el post sense reivindicar la feina i bona pràctica de la gran majoria de periodistes, tant de mitjans com de font, que treballen amb ètica i professionalitat i que compleixen amb la funció social del periodisme.

Participo en la comunicació i difusió mediàtica del futur IKEA de Sabadell

2011-03-15T15:00:00.001+01:00

Fa uns dies parlava amb un bon amic del pessimisme i el negativisme imperant als mitjans de comunicació de casa nostra. Es tracta d’un etern debat: els mitjans han de limitar-se a explicar la realitat -tot i que sabem que aquesta realitat és realment dolenta....- o també són responsables de generar il·lusió i contagiar d’entusiasme la societat? He de confessar que no puc defensar fermament cap de les dues posicions: com a informadors, els mitjans han d’explicar la realitat, sigui quina sigui. Però, en un context tan negre com el que vivim els darrers anys, també han de donar importància a les (poques) notícies positives que tenim. I us ben asseguro que existeixen.

En l’oceà fosc i profund d’atur, deslocalitzacions i tancaments d’empreses també es troben projectes il·lusionants i esperançadors, que naveguen a contracorrent enmig del temporal. Aquest matí, la companyia sueca IKEA ha posat la primera pedra del nou projecte comercial a Sabadell, en un acte en què ha estat present l’alcalde, Manuel Bustos; el Delegat de Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, Salvador Jorba; la directora general adjunta d’IKEA Ibérica, Danielle Seguin, i el director d’Expansió de la companyia. Es tracta de la tercera botiga d’IKEA a Catalunya i la més gran d'Europa, que compta amb una inversió de 60 milions d’euros i que es troba en una immillorable situació: al bell mig de la “segona capital” de Catalunya, a Sabadell, al nou parc empresarial de Sant Pau de Riu-sec.

IKEA Sabadell serà una realitat a l’estiu de 2012, quan obri portes i doni feina directament a més de 400 persones i a 100 persones indirectes. Però els seus beneficis es poden començar a fer evidents ja mateix, ja que durant les obres de construcció de l’edifici es preveu ocupar uns 500 llocs de feina. Realment és tracta d’una notícia magnífica per a Sabadell i per a Catalunya, que he tingut l’honor de comunicar, ja que m’he encarregat de gestionar la premsa i la difusió de l’acte. Una notícia que, malgrat la pluja, ha reunit a Sabadell Parc Empresarial una important expectació mediàtica i que de ben segur tindrà una bona cobertura en els mitjans durant els propers dies. Una notícia que ens ajudarà a alleugerar el tsunami de pessimisme que envaeix la premsa del nostre país.

Aprofito per agrair, molt sincerament, a l’Ajuntament de Sabadell per aconseguir portar a la ciutat al 3r IKEA de Catalunya i per fomentar la contractació de veïns i veïnes de Sabadell mitjançant la signatura d’un conveni amb IKEA. I a la multinacional sueca, gràcies també per confiar en mi en aquest important projecte.

Benvinguts a la república independent de Sabadell!

FOTO: (C) IKEA

Que què tenim?

2011-01-31T23:45:00.002+01:00

Us presento la versió sabadellenca del "què tenim?":

Que què tenim?

Tenim la Mola a dues passes, amb neu un cop l'any

i tenim més de 5 quilòmetres de riu Ripoll, des de Togores a Can Roqueta

amb aigua regenerada i un parc fluvial.

Tenim la Creu Alta, el Principal, el llac del Parc Catalunya,

un gran Mercat Central, El Corte Inglés i, d'aquí poc, també un Ikea.

Tenim un banc i un terç de caixa,

que tot i ser grans mantenen aquí la seu.

Tenim totes les coses maques que han fet els modernistes:

l'edifici de CASSA, el de Caixa Sabadell o l'hotel Suís.

Tenim molts vapors i xemeneies

i alguns dinosaures al Crusafont.

Tenim un munt d'actors de la Joventut de la Faràndula, del Sant Vicenç i del Sol.

La música de la Simfònica i dels amics de l'Òpera i la veu d'en Sergio Dalma.

Per descomptat, tenim i sempre tindrem les paraules d'en Pere Quart.

Tenim coses que només nosaltres tenim:

una Zona Hermètica, un equip arlequinat,

una Torre de l'Aigua i una pista coberta d'atletisme

que ara no només és nostra: és de tot Catalunya.

Un ball de la bola, un ball del rodet,

gegants del Rodal, Concòrdia, Gràcia i Sabadell.

I els Saballuts, que ja són colla de 8.

Tenim el pa de Sant Julià, les mongetes del Ganxet,

la coca de vidre, les belgues del Genescà,

els entrepans del Viena i una ceba al nostre escut.

I tenim els millors esportistes del món:

els Gené, Meca, Molins, Wildeboer...

que porten el nom de Sabadell per tot arreu.

Tenim uns veïns que són sotscapital del Vallès,

un barri marítim a 20 quilòmetres

i un orgull i patriotisme que no té comparació.

Coses nostres. Coses bones que nosaltres també tenim.

La Comunicació Corporativa en la nova dècada

2011-01-07T13:15:00.003+01:00

Estrenem any i nova dècada. I en comptes de formular propòsits impossibles d'aconseguir o d'iniciar col·leccions inútils, he intentat resumir en deu punts el que, sota el meu punt de vista, és la clau i el futur de la Comunicació Corporativa en la nova dècada que estrenem. Un decàleg personal que decideixo compartir i sotmetre a la vostra opinió, enriquiment i crítica. Aquestes són, al meu entendre, les claus de la Comunicació Corporativa de la nova dècada:

1.- La interacció, el diàleg. De "controlar" a "escoltar"

L'efectivitat de la comunicació corporativa en el nou context 2.0 passa per situar l'empresa o institució en el mateix pla d'igualtat que els seus públics. El model de comunicació bidireccional empresa-mitjà no té sentit en un món on tothom pot ser emissor de missatges i generador d'opinió.

Les empreses no poden continuar basant la seva gestió de la comunicació en la generació i enviament de notes de premsa als periodistes. Els directors que no entenen que aquest model ha caducat és frustrant per a un Comunicador Corporatiu, però la nostra feina també és explicar i fer entendre que ha arribat el moment en què les empreses han d'escoltar els seus públics, entendre què volen, saber què pensen... i a partir d'aquí, definir l'actuació en Comunicació.

2.- El periodistes de mitjà no són els nostres únics destinataris

El gestor de la Comunicació Corporativa en qualsevol organització ja no només s'ha de dirigir als seus col·legues periodistes. La comunicació 2.0, entre d'altres coses, possibilita que qualsevol pugui ser emissor de missatges, pel que els nostres receptors hauríen de ser també persones "actives" social i mediàticament parlant, com ara els bloggers. L'enviament d'una nota de premsa haurà d'estar acompanyada d'altres accions, com ara twits o posts en xarxes socials o blogs, relacions públiques, etc. I tot, adaptant el mateix missatge a la tipologia de destinatari i al canal.

3.- La premsa continua (i continuarà) sent un actor important

Malgrat tot, i sense ser contradictori amb tot el que hem dit fins al moment, crec que els mitjans de comunicació tradicionals continuaran sent els grans referents i creadors d'opinió i, per tant, seguirant tenint una posició destacada en el món de la Comunicació.

Els mitjans, però, han d'entendre també que el joc ha canviat per a tots i, per tant, han d'obrir-se també a escoltar i fer participar als seus lectors.

Per a nosaltres, els Comunicadors Corporatius, els mitjans de comunicació i els periodistes de mitjà seguirant tenint molta importància, pel que hem de seguir potenciant la relació i el contacte professional i personal entre els comunicadors/Dircom/periodistes de font i els de mitjà. Apendre els uns dels altres, conéixer les nostres pràctiques i els problemes que tenim ens ajudarà a adaptar-nos (uns i altres) al nou escenari comunicatiu que estem començant a viure. Per cert: la immediatesa és un factor clau en aquest nou context.

4.- Les empreses no poden escapar de les xarxes

Ja és una realitat. Tot i que moltes empreses i organitzacions es resisteixen encara a entrar a les xarxes, el futur passa per compartir espais comuns amb els targets objecitu. Sovint penso que la situació actual podria assimilar-se a temps passats, com ara el naixement de la televisió o d'internet.

No voler entendre (i fins i tot demonitzar!) que l'entrada a les xarxes socials és indispensable és viure en un altre món o bé no tenir ni idea de Comunicació. El 2.0 implica interactivitat i, per tant, compartir espais i aprofitar comunicatívament tot el potencial que la xarxa té. En la darrera vaga de controladors aeris va ser més fàcil contactar i parlar amb algunes aerolínies a través de Twitter que per telèfon. L'aposta que les grans empreses estan fent per comptar dins de la seva organització amb un Community Manager demostra la importància que la presència de les empreses a les xarxes no és una moda passatgera, sinó el present i futur.

5.- Capacitat d'adaptació. Tot canvia. Cada cop més ràpid.

Fa 6 anys que vaig acabar la Llicenciatura. I fa 4 que vaig finalitzar el Màster de Comunicació Empresarial i Institucional. Des de llavors fins al dia d'avui el sector de la Comunicació ha patit molts canvis. S'han oberts noves oportunitats i han sorgit també noves pors. El que sembla clar és que tot canvia, i cada cop més ràpid, pel que la capacitat d'adaptació i d'aprenentatge dels Comunicadors Corporatius és bàsic. La formació contínua és la millor arma que tenim per lluitar contra l'analfabetisme comunicacional.

6.- La personalització en un context cada cop més global i massiu

La globalització i massificació de la comunicació, paradògicament, fa necessària l'individualització i personalització dels missatges. Indentificar els diferents targets i adaptar el concepte a comunicar al canal i tipologia de destinatari és essencial per ser efectiu. La quantitat d'inputs comunicatius que rebem al llarg del dia fa necessària aquesta personalització que possibilita la "discriminació positiva" de missatges.

7.- No oblidar que l'empresa comunica sempre

Tingui o no un departament o responsable de Comunicació, qualsevol empresa o institució comunica sempre. La seva actitud amb els clients; els seus productes o serveis; la seva activitat i la manera de desenvolupar-la... tot comunica. Això és ara i ho ha estat sempre, però cal no perdre-ho de vista tampoc en aquesta nova dècada que encetem. Si l'empresa comunica contínuament amb el seu comportament diari, no atorguem a la gestió de la Comunicació Corporativa la responsabilitat d'arreglar certs contratemps o crisis. La Comunicació Corporativa no salva vides, sinó que canalitza, optimitza i difon la imatge que té l'organització. Pel que si aquesta és bona, molt millor.

8.- La comunicació interna també és estratègica

No podem oblidar un dels públics principals de qualsevol organització: l'intern. Els propis treballadors o col·laboradors no poden enterar-se del que està passant a casa per les notícies que surten als mitjans. La cohesió interna i el bon ambient és fonamental per desenvolupar la feina amb ganes, il·lusió i professionalitat.

Una empresa que discrimina i no informa com cal internament difícilment podrà projectar una imatge positiva de sí mateixa. Aixi doncs, l'efectivitat en la comunicació externa depèn, en gran mesura, de tenir una bona i compromesa política de comunicació interna.

9.- Lluitar contra l'intrusisme. Fer-nos valorar.

L'intrusisme professional és un dels mals més importants del nostre sector. Els comunicadors corporatius patim, massa sovint, l'intrusisme que no existeix en altres camps profesisonals. Per què ningú discuteix un escrit d'un advocat? Per què tothom vol ficar cullerada en les feines que fem els comunicadors? Tothom pot opinar sobre el nostre camp tot i no tenir ni idea?

La nostra credibilitat depèn en gran mesura de la força i reivindicació de la nostra tasca professional. Per tant, hem de fer entendre a les organitzacions que és fonamental que els responsables de Comunicació siguin Llicenciats Universitaris en Comunicació o Periodisme o bé persones amb una experiència constrastada en el sector. Els valors, l'ètica i el rigor periodístic només s'aprenen en la Facultat de Comunicació.

En aquesta nova dècada, haurem de lluitar per posicionar la Comunicació Corporativa en l'organigrama de l'empresa. I ocupant el lloc en el què ha d'estar: un staff de direcció general o bé en primera línia de direcció, participant actívament de l'estratègia de l'organització. I, en un estadi menor, reivindicar uns salaris i remuneracions lògics i justos, a l'alçada de la feina professional que desenvolupem (periodistes i comunicadors) i mai inferiors als que cada any publica el Col·legi de Periodistes de Catalunya.

10.- L'essència de la comunicació corporativa no varia

En aquest decàleg he parlat de canvis que implicaran (si no impliquen ja) petites midificacions en els rols dels periodistes, tant de font com de mitjà. Però l'essència de la comunicació seguirà sent la mateixa. El que s'ha estudiat tota la vida a la Universitat segueix tenint valor, ja que el que canvia és la manera i el canal, però no l'objectiu ni els valors.

Bona dècada! I feliç Comunicació!

L'Eskup i el periodisme 2.0

2010-11-25T17:56:00.005+01:00

El 2.0 no és ni el futur ni cap novetat. Ja és el present. Sense cap intenció d'establir càtedra ni de crear opinió (no sóc cap expert en la matèria), he pensat que ja tocava dedicar un post a aquest fenònem cada cop més important, pels que ens dediquem a la Comunicació (sí, amb majúscules) i que encara no sabem ben bé a on ens portarà.

Coneixeu l'Eskup? L'Eskup és la nova eina que, des del passat més de juny, incorpora la versió on-line del diari El País. Amb l'Eskup, els usuaris, prèviament registrats, poden contribuir -mitjançant 280 caràcters- aportant informació i opinió en temps real, a més d’altres funcionalitats pròpies de les xarxes: seguiment de persones i temes, fer comentaris de notícies, sincronització amb les dues xarxes socials per excel·lència (Facebook i Twitter), entre d'altres.

Sota el meu punt de vista, a banda de de les principals avantatges que aquest sistema té (és novedós, socialitzador, interactiu i participatiu), l’Eskup és una magnífica eina per:

Donar un valor afegit a la versió on-line d’El País: no només és una selecció de notícies... tampoc és una còpia de la versió impresa... és una nova eina que permet la participació de tots de forma activa i que ofereix recursos personalitzats que no tenen altres portals d’informació.
Apropar-se al públic juvenil: Els joves, que segons l'EGM són els que més utilitzen Internet, estan habituats a les funcionalitats 2.0 i a les xarxes socials, pel que aquest recurs en xarxa pot ser atractiu per a ells. A més, és també una manera de fidelitzar a aquest target juvenil que no compra El País i que fins ara s’informava a través de les pròpies xarxes o a d’altres portals d’Internet.
Facilitar la informació en temps real: És il·lògic que una notícia d’última hora s’estigui comentant i difonent abans en una xarxa social (per exemple, Twitter) que en les versions on-line dels mitjans de comunicació. Amb l’Eskup, El País guanya immediatesa.
Apropar el mitjà a la societat: Amb l’Eskup, el lector (que ara passa a ser usuari), se sent proper a la redacció del seu mitjà de comunicació de referència i útil, donant informació i/o comentant les aportacions dels periodistes i d’altres usuaris.

I és que l'Eskup és un dels referents locals de l'anomenat "periodisme 2.0" o "periodisme ciutadà". Intentaré, doncs, fer una definició completa del que, sota el meu punt de vista, es l'Eskup: un recurs de socialització de la informació multimèdia dissenyat en forma de xarxa, que permet la participació dels “lectors-usuaris” i la interacció amb el mitjà i que es presenta com una solució de microblogging per als usuaris que, a més, poden sincronitzar-lo amb les xarxes socials més massives: Twitter i Facebook.

LA PARTICIPACIÓ DEL LECTOR ALS MITJANS ON-LINE

Alguns mitjans de comunicació on-line han fet, durant els últims anys, incursions en el terreny del 2.0. La majoria de premsa on-line van iniciar-se obrint la possibilitat de comentar les notícies. Els lectors volen ser actius i comentar les notícies, però va sorgir el problema lligat a l’anonimat: molts comentaris, al ser anònims, eren ofensius i inapropiats i, al final, poc tenien a veure amb la notícia. Amb l’Eskup, aquest problema es resolt, ja que l’usuari ha d’estar registrat per poder comentar notícies. És també el cas, per exemple, de les opcions de comentaris de notícies del portal on-line del diari Avui, on també t’has de registrar (no així en el cas de La Vanguardia, per exemple).

Altres opcions de participació s'han basat en les xarxes socials existents. És el cas, per exemple, de L a Vanguardia, que té un compte a Twitter per informar als seus seguidors de les notícies d’última hora. Un pas més enllà proposa la CNN, que permet als usuaris interactuar directament amb els seus periodistes per tal de facilitar-los informació, a través de Twitter.

El “periodisme ciutadà” que permeten aquestes noves eines són de vital importància en països o zones que pateixen censura. La televisió Al Jaazera, a principis de l’any 2009, va posar en marxa una aplicació especial per garantir la cobertura del conflicte de Gaza per part dels seus usuaris: “War on Gaza” permetia informar des el lloc dels fets i geolocalitzar què és el que estava passant en temps real.

L'EVOLUCIÓ DEL PERIODISME O LA FI REVOLUCIONÀRIA?

L’eskup i tots els models de “periodisme ciutadà” converteixen als lectors en "actius" de la informació. Els lectors passen a ser “usuaris”. I els periodistes i usuaris passen a estar en un mateix nivell. La interacció entre periodista i usuari és cada cop més intensa i recíproca: l’usuari informa al periodista i també comenta i critica les seves informacions. L’usuari és, com el periodista, generador d’informació, i el periodista s’informa a través d’ell de les tendències, modes, opinions majoritàries i notícies d’última hora. L’usuari, si em permeteu, es converteix en un “corresponsal local" del mitjà de comunicació, que cobreix allò a on el mitjà no arriba, donant un valor afegit a la professió del periodisme.

El canvi de paradigma (“lector” -> “usuari actiu”) s’emmarca en una tendència global que, gràcies a Internet, està canviant moltes altres coses. És el cas del també anomenat “consumidor 2.0” o “Crossumer”. Igual que el nou usuari dels mitjans de comunicació, el Crossumer passa a ser actiu, opinant i criticant obertament les marques i els productes, creant opinió i influenciant, d’aquesta manera, en la decisió de compra d’altres persones. Us convido a conèixer més a fons la meva opinió en aquest sentit al post que vaig escriure l'any passat.

Seguint amb el “nou periodisme”, crec que podem afirmar sense por a equivocar-nos que Internet no ha acabat ni acabarà amb el periodisme ni amb els mitjans de comunicació. Internet ens possibilitava tenir infinites “columnes d’opinió” i arribar directament a les fonts... però com diu Gustavo Cardoso al seu llibre “Los medios de comunicación en la sociedad red”, “el periodismo continúa siendo una profesión presente en nuestras sociedades y la mayor parte de las noticias de las que hoy disfrutamos siguen saliendo de redacciones de periódicos”. I és que Internet s’ha d’entendre com una innovació que, igual que va succeir amb la ràdio en el seu moment, trobarà el seu espai i facilitarà la transmissió d’informació als seus usuaris sense fer desaparèixer els periodistes ni altres mitjans.

Els catastrofistes explicaven la suposada desaparició dels mitjans de comunicació gràcies a l’irrupció d’Internet pel que fet que aquests, al segle XIX, eren unidireccionals i verticals. Però al segle XXI, gràcies a Internet, els mitjans s’han sabut convertir en bidireccionals, interactius i horitzontals, sense sentir l’amenaça del 2.0, sinó al contrari: aprofitant totes les seves possibilitats.

El periodisme 2.0 és revolucionari en tant que marca un moment de canvi en la història del periodisme. Però també el podem considerar evolucionari, ja que introdueix canvis a la professió sense canviar la seva essència. En aquest sentit, trobo que plataformes con l’Eskup o similars ens demostren que, en realitat, estem davant d’un canvi evolutiu, una introducció d’un nou mitjà (Internet) que és més una “evolució” del periodisme que una “revolució”. I es que, a dies d’ara, la televisió continua sent el mitjà de referència per a la majoria de persones i Internet no ha fet desaparèixer ni els diaris escrits ni la ràdio. És més; Internet s’ha d’entendre com un complement de la resta de mitjans tradicionals: un mitjà que aporta interactivitat, participació, ampliació de la informació i immediatesa; que pot sincronitzar-se i conviure amb la resta de mitjans, enriquint-los i apropant al públic amb els emissors, sense fer-los desaparèixer.

EL 2.0 ACABARÀ AMB ELS PERIODISTES?

El paper dels periodistes, a diferència del que opinen els “catastrofistes” o revolucionaris, no crec que estigui en crisi. És més; amb la gran quantitat d’informació present a Internet, molta d’ella generada per usuaris anònims i no professionals, seran cada cop més importants els periodistes o “mediadors”, que contrastaran i ampliaran informació, que la contextualitzaran i que donaran credibilitat a la notícia. L’augment de blogs i webs personals dels últims anys no ha amenaçat als mitjans tradicionals, ans al contrari: són cada cop més necessaris per tal de contrastar, verificar i, per tant, crear opinió a partir del seu principal valor: la credibilitat.

El 2.0 no és una amenaça per als periodistes i mitjans. És, novament, una oportunitat que ja hem de començar a aprofitar.

Gestiono la comunicació de l'acte de lliurament dels Premis Ciutat Sostenible

2010-10-18T17:06:00.003+02:00

Aquest matí, la princesa Letizia ha lliurat a Madrid els Premis Ciutat Sostenible a les millors iniciatives ambientals dels municipis de l’estat espanyol. Estic a l’AVE, de tornada cap a Barcelona, després d’un dia intens de feina. És el primer moment que tinc per parar-me a pensar una mica i, sincerament, crec que puc estar content de la meva aportació en aquest destacat acte.

Un any més, la Fundació Fòrum Ambiental i Touchpoint han confiat en mi per gestionar la comunicació i relació amb els mitjans d’aquest acte, fet que m’omple d’orgull i responsabilitat. La meva feina ha consistit, bàsicament, en el que sé fer: convocatoria de premsa (juntament amb Casa Real), relació amb els mitjans i periodistes, redacció i enviament de tota la comunicació de l’acte (dossier de premsa, notes de premsa), relacions publiques i seguiment posterior. En les properes hores i dies anirem veient quina repercussió mediática tenim –important, m’atreveixo a predir, veient la gran afluència de periodistes i reporters gràfics assistents al Pabellón de la Rosaleda de Madrid -.

Avui, a Madrid, m'he sentit més a casa que mai, ja que m'he portat una grata sorpresa: el guardó com a finalista dels premis que ha estat atorgat al Consorci del Vallès Occidental l'ha recollit el meu alcalde, Manuel Bustos.

Els Premis Ciutat Sostenible, que aquest any arriben a la vuitena edició, s’atorguen com a reconeixement als municipis espanyols que aposten per projectes i actuacions dirigides a potenciar la sostenibilitat. Enguany, el Premi Ciutat Sostenible ha estat per a la ciutat de Palencia. La princesa Letizia ha lliurat també els guardons a La Aldea de San Nicolás, Rivas Vaciamadrid, Santa Pola i a la Diputació de Jaén; la resta de municipis i entitats premiades en la present edició. Altres autoritats presents a l’acte han estat Ana Botella, Tinenta d'alcalde de Madrid; i Teresa Ribera, Secretària d’Estat per al Canvi Climàtic, a més dels alcaldes i representants municipals de les ciutats premiades.

A nivell professional, ha estat molt enriquidor participar en un acte com aquest, responsabilitzant-me de la comunicació i difussió del mateix. I a nivell personal, és un plaer treballar amb el recolzament de Touchpoint i la Fundació i dels seus professionals.

I ara, cap a Sabadell, que tenim molta feina!

És ètic publicar una informació embargada abans de temps?

2010-10-14T19:15:00.002+02:00

He de confessar que, fins ara, no m’ha passat mai. L’opció d’enviar una Nota de Premsa (NP) embargada és una formula que he utilitzat en diverses ocasions i, fins al dia d’avui, els mitjans de comunicació sempre han respectat l’embargament. Avui, però, he tingut una conversa telefònica amb un periodista d’un mitjà de fora de Catalunya i intueixo que el seu mitjà revelarà una informació abans del que prevèiem/desitjàvem.

Comencem pel principi: per què els comunicadors corporatius enviem NP embargades? Sense ànim d’imitar a l’Enciclopèdia o al RAE, una NP embargada pretén traslladar als mitjans de comunicació una notícia per tal que la coneguin i la puguin treballar amb temps, però amb la intenció que no es faci pública abans d’una data/hora concreta. Normalment s’utilitza en actes de lliuraments de premis (ja se sap qui ha guanyat, però la informació no és encara pública), discursos de polítics o resultats previstos de votacions, per exemple. Existeix un acord tàcit entre el col·lectiu de periodistes de respectar l’embargament de la informació. Normalment és així, ja que els periodistes agraeixen el gest del comunicador de facilitar-los la seva feina i d’avançar-los tot el material. Així, de seguida que s’aixeca l’embargament, poden publicar la informació amb tots els detalls.

No oblidem mai que un comunicador sense un periodista no és res. Els comunicadors volen (volem) difondre les (nostres) notícies i comptem com aliats als mitjans de comunicació. I també sabem que el periodista, per sobre de tot, vol publicar la informació quan la sap. Però és ètic saltar-se la petició d’embargament? L’esperit periodístic diria que sí: “si tens una notícia contrastada, publica”. Però, ets millor periodista publicant una informació que tota la resta del gremi està respectant? No és una falta de respecte al conjunt de comunicadors corporatius i periodistes? A part de ser periodistes, no som persones amb ètica professional i companyerisme?

La meva opinió, ho confesso, està clarament marcada, ja que em dedico a gestionar la comunicació d’empreses i institucions. Però si fos periodista, què faria? I què faríeu vosaltres?

Foto: http://www.companycatalog.com/

La risoteràpia més massiva i mediàtica de Barcelona

2010-09-19T12:21:00.005+02:00

Acostumat a la comunicació seriosa i institucional de les darreres setmanes, sempre va bé fer un kit-kat per comunicar quelcom divertit i diferent. Ahir dissabte el centre comercial Diagonal Mar va acollir la primera risoteràpia massiva de Barcelona. La pluja no va frenar als aproximadament 200 assistents, que van canviar la terrassa del centre per l'interior, per riure i passar-s'ho bé seguint les indicacions dels monitors de "Son-risas". I allà hi era jo, ocupant-me dels mitjans de comunicació presents, després de la convocatòria realitzada en les últimes setmanes.

L'acció s'emmarca en la iniciativa "OOOHMM... Terapia relax after summer", que porta a terme el departament de màrqueting de Diagonal Mar amb el suport de les agències Poko Frecuente (conceptualització i producció) i Touchpoint (estratègia i RRPP).

Pel que a mitjans respecta -que és la meva feina-, l'acció d'ahir va ser una de les més mediàtiques de les convocades per Diagonal Mar en els darrers 3 anys. I és que van assistir mitjans com BarcelonaTV, TV3, TVE, l'Agència EFE, La Vanguardia i El Periódico. La important cobertura mediàtica obtinguda, entre les que destaca l'aparició al "TN Vespre" d'ahir dissabte, la convocatòria de Catalunya Ràdio a través del "Catalunya Matí" d'ahir o les fotonotícies d'El Periódico, La Vanguardia i el diari Segre d'avui, se suma a les notícies prèvies al dia d'ahir, que anunciaven la risoteràpia massiva: diari Què!, El País, Time Out, La Guía del Ocio...

Enhorabona a Diagonal Mar i, en especial, al seu equip de màrqueting, que han apostat per una acció potencialment mediàtica i que ha demostrat una gran acceptació per part dels barcelonins.

Podeu veure un resum de l'acció d'ahir al vídeo de lavanguardia.es: http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=54005258166&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9

Participo en la retransmissió televisiva de la jornada castellera de Festa Major

2010-09-06T09:30:00.004+02:00

Són (sí, encara) uns dies intensos de Festa Major. A banda del retrobament amb els amics amb ganes de farra, també he tingut temps de participar, com a comentarista, en la retransmissió de l'aixecada de Castells programada dins de la Festa Major de Sabadell que va tenir lloc ahir diumenge. Vull agrair la confiança de Canal Català Vallès, en especial al seu director Francesc de la Torre, per l'oportunitat de compartir amb ell i amb el també periodista i comunicador corporatiu sabadellenc Marc Serrano una jornada molt especial. Vaig gaudir molt, no només de l'ambient que s'hi respirava a la plaça Sant Roc, sinó també de poder treballar amb aquests dos grans professionals i amb la televisió vallesana de referència.

De la crònica dels castells jo en sé poc... així que us animo a llegir els articles publicats a l'asabadell.cat i a Ràdio Sabadell 94.6.

Ah! i molt bona Festa Major, que encara queden unes hores!

Ens veiem a la tornada!

2010-07-29T16:13:00.004+02:00

Acaba, com tot a la vida, un curs molt intens. I el proper, que començo a finals d'agost, encara promet més! Bones vacances als que, com jo, sou aofrtunats de tenir-ne. Ens veiem a la tornada, companys! Salut i passió per la comunicació!

Fins sempre, mestre!

2010-06-23T15:08:00.004+02:00

Deia que aprendre a pensar és el que millor que sabia fer. La creativitat i la comunicació eren les seves passions. Un home bo, intel·ligent, savi. Una persona que enamorava amb la paraula i amb la mirada. Simpàtic, exigent i excel·lent transmissor d'idees, teories i pensaments.

Avui he conegut que ens ha deixat José María Ricarte, el mestre de la comunicació corporativa i de la creativitat. Un referent en la nostra matèria en tot l'estat. Un pioner que ha dedicat la seva vida a la "gestió creativa de la comunicació persuasiva", com ell mateix deia. Un apassionat de la comunicació, que comunicava amb passió.

He tingut la sort de tenir al mestre Ricarte de professor al Màster de Direcció de Comunicació Empresarial i Institucional que vaig cursar fa 2 anys a l'escola de Postgrau de la UAB. Va ser membre del Tribunal del meu projecte de final de Màster i ha participat com a jurat en les 6 edicions del concurs fotogràfic Aquafoto, organitzat per la Fundació CASSA. Hem sento afortunat per haver compartit amb ell reflexions sobre la situació actual de la comunicació corporativa al nostre país i per haver-lo conegut.

Fins sempre, mestre.

"Informar es hacer saber. Comunicar es hacerme saber. Y persuadir es hacerme saber que sabes". José María Ricarte.

L'acte "Sabadell des del 2009" del Síndic reuneix més de 200 persones a l'auditori de Fira Sabadell

2010-06-17T20:39:00.002+02:00

Més de 200 persones, entre elles polítics, representants d'institucions i ciutadans i ciutadanes, es van reunir ahir al vespre a Fira Sabadell per conèixer la visió de la ciutat del Síndic Municipal de Greuges. L’acte, que es realitza cada any per aquestes dates des de que Josep Escartín és Síndic, pretén apropar a la ciutadania les conclusions del defensor local al conjunt de la ciutadania després de la realització de la memòria anual. Un acte institucional, breu i seriós, que es va transformar en un espai de relació i diàleg al finalitzar el parlament oficial.

És un luxe comptar amb un espai tan elegant, auster, còmode i professional com és l'aditori de Fira Sabadell per portar a terme aquests actes. i és fantàstic poder treballar amb el Síndic i el seu equip un any més! i ja en van 4!

Gràcies als mitjans i periodistes que es van fer ressó de l'acte. Aquí teníu algunes notícies publicades: ASabadell; Ràdio Sabadell 94.6 i Diari de Sabadell (versió on-line).

Tot i que no té res a veure, aprofito el post per donar l'enhorabona al company Kiko de la tele, que comença una nova etapa. Que siguis feliç!

Welcome (amb W), estiu!

2010-05-26T17:59:00.003+02:00

Un imponent i majestuós hotel W donava ahir a la nit la benvinguda a l’estiu. La temperatura agradable que es vivia millor ciutat del món convidava a sortir de casa i a celebrar que la calor, ara sí, està al caure. Una exquisida i cuidada organització de l’acte -enhorabona, un cop més, a l’equip d’IT Comunicación-, al que vaig tenir el privilegi d’assistir, només pot tenir un final tant perfecte com l’inici: simplement genial. Bon ambient, decoració espectacular, música de l’Ibiza International Music Summit... els ingredients perfectes per convertir la nit de dimarts en la primera velada mediterrània d’aquesta temporada. La societat barcelonesa i els turistes més cool omplien la piscina de l’hotel, la WET, mentre pel photocall de la WET DECK PARTY desfilaven cares conegudes del món de la moda, el disseny i la música, com ara Raquel Revuelta, Helen Lines, Jordi Labanda, els germans d’Ailanto o l’esportista Álvaro Bultó. La guinda la van posar els cocktails d’autor (em quedo amb l’Indian Summer o el Wet Mojito), la carn a la brasa i, com no, els sabors de gelat més estiuencs. Quines ganes d’estiu!

Presento la festa d'Intermón Oxfam a Terrassa

2010-04-25T12:10:00.004+02:00

Sabíeu que en el proper minut més de 100 persones a tot el món s'enfonsaran en la pobresa? i que 1 de cada 6 persones de tot el planeta no sap si podrà menjar alguna cosa avui? Aquestes i moltes més injustícies són les que Intermón Oxfam va posar a sobre de la taula a la jornada festiva Un dia per a l'esperança, celebrada paral·lelament a 47 ciutats de l'estat espanyol i Catalunya. La gent d'IO a Terrassa van tenir la deferència de confiar en mi la presentació de la festa a la co-capital vallesana. De fet, no em venia de nou, ja que els anys 2007 i 2008 vaig ser el conductor de la jornada Un dia per a l'esperança a Sabadell. Una experiència molt enriquidora compartir el dissabte amb tots els voluntaris, amb els seus projectes, la seva simpatia, el sol i les altes temperatures que ahir van fer a Terrassa i el micròfon sense cables a la mà d'11 a 20 hores. Gràcies, Intermón, pel fantàstic dia d'ahir!

Gran sessió sobre comunicació de crisi

2010-04-15T20:26:00.005+02:00

Amb una magnífica horatòria i amb la improvització que només pot utilitzar qui es prepara bé les conferències, Manuel Campo Vidal ha impartit aquest matí una excel·lent sessió sobre comunicació de crisi a EADA. En aquest petit món de la comunicació corporativa sovint tens la sensació de que tot està escrit i sabut... però sempre s'aprenen coses noves de qui té una experiència aplastant en aquest sector. I més encara del fet de comunicar en qualsevol context de crisi: una emergència, una situació complicada a l'empresa o un context de crisi global.

No cal dir que he gaudit molt de la sessió de l'actual president de l'Acadèmia de la Televisió i de tota la jornada de formació sobre comunicació i responsabilitat social corporativa. Hem quedo, però, amb algunes de les refexions de Campo Vidal sobre la comunicació corporativa al nostre país. Comparteixo amb ell que a casa nostra, majoritàriament, comuniquem malament. I tot, segons Manuel, radica en la nefasta formació sobre comunicació que hem rebut des de la nostra infància. El model educatiu que la majoria hem patit (sort que sembla que comença a canviar) s'ha basat sempre en un emissor (el professor) que comunica unidireccionalment a través del canal oral i que només rep resposta a través de missatges escrits (els exàmens). I les presentacions? I la defensa d'idees davant de la resta de companys? I els exàmens orals? No és extrany que a la majoria de la meva generació encara li faci por (amb el significat més contundent de la paraula) parlar en públic o fer presentacions, a diferència de francesos, anglesos o americans de la mateixa edat.

I és que "comunicar" no és un verb que només conjuguem els comunicadors. La comunicació és relació, empatia i eficiència. I sense una cultura de la bona comunicació a qualsevol sector i departament de l'empresa apareix el risc de la baixa productivitat, de les ordres poc clares, dels malentesos, de la pèrdua d'oportunitats comercials, socials i de lideratges... de les eternes reunions que no porten a res.

Qualsevol crisi és un punt d'inflexió. Estic segur que aviat sortirem d'aquest pou en el que ens trobem tots plegats, però ara és el moment de posar "en crisi" els errors i models que fins ara hem repetit sense corregir. Calen molts canvis estructurals a gairebé tots els sectors econòmics, però també cal replantejar les prioritats d'inversió de les empreses i grans corporacions. I aquí penso que juga un paper important la comunicació. Invertir en formació en comunicació és garantir l'eficiència de l'organització. Invertir en comunicació corporativa no només és tenir un responsable de premsa; és que la cúpula directiva cregui en la comunicació estratègica, tant internament com externament, no només per garantir-se una bona reputació de l'organització, sinó simplement per millorar, per ser més ràpids, per tenir millor reflexos, per explicar bé el que som i el que volem i per entendre'ns amb qualsevol dels nostres públics, des dels companys, als clients o als accionistes.

És cansat el fet d'haver d'estar justificant en tot moment davant de companys de qualsevol empresa la importància de la feina que fas i en sentit que té un departament de comunicació. La comunicació corporativa no és una despesa, és una inversió que, estic segur, les noves generacions cada cop tenen (i tindran) més en compte.

(*) Foto: EADA (http://www.eada.edu/)

Convocatòria Gremi Periodistes de Sabadell

2010-04-12T21:06:00.003+02:00

Reprodueixo convocatòria de reunió del Gremi de Periodistes de Sabadell (GPS). Sumeu-vos-hi!

Estimat/da company/a,

La present és per convocar-te a la reunió del dimarts 20 d’abril a partir de les 20.15 h al Casal Pere Quart de Sabadell amb motiu de la segona reunió del GPS (Gremi de Periodistes de Sabadell).

Com ja deus saber, i tal com vam comentar a la primera trobada, aquest grup neix amb vocació d’afermar més que mai la nostra professió, de dignificar-la i de reivindicar-la sense vergonya a nivell local.Considerem que ha arribat el moment de crear una associació per debatre, per intercanviar experiències i opinions, una entitat seriosa que representi una veu comuna del col·lectiu de periodistes i comunicadors professionals vinculats d’alguna manera a Sabadell, que tracti qüestions que ens afecten com a membres d’aquesta comunitat (mala praxi, intromissió, intrusisme, precarietat, etc.) i que s’hi mulli davant de qui calgui.

Volem debatre plegats allò que ens afecta, visibilitzar-nos com a col·lectiu professional amb formació acadèmica i experiència professional en periodisme i/o comunicació, defensar els nostres legítims interessos corporatius –fer-nos respectar, vaja–, explicar-nos tant com calgui –fer molta, molta pedagogia davant de qui vulgui escoltar-nos– i, també i sobretot, irrompre amb una sola veu, afortunadament i saludablement multicolor, en el debat ciutadà: emergir-hi com a actor social a tenir en compte per part dels poders polític i econòmic, de la societat civil i de la ciutadania en general.

Ara tot just comencem a caminar mitjançant una pàgina privada a Facebook, amb la voluntat de fixar un calendari d’accions futures que podria tenir com a colofó simbòlic la institucionalització d’uns premis anuals.

Creiem que la llibertat d’expressió, l’equidistància política, el respecte sense matisos a les diverses sensibilitats polítiques i socials dels informadors sabadellencs –totes, igualment legítimes–, la prevalença indiscutible dels criteris professionals en l’exercici de la nostra professió i el coneixement i el respecte per part de tothom de la nostra deontologia corporativa han de ser les nostres màximes per afrontar el futur d’aquesta professió amb plenes garanties.

És per això que et convidem a formar part d’aquesta nova entitat perquè tots hi tenim la paraula: neix oberta a tots periodistes o comunicadors professionals vinculats a Sabadell de totes les sensibilitats i sense cap excepció (de mitjà o corporatius, locals o nacionals, de plantilla o freelance, redactors o gràfics) i, lluny de qualsevol altra motivació, té l’origen en l’amor d’un grup plural de periodistes sabadellencs per la feina que fem dia a dia i per la ciutat.

Et preguem que ens confirmis que hi assistiràs i que, si et sembla convenient, escampis la convocatòria tant com et sigui possible a través dels canals que consideris oportuns (correu electrònic, xarxes socials, etc.).

Creiem que un dels temes principals de l’ordre del dia d’aquesta segona reunió ha de ser la presentació dels diferents candidats als representants que ens puguin fer de caps visibles en les diferents accions i reunions que puguem decidir i concretar entre tots. Creiem oportú que el nostre representant gremial hauria de ser un professional amb una significada i llarga trajectòria periodística i que estigui al dia de la realitat sabadellenca.

La present convocatòria neix d’una provisionalíssima Junta Gestora que impulsa el naixement d’aquest col·lectiu i que s’autodestruirà tan aviat com, assambleàriament, en decidim la naturalesa, les prioritats, el funcionament, i, sobretot, els necessaris òrgans de govern.

Sense tu, sense la teva aportació, aquesta associació no té raó de ser. T’hi esperem. No hi faltis.

Rep una salutació cordial de la

Junta Gestora del GPSSabadell,

6 d’abril del 2010

Això només ho arreglem entre tots

2010-03-02T16:16:00.003+01:00

Volem arreglar aquesta situació, i no esperarem que ningú ho faci per nosaltres.

Perquè si no ho arreglem nosaltres, qui ho farà? Fa massa temps que veiem per tot arreu que les coses van malament. I això és gairebé l’únic que ens expliquen. Però la crisi no només és a fora, també és dins dels nostres caps. Ens ha fet perdre la confiança, ens ha contagiat el pessimisme, el desànim.

Això és el primer que hem d'arreglar: volem recuperar la confiança. Tenim motius per animar-nos. En aquesta web en trobaràs molts. Històries de gent com tu i jo, que s’enfronten a aquest moment, que demostren que amb il•lusió, creativitat, esforç i compromís es pot aconseguir tot.

Gent que creu en si mateixa i que ho demostra cada dia desafiant la crisi. Per exemple, sabies que cada mes es creen cinc mil empreses en aquest país? No et semblen cinc mil poderoses raons per creure-hi?

Volem que coneguis aquestes i altres històries, que t’inspirin, que t’animis, que les comparteixis, que formin part de les converses i que, entre tots, aconseguim fer-les arribar als mitjans de comunicació, als telenotícies, als editorials...

Hem de contagiar la confiança de la mateixa manera que s’ha contagiat el pessimisme. Perquè quan tu, i tu, i tu, i jo, ens convertim en nosaltres, no hi ha res que no puguem arreglar.

Jo ja m'he adherit a aquest manifest. Em rendeixo davant la magnífica iniciativa i excel·lent campanya publicitària multimèdia i interactiva ideada per un professional del màrqueting i feta realitat per la Fundació Confiança amb el suport de les Cambres de Comerç, empreses privades, agències de comunicació i col·legues del sector. Enhorabona a tots ells!

I us demano que, si esteu farts del pessimisme, de la crisi, de la inactivitat, de la divisió... i esteu d'acord amb aquest manifest, adheriu-vos-hi aquí, navegueu per aquesta pàgina web i feu córrer la veu.

La mentida

2010-02-05T16:00:00.000+01:00

Dimecres vaig compartir sopar amb una companya de professió que gestiona la comunicació corporativa d’una important empresa de serveis del nostre país. Som amics des de fa molts anys, fins i tot abans d’embarcar-nos en el món de la comunicació. Ella, com jo, està compromesa amb la professió i, per aquest motiu, al sopar va treure el tema preocupant: la mentida; la mentida com a “tàctica” de comunicació.

Aquella nit vaig estar donant voltes al tema. A més de ser un atemptat a l’ètica i, si em permeteu, a la professió, el fet de mentir als periodistes és també contraproduent i perjudicial per a la imatge de l’organització. Possiblement alguns de vosaltres penseu que mentir, si és amb una bona finalitat, no és del tot dolent. Segurament teniu raó, i fins i tot podria estar d’acord amb l’afirmació. El que no podem és acceptar que la mentida és una tàctica per gestionar la comunicació. Si hi ha un vessament radioactiu, no ho podem negar als mitjans. Si un error ha deixat a 50.000 persones sense electricitat durant 30 hores no podem minimitzar-ho dient que ja està restablert el servei i que només ha afectat a 10.000 habitants. I menys encara en l’actualitat: els emissors d’informació ja no són només els mitjans de comunicació. De què serveix enganyar a un periodista fent veure que l’error no ha estat tant greu si l’afectat pot explicar la veritat en el seu blog? O gravar l’accident amb el seu mòbil? De què serveix que la ràdio estigui dient que la Ronda ja està descongestionada si l’usuari entra a Internet i veu, amb les càmeres en directe, que els cotxes estan parats?

La comunicació està al servei de l’organització. Però la comunicació no pot arreglar els problemes i els errors de gestió de l’empresa. El Dircom ha de preocupar-se per la imatge de l’empresa, actuant amb ètica i professionalitat. I, en la majoria dels casos, actuar amb molta responsabilitat i poca prepotència i mentida és la millor recepta per cultivar la imatge de l’empresa.

La publicitat de TVE marxa a Internet

2010-01-27T20:18:00.004+01:00

Serà realment així? Avui llegia a la premsa que el volum de publicitat que, fins a finals de 2009, s’anunciava a TVE (des de l’1 de gener no emeten publicitat), no es repartirà únicament, tal com es preveia, entre la resta d’emissores privades. Segons Microsoft Advertising i el Grup Havas, part dels 382 milions d’euros que l’any passat va rebre l'Ens Públic en concepte de publicitat marxaran també a altres suports, com ara Internet. Concretament, xifra que el 8% dels 382 milions es convertiran en publicitat on-line.

Està clar que, des de fa uns anys, la inversió publicitària en mitjans no convencionals (com ara Internet) manté una tendència alcista... però sembla il·lògic que qui fins ara apostava per la televisió, amb la marxa de TVE del mercat publicitari, retiri la seva inversió en el mitjà. Què tenia TVE que no tenen la resta de canals privats? Sembla que una possible resposta sigui la tipologia de consumidor televisiu: una part dels anunciants busca un púbic femení amb fills al seu càrrec i, cada cop més, aquest perfil consumeix Internet. Igual passa amb els nens: els menors que consumien productes infantils de TVE és un target cada cop més familiaritzat amb internet. I, a sobre, la publicitat on-line és més barata que la televisiva! Un públic femení i infantil que ja està recollit a Internet: el 46% dels internautes són dones i la xarxa té una penetració del 66% entre els nens.

Un altre dels punts que destaca l’estudi diu que el 24% de l’antiga inversió publicitària a TVE, simplement, desapareixerà. La (maleïda) crisi econòmica sembla tenir la culpa, tot i que també, suposo, tindrà a veure la tipologia d’audiència dels canals públics estatals: un target molt específic que continuarà consumint programes de TVE en comptes de migrar cap als canals privats. Un target que no consumeix altres suports no convencionals com ara Internet. Vaja, estic pensant bàsicament en els meus avis...

Quines curiositats. Estem vivint un moment històric: la inversió publicitària en mitjans tradicionals decreix (a la televisió, un 28% menys, segons Infoadex), la TDT multiplica els canals, l’audiència es fragmenta, TVE es retira del mercat publicitari... continuarem expectants a veure com evoluciona el sector.

Vida quotidiana

2010-01-26T21:07:00.004+01:00

Sona el despertador. Són dos quarts de set. Em dutxo, esmorzo (Cola-Cao i galetes Maria) i agafo el cotxe. Camí cap a la feina. Engego l’ordinador. Repasso la premsa, l’escrita i l’on-line (local, generalista i econòmica). Llegeixo tots els e-mails. Contesto si s’escau. Reviso la planificació del dia.

Redacto uns textos a partir d’una informació que m’arriba per e-mail. Apuro el temps abans de la reunió programada. L’iPhone m’avisa. Vaig tard. “Guardar como”, PC en repòs i cap a la reunió. Informació. Més informació. Saturació de dades i comentaris.

Torno al PC. Em passen una trucada: un marró. Intento arreglar-ho. Miro de nou l’agenda. He de presentar una proposta de maquetació de document. Obro el Freehand. M’inspiro. Dissenyo. “Anem a esmorzar, Òscar?”. “Sí, és clar!”.

Trucada al mòbil. “Has vist el correu?”. “No, ara el llegeixo”. Més coses per fer. M’ho planifico a la tarda, ara no tinc temps. Acabo el que tinc pendent. Són les 12. Repasso de nou la premsa on-line. No hi ha novetats. “Òscar, ha sortit alguna cosa?” “No, avui res de res”.

Allau de trucades (normal, a partir de les 12 del migdia...). Responc. Facilito la feina. Ajudo. Protegeixo. Imatge de marca. Posicionament après.

“Són les tres! Com passa el temps!”. Apuro fins a un quart. Marxo. Vaig als FGC. Avui toca reunió. Sort que he menjat alguna cosa a la feina. A les quatre, a Barcelona. Trobada interessant. “Podrem fer coses, estic segur”. “Té, la meva targeta”. L’iPhone torna a sonar. Hi ha més feina programada. I, per cert, la bateria s’acaba.

Arribo al despatx. Avui he de redactar un copy textual per a un catàleg. M’inspiro. Busco per Internet què fa la competència. Estudio com ho hauria de dir la meva marca. Ara sí, toca escriure.

Són les 20:30h. Avui no he entrat al Facebook. “Entro? Va, som-hi”. Perdo el temps. Però necessitava desconnexió. Encara queden e-mails per contestar. Per cert: havia d'anar a El Corte Inglés a comprar un regal i se m'ha fet tard. Hi aniré demà.

Estic cansat. Però satisfet. He avançat molt. I, malgrat tot, m’ho he passat bé.

El meu dia a dia és com qualsevol altre. Una vida quotidiana d’un comunicador anònim. Qui ha dit que les vides anònimes no són interessants? La meva és fantàstica!

Gràcies per tancar el cicle de la comunicació amb mi i per començar, plegats, el nou 2010

2010-01-12T19:27:00.004+01:00

Fa dies que ho tenia pendent: moltíssimes gràcies a tots els que heu tancat el cicle de la comunicació amb mi! Gràcies als que heu escrit un comentari i també als que m'heu enviat un sms o un e-mail, m'heu trucat per telèfon o ho heu fet en persona.

Més que un exercici pràctic o una acció per donar notorietat al meu blog, la veritable intenció de la felicitació nadalenca era ressaltar la importància de la interacció, la resposta, per tal que tota comunicació sigui efectiva. Estic acostumat a enviar Notes de Premsa i comunicacions als mitjans... però tot això no té sentit sense la resposta dels periodistes, la seva opinió, la seva acció. Com tampoc no tenen sentit els anuncis publicitaris sense la resposta de l'usuari; o els articles de premsa sense l'opinió dels lectors, per posar alguns exemples. Ja ho deia el gran Joan Costa a les classes del Màster que vaig fer fa uns anys: la comunicació és acció (i afegia: i tota acció és comunicació). I això és aplicable a tots els camps, no només al món de la comunicació corporativa, la publicitat o el periodisme.

L'any 2010 comença amb molta feina. I això és bo, donada la situació general que ens ha tocat viure. Desitjo, de tot cor, seguir compartint amb tots vosaltres reflexions, moments i comentaris durant aquest 2010. Som-hi!

Tanca el cicle de la comunicació amb mi!

2009-12-21T19:35:00.003+01:00

Has rebut un missatge meu? Vols tancar el cicle de la comunicació amb mi? Clica a "comentarios" (just a sota d'aquest text) y deixa'm el teu missatge! Bon any 2010!

Les bases del futur Gremi de Periodistes de Sabadell

2009-12-17T20:26:00.003+01:00

Dimarts vaig estar a una de les primeres reunions del GPS, el Gremi de Periodistes de Sabadell. Podem dir que el GPS comença a ser, mica en mica, una realitat que, tot i això, encara no sabem en què acabarà. El GPS neix sense voluntat de convertir-se en un sindicat; ni menys encara en un lobby. De moment, el GPS és només un club obert a tots els periodistes i comunicadors corporatius de Sabadell, que es reuniran periòdicament per intercanviar opinions sobre la nostra (estimada) professió.

A la reunió de dimarts no es van pendre decisions trascendentals: ben al contrari. La trobada va servir per establir les bases, per saber que el GPS té sentit i que hi ha voluntat "d'existència" per una gran part de la professió. De moment, hem acordat reunir-nos en breu i crear una pàgina privada en Facebook, per obrir discussions. Ah! I molt probablement, una de les primeres accions del GPS, serà la institucionalització d'uns premis anuals (molt probablement anomenats "l'all i la ceba"), a l'estil del Mola i No-Mola dels col·legues terrassencs. Ja s'anirà veient tot plegat.

Sota el meu punt de vista, el GPS que tot just ara estem començant a dissenyar hauria...:

D'integrar als periodistes i comunicadors sabadellencs, és a dir: periodistes que treballen en mitjans de comunicació i també comunicadors corporatius que exerceixen en departaments de comunicació o gabinets de premsa d'empreses i institucions, com és el meu cas. Ja vaig defensar a la reunió que, tot i que ara mateix no treballo en cap mitjà, em sento representat i integrat al GPS, al costat de tota la resta de periodistes.
De no excloure als periodistes que, tot i no ser de Sabadell, treballin en mitjans de comunicació i/o gabinets de premsa d'empreses i institucions de Sabadell.
D'anar més enllà, buscant en tot moment dignificar la nostra professió. No som titelles de ningú; ni estem venuts. Ni tampoc som polítics. Som professionals de la comunicació i ens mereixem ser respectats com a tal.
De mantenir la necessària distància de qualsevol partit polític o ideologia. EL GPS integra professionals de mitjans, empreses i ideologies diverses.
De representar amb una veu única el col·lectiu de periodistes i comunicadors sabadellencs, tot denunciant des de possibles casos de mala praxis fins a suposats atacs o insults a la professió per part de sectors externs al periodisme. La llibertat d'expressió és l'única frontera.

En qualsevol cas, estic content. Ja era hora que el periodisme sabadellenc es plantegés una associació per parlar, intercanviar experiències i defensar-se conjuntament. Veurem fins a on arriba el que, a data d'avui, són només els fonaments.

Una jornada enriquidora

2009-12-10T23:10:00.006+01:00

En tardes com la d'avui sóc conscient de la sort que tinc de dedicar-me a aquesta professió. Avui és 10 de desembre, Dia Mundial dels Drets Humans, i el Síndic Municipal de Greuges de Sabadell ha organitzat diversos actes per commemorar aquesta celebració. I jo he tingut la sort de participar donant suport en l'organització i en la comunicació i gestió de premsa.

Per una banda, més de 200 estudiants d’entre 10 y 16 anys han participat en l’acte “Els joves amb els Drets Humans”. Diverses escoles i instituts de la ciutat han reflexionat sobre els Drets Humans en general i sobre 5 temes en particular: la violència, el racisme, l’assetjament, les drogues i la ciutat. L'acte ha estat molt enriquidor, sobretot perquè han participat, juntament amb els joves, l'Ararteko (el Defensor del Poble Basc), l'alcalde de S abadell, un immigrant, un voluntari d'un centre de desintoxicació de drogues i un jove homosexual que ha patit bulling al seu institut.

A les 19h, l’Ararteko (Defensor del Poble Basc) Íñigo Lamarca ha pronunciat una ponència sobre “la igualtat i desigualtat de les minories”, que ha estat moderada per la periodista i presentadora del TN Migdia de TV3, Núria Solé. És encoratjador sentir paraules tant encertades i plenes de raó com les que ha pronunciat avui l'Íñigo i saber que molta gent com ell treballa avui en dia per defensar els drets de tots, també dels que viuen al nostre costat, a la nostra ciutat, però que són discriminats per una societat massa egocentrista en la majoria dels casos. Ah! I la Núria, un encant com a persona i, com sabeu, una excel·lent periodista.

Enhorabona a tot l'equip del Síndic per l'èxit dels actes.

i ara marxo a dormir, que ja toca, oi?

Fotos 1, 2 i 3: Juamma Peláez

Tinc ganes de tornar a Finca Prats

2009-12-09T20:29:00.005+01:00

6 anys no es fan cada dia. I si són 6 anys de felicitat, s'han de celebrar!

Aquest pont (o aqüeducte, com preferiu) he estat al magnífic Finca Prats de Lleida. Fa uns mesos vaig descobrir aquest més que recomanable hotel per temes professionals i ja tenia ganes de tornar per gaudir al màxim del seu bon gust, de l'arquitectura minimalista (I love Bauhaus), de les línies rectes, de l'ambient comfortable, del fantàstic spa i, com no, de la bona gastronomia.

Una de les nits vam optar per un sopar amb maridatge on el leitmotiv era la xocolata. Senzillament, impressionant. 6 plats perfectíssimament combinats amb vi i a on la xocolata armonitzava amb sabors i textures, donant un punt perfecte, sense treure el protagonisme al plat. Ja estic salibant de nou només de recordar-ho. Mireu, us copio el menú per si us animeu a anar-hi:

Foie de moulard amb gelée de violeta i paper cruixent de xocolata
Vi de Gel Muscat Riesling D.O. Penedès
Xocolata Guayaquil 52%

Amanida de vieires amb crema de carbassa i ruca amb nibs de cacau
Vi Cristiari blanc D.O. Costers del Segre
Fava de cacau trossejada

Lluç amb caviar de salmó i oli de xocolata
Vi Hermanos Lurton verdejo D.O. Rueda
Xocolata Costa Rica 44%

Filet Ibéric amb salsa de cacau
Edra Vi de la Terra
Pasta de cacau Grand Caraque 100%

Bescuit Brownie amb sorbet de mandarina i nous de macadàmia
Gewürztraminer Viñas Vero D.O. Somontano
Xocolata Tobago 64%

Esponjós de xocolata amb gelat de llet i teula de taronja
Etim Garnatxa negra verema tardana D.O. Montsant
Xocolata ocumare 70%

I per baixar tot això tan bo, què millor que un bon spa? piscina climatitzada, jacuzzi, saunes, massatges... estic desitjant tornar-hi! Ei! Pensaveu que acabaria el post sense dir res de comunicació? La veritat és que aquest de Finca Prats ho estant fent bé. Fa uns dies van lliurar a Messi una rèplica en xocolata de la pilota d'or (aprofitant els moments noticiables, sí senyor) i ja han aconseguit una bona crítica a La Vanguardia... i això que porten oberts pocs mesos!

El consumidor 2.0

2009-12-02T17:59:00.000+01:00

Aquest estiu vaig llegir el llibre de Víctor Gil i Felipe Romero "Crossumer", que em va captivar per la seva facilitar a l'hora d'identificar el nou consumidor del segle XXI. Ahir a la tarda, parlant amb una col·lega de professió, el consumidor 2.0 va entrar de ple a la conversa. Plegats varem arribar a la simple i, de ben segur, errònia conclusió de que les marques cada cop ho tenen ben magre a l'hora de comunicar, relacionar-se amb el seu consumidor i de posicionar-se en el mercat. Reflexionant una mica, penso que no hem de ser tan alarmistes. Al contrari!

De fet, a Crossumer, es defineix el perfil del nou consumidor (que els autors han batejat així, com crossumer) i que es caracteritza bàsicament per ser un bon coneixedor de les noves tecnologies, de les estratègies tradicionals de màrqueting i, sobretot, per consultar, comparar i contrastar les opinions d'altres consumidors abans de realitzar la compra. Jo mateix, que m'estic (ens estem) muntant el pis (sí ,tot arriba, amics!) estic seguint les passes del meu estimat amic David (un veritable crossumer) per comparar preus i veure opinions d'altres consumidors a Ciao i comprar a través de RedCoon.

La visió apocalíptica de tot plegat es basa en la idea que el crossumer, el consumidor 2.0, no confiarà en el missatge publicitari de marca; ni tampoc en l'opinió d'un periodista especialitzat que escriu en un diari o publicació sectorial... és el final del regnat de les marques. El poder està en mans del consumidor. La comunicació i la publicitat no tenen res a fer. Bé... doncs perfecte, no? Que tinguem el poder nosaltres, els consumidors, és magnífic. Però permeteu-me dubtar d'aquells que opinen que la publicitat, el màrqueting i la comunicació ho tenen magre en aquest context.

De fet, penso que el crossumer és una oportunitat per a la comunicació corporativa i el posicionament de marca. Ens permetrà (de fet, ja mateix) conèixer l'opinió del nostre consumidor, com aquest evoluciona al llarg del temps, què és el que vol, què n'opina, quins són els punts febles de la nostra marca... i tot, per millorar. Aquest ha de ser l'objectiu de qualsevol marca, ja sigui de producte, servei o d'institució: millorar. I les tecnologies 2.0 ens ho facilitaran. Mirem, per exemple, un sector on el nou consumidor, el crossumer, ja fa un temps que ha sorgit: la informàtica. En aquest sector, trobem dues marques diferenciades: Microsoft i Apple. Amb la primera, podeu fer una cerca ràpida a Google per comprovar la infinitat de blogs en els quals critiquen la marca creada per Bill Gates. I, la segona, està plena de seguidors fidels a tort i a dret. Si una marca fa les coses bé, no ha de tenir por del nou model de consumidor que està sorgint. I, el més important: la bona comunicació, màrqueting o publicitat mai han de partir de la base que el consumidor és inculte o inútil. Tenint en compte aquest petit detall i considerant al nou consumidor una persona encara més intel·ligent, espavilada i molt informada, el nou panorama obliga a les marques a actualitzar-se constantment, rectificar i escoltar en tot moment l'opinió del seu consumidor. La comunicació serà, per tant, l'eina essencial per garantir aquesta proximitat amb el consumidor i per millorar la marca segons l'opinió del seu target. La prepotència de les marques s'acaba, i la comunicació serà, encara més, la clau per dialogar amb el consumidor.

Oi que us agrada com sona això? El crossumer és un regal pels comunicadors / publicitaris / marquetinians!

Carmen Jordá capta l'atenció mediàtica a Diagonal Mar

2009-11-05T22:49:00.006+01:00

"Per sobre de qualsevol cosa sóc pilot. No em considero model, tot i que la moda i les noves tendències m'apassionen". Així es presentava aquesta tarda la guapa i jove pilot de Fòrmula 3 Carmen Jordá en un acte públic a Diagonal Mar. El centre comercial més gran de Catalunya ha organitzat un acte fantàstic per parlar de moda, sobretot des del punt de vista dels joves d'entre 16 i 25 anys, i la Carmen Jordá ha estat la convidada d'honor que connectava amb el target i que donava sentit a tot plegat.

L'acte ha estat organitzat per Diagonal Mar i allà estava jo. A través de Touchpoint, m'he encarregat de la convocatòria de premsa, la gestió amb els nombrosos mitjans de comunicació assistents, la coordinació del guió del conductor de l'acte (el periodista i presentador de televisió Adam Martín) i la relació de la Carmen amb la premsa.

He de confessar que l'acte ha estat molt interessant. Sobretot perquè la Carmen s'ha mostrat en tot moment molt simpàtica i agradable i ha contestat de bon grat les preguntes que l'Adam Martín l'ha plantejat. "M'agrada la moda i intento seguir-la i adaptar-la als meus gustos, tot i que la peça de roba que més utilitzo a diari és el mono d'entrenament de F3", confessava la Carmen. I afegia que "a la seva maleta mai falten els jeans i unes sabates esportives còmodes". i realment m'ho crec: la Carmen és una noia jove, guapa però, sobretot, propera i senzilla. Com els jeans i les bambes, vaja.

La Carmen Jordá és parella del també pilot Fonsi Nieto. Als seus 21 anys, ja triomfa a la F3, un món dominat pels homes però que no espanta a la Carmen: "a l'automobilisme, dominat pels homes, has de ser més fort que ningú i reivindicar-te com a professional i com a dona. Sinó, se't mengen!". Una lliçó de bon feminisme, sí senyora.

Tornant al meu terreny, estic satisfet de la presència mediàtica a l'acte: revistes de societat i femenines, agències d'imatges, agències de premsa generalista, diaris generalistes... I, a més, dues entrevistes prèvies pactades amb dos grans mitjans de moda.

Us deixo algunes fotografies de l'acte. En algunes d'elles em podreu veure en acció. Em trobeu?

De fireta

2009-10-22T19:00:00.004+02:00

La fira internacional líder del sector dels equipaments i serveis urbans. Així està considerada Municipàlia, una fira que ja té més de 15 anys d’existència i que, un any més, ha comptat amb la presència del Grup CASSA, el segon operador en serveis d’aigua de Catalunya.

Aquesta setmana he estat a cavall entre Sabadell i Lleida, donant suport a la presència de CASSA a Municipàlia. Tot i que les fires no són de les activitats que més m’apassionin, he passat uns bons dies a la fira. Bé, de fet la feina important la porta a terme el departament Comercial, però des de Comunicació es coordina tota la implantació de la imatge corporativa, la coordinació de la logística, el protocol dels actes i la gestió de la premsa.

L’estand de CASSA va rebre la visita del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal, que es va interessar per conèixer els serveis del cicle integral de l’aigua que CASSA exposa al saló de Lleida. Nadal, que va visitar l’estand de CASSA acompanyat d’Àngel Ros, alcalde de Lleida, i de Josep Grau, ex-conseller d’Agricultura, va conversar amb el president, Xavier Bigatà, i la direcció general del Grup CASSA.

Fotos: (C) Comunicació Grup CASSA

La importància de la Comunicació global

2009-10-04T22:30:00.006+02:00

La importància de la Comunicació global, en majúscules. La comunicació útil, constant, estratègica, que dóna suport a la tasca habitual del Defensor Local i que no és una despesa, sinó una inversió. Una comunicació que va més enllà dels mitjans de comunicació (que també), i que passa per accions originals i creatives per arribar als targets objectiu.

Aquest va ser, a grans trets, el fil conductor de la ponència sobre Comunicació que vaig tenir l'honor d'impartir en el marc del "II Encuentro Estatal de Defensores Locales", celebrat el passat 1 d'octubre a Vigo. Traslladar la meva opinió a un públic no especialitzat en Comunicació va ser més fàcil del que m'esperava, ja que la majoria de la seixantena de Defensors de tota Espanya que escoltaven les meves paraules van mostrar en tot moment inquietuds de comunicar, de difondre la seva tasca, d'arribar a tota la ciutadania. Crec que van entendre que la Comunicació els pot ajudar precisament a aconseguir aquests objectius.

A més de l'experiència, totalment positiva i enriquidora, m'emporto un bon sabor de boca al comprovar que ja existeix la figura del Cap de Comunicació en, almenys, 3 Defensors Locals de tota Espanya. La gestió professional s'imposa, mica en mica, també en una Institució encara recent a l'Estat.

Vull agrair, des del meu blog, la bona acollida que vaig tenir per part de tots els Síndics i Defensors Locals. I molt especialment, al FòrumSD i a la Defensora de Paterna, María Antonia Moreno, que va ser la meva presentadora i moderadora del posterior col·loqui sobre Comunicació que vam compartir a Vigo.

Un deixo amb algunes fotografies de la meva ponència.

Exposo la importància de la Comunicació a la Trobada Estatal de Defensors Locals d'Espanya

2009-09-30T15:30:00.000+02:00

Demà dijous marxo a Vigo. Serà un viatge llampec, però en tinc moltes ganes. Fa uns mesos, em van oferir la possibilitat d'exposar la meva experiència com assessor de Comunicació del Síndic Municipal de Greuges de Sabadell en una trobada estatal de Defensors Locals. És un orgull poder explicar el cas concret que vaig treballar a Sabadell: què vam fer, quines van ser les nostres prioritats i quins són els objectius actuals de Comunicació. De fet, el Síndic de Sabadell és un dels primers (o, fins i tot, el primer) defensor local d'Espanya que va apostar per la gestió professional de la Comunicació. Però la ponència també servirà per donar el meu punt de vista de la importància de la Comunicació en qualsevol organització, empresa o Institució. Convèncer als Defensors locals de tota Espanya d'apostar per la Comunicació (professional) per difondre la seva activitat, estar presents a l'agenda pública i arribar a tots els seus públics potencials és el meu objectiu.

Quan torni de Vigo, intentaré penjar en un post-resum de la meva ponència.

De moment us deixo amb unes fotografies del programa de ponències del II Encuentro Estatal de Defensores Locales. Llàstima del meu accent (hauria de ser obert!) i de l'accent que falta a Síndic de Sabadell! Per cert: ja us avanço que he canviat el títol de la ponència: en comptes de parlar de "La importancia de los medios de comunicación en las tareas de los defensores locales", parlaré de la importància de LA COMUNICACIÓ en les tasques dels defensors locals. La Comunicació va més enllà dels mitjans i és necessària una visió global de la mateixa.

IKEA s'escriu amb Futura o Verdana?

2009-09-29T20:39:00.003+02:00

Fa uns dies rebia a casa el catàleg d'IKEA i alguna cosa fea que fós diferent. Després de donar-hi voltes, vaig caure que era la tipografia. Sí: IKEA havia canviat la seva tradicional tipografia Futura. No podia ser realitat: una marca com IKEA, que entén de Comunicació i que aposta clarament per la creació d'una imatge de marca única a l'imaginari col·lectiu podia haver caigut en un error com aquest? Doncs pel que es veu, sí.

Ho vaig comentar amb l'Anna i, efectivament: buscant a Internet, vam comprovar que no havíem estat els únics en caure en aquest detall. Nombrosos blogs, mitjans i webs es feien ressò, com per exemple Brandlife, El País o Soitu. La Futura s'ha canviat per la Verdana en l'últim catàleg d'IKEA.

I la tradició? I la imatge corporativa? i la homogeneïtat? Segons diuen des d'IKEA, el canvi respon a la necessitat d'utilitzar la mateixa lletra tant al catàleg imprès com a l'on-line. Si és així, tot té sentit. Tot i que hi ha altres alternatives a Internet per mostrar tipologies determinades, si és que aquestes són cabdals per a la imatge de la marca (convertir la tipografia en imatge, o penjar un PDF amb el copy textual traçat, per exemple).

En qualsevol cas, és una llàstima que mitjans plens de possibilitats com Internet esdevinguin traves per a la imatge corporativa consolidada de grans marques com IKEA. Canviar la tipografia corporativa només pel fet de facilitar la publicació del catàleg on-line és la solució més fàcil, però no la solució més eficient i professional. IKEA és una icona de feina ben feta en el terreny de la Comunicació i la publicitat, pel que esperem que rectifiqui en el seu proper catàleg. Per cert: un catàleg que, molt probablement, ja anunciarà l'obertura de la nova botiga a Sabadell.

*imatge: www.playgroundmag.net

Sopar a Ca la Ibáñez

2009-09-28T16:34:00.002+02:00

Davant tantes insistències, finalment, publico al meu blog una fotografia del fantàstic sopar que ens va oferir l'amiga Ibáñez a casa seva. Una nit molt bona que espero repetir aviat!

Aniversari a La Mola

2009-09-20T21:46:00.002+02:00

Ahir dissabte vaig pujar La Mola. No hauria de ser res extrany per a un noi jove de Sabadell... però el cert és que feia molts anys que no ho feia. Ahir a la nit, amb els amics i amb l'Anna, vam pujar per acabar sopant al restaurant del cim (una mica car, però totalment recomanable!). Aquest any, la celebració del meu aniversari, va ser de gran alçada.

Visca Sabadell!

2009-09-07T15:37:00.006+02:00

Han estat uns dies fantàstics, de gent amb ganes de passar-s'ho bé, de riures amb els amics i de carrers plens de gent. La tornada a la feina després de les vacances no seria el mateix sense la Festa Major. Per això, l'últim dia de festa, a l'hora de girar la vista enrere i recordar aquests intensos dies, només puc dir: visca Sabadell!

Us faig un repàs ràpid per la meva particular Festa Major.

DIJOUS 3 DE SETEMBRE: LA PRE-FESTA

Dijous vaig tenir l'oportunitat d'anar al Castell de Can Feu (que, per cert, no coneixia) a la recepció oficial de Festa Major. Bé, en realitat, enguany no havia recepció, pel que l'Ajuntament va preferir batejar l'acte com a jornada de "portes obertes". El cas és que allà vaig ser-hi. Vaig poder visitar el castell i compartir la il·lusió per l'inici de la festa amb alguns coneguts.

A la nit, vaig assistir amb els amics a l'inici de la Festa Major de la Comissió de Festes Populars de Sabadell, que va organitzar una cercavila pels carrers del centre de la ciutat.

DIVENDRES 4: DEL PREGÓ A LES BARRAQUES

Divendres, a les 15h, i com ja és tradicional, vaig penjar la bandera de Sabadell al balcó de casa meva. Perquè a Sabadell no tenim aquest patriòtic costum? Aquest estiu he estat al Cabo de Gata i allà, a les festes patronals de cada petit municipi, la gran majoria de veïns pengen de les seves finestres les banderes i escuts de la ciutat. Aquest ja ha estat el quart any que penjo la bandera de Sabadell i espero, de tot cor, que l'Ajuntament es comprometi amb aquest costum repartint banderes de la ciutat gratuïtament cada Festa Major. I si tú que hem llegeixes ets de Sabadell (i, sobretot, ets saballuts) espero que el proper any m'acompanyis amb la teva bandera. Això també és fer ciutat.

La tarda va començar amb el despertar de Festa Major; el primer cop que surten els gegants i els diables de Sabadell. El ball del rodet va amenitzar el vespre i, finalment, vaig gaudir del pregó d'inici de les festes. L'espectacle previ al pregó va ser excel·lent, ple de llum (efectes lumínics que només es poden fer des de que s'han popularitzat els focus amb leds), música i màgia. Del pregó en sí millor no diré res (no puc estar d'acord amb el pregoner, l'actor Artur Trias, que en una recent entrevista a l'Avui Sabadell opinava que Sabadell és una ciutat sense encant i que, el poc que tenia, l'havia perdut amb la desaparició de la indústria tèxtil). L'espectacle post-pregó, pel meu gust, massa curtet. Els que estàvem a la plaça Sant Roc ens vam quedar amb ganes de més festa.

I després del pregó, cap a les barraques de la plaça de la Creu Alta, on és impossible fer quatre passes sense saludar a un i a altre. Allà estava, realment, tot el jovent de Sabadell.

DISSABTE 5: DE LA CERCAVILA AL CORREBARS

La tarda del dissabte de Festa Major és de cercavila. Vaig estar amb les dues Annes ala plaça Sant Roc, rebent a les diverses entitats que han participat aquest any. Més tard, la Teteria de la plaça del Gas va ser el punt de trobada amb més amics, just abans de desplaçar-nos cap a l'inici del Correbars'09.

El Correbars és una activitat que organitza la Comissió de Festes Populars de Sabadell, també encarregada de coordinar la programació de les barraques. L'objectiu per alguns és només beure alcohol i més alcohol. Per a mi, l'objectiu passa per parlar i riure amb els amics, ballar al ritme dels timbals i saludar a molts coneguts que també hi participen.

Després de sopar al restaurant de l'Urpí, la nit va acabar a les barraques. Una nit impressionant.

DIUMENGE 6: REPÒS

La impressionant festa viscuda amb els amics la nit anterior a les barraques no em va permetre gaudir de les activitats de Festa Major del diumenge. Sí: hem podeu dir, en aquest cas, poc patriota per no haver assistit a l'aixecada de castells a la plaça Sant Roc. Un altre any serà.

DILLUNS 7: FINS AL PROPER ANY

Aquest matí de festa he estat a casa, avançant algunes tasques professionals (a Barcelona no és festa!). Aquesta tarda, però, sortiré de nou al carrer per respirar els últims moments de la festa abans que el castell de focs posi el punt i final.

I fins aquí el meu diari personal de Festa Major! Ara sí que comença el nou curs 2009-2010.

Renfe + FGC sota la mateixa marca: Metro Sabadell

2009-08-26T15:30:00.000+02:00

Permeteu-me que iniciï des del meu humil blog una campanya per millorar la definició de Metro Sabadell. Fa uns dies vaig estar a Terrassa (que també diuen que són co-capitals del Vallès) i vaig trobar just el que feia mesos que pensava.

A la ciutat veïna, han creat la marca "Metro de Terrassa" per denominar tota la xarxa ferroviària que passa per la seva ciutat, incloent les noves estacions i túnels dels FGC que s'hi estan construint.

A Sabadell, en canvi, la marca "Metro Sabadell" només s'utilitza per denominar a la futura xarxa d'FGC a la ciutat. Però, i les rodalies de Renfe? Seria convenient que, des del primer moment, entenguéssim que el Metro de la nostra ciutat es composa de la línia d'FGC i també de la de Renfe. Així, el sud de la ciutat (a on no arriba l'ampliació dels Ferrocarrils) no se sentiria desplaçada del projecte de Metro Sabadell. I, mentalment, veuríem la xarxa suburbana de la ciutat com una veritable xarxa de metro. En el nostre cas, una xarxa amb dues línies diferents.

La idea té sentit i ja s'està utilitzant en altres ciutats, no només a Terrassa. A Barcelona, per exemple, Les línies d'FGC que passen per la ciutat són considerades línies de Metro. I als plànols del Metro de Barcelona, surten totes les línies de TMB, FGC i Renfe.

Al ciutadà, al final, no l'importa qui és l'operador de cada línia. El que realment l'importa és que el servei funcioni bé i que el sistema ferroviari sigui entenedor i pràctic.

Per tot això, des del meu blog, reivindico que Metro Sabadell sigui la denominació de totes les línies de tren que passen per la ciutat (FGC i Renfe). I que a tota la comunicació que l'Ajuntament fa relativa a la futura xarxa ferroviària (web, notícies, publicacions), s'hi inclogui també les parades actuals de la línia de Rodalies.

METRO SABADELL: una mateixa marca per a FGC + Renfe a Sabadell!

Exemple comunicació a Terrassa (tota la xarxa de Renfe + FGC sota una mateixa marca):

Exemple comunicació a Sabadell (la marca "Metro Sabadell" no inclou les estacions actuals de Renfe):

La nova Gran Via de Sabadell

2009-08-25T20:09:00.004+02:00

Després d'un intens mes d'obres a Sabadell, la primera de les grans actuacions comença a veure llum. Es tracta de la Gran Via, oblidada durant molts anys per part de l'Administració i gairebé única via de comunicació nord-sud de la ciutat.

Sense pretendre ser exhaustiu, analitzaré els punts forts i els dèbils de les obres de la Gran Via, les primeres des de que es va inaugurar la via al 1976:

ASPECTES POSITIUS DE LES OBRES:

El momentum: Tot i que potser hi ha gent que creu que la instal·lació de semàfors no s'hauria d'haver fet fins que no tinguéssim les rondes de Sabadell, jo penso que ara era el moment. La Gran Via no podia esperar més i necessitava una remodelació. A més, en el cas de produir-se embussos (que s'hi produiran...) serà una bona manera de "pressionar" a la Generalitat i Estat per tal que acceleri la construcció de les rondes.
Permeabilitazió: La instal·lació de semàfors a la Gran Via, modificació fonamental del disseny inicial de la via, tot i que provocarà cues i una mobilitat en cotxe més lenta, possibilitarà la permeabilitat de les dues bandes de la Gran Via, deixant de ser aquesta una frontera o un mur entre les dues bandes.
3r carril: L'adequació d'un 3r carril minimitzarà l'impacte que pot provocar la instal·lació de semàfors al trànsit rodat.
Senyalització: La renovació de les senyals i els indicatius era necessària des de fa molts anys. Alguns conceptes havien quedat desfasats i calia una adaptació dels indicatius al disseny de la resta que estan presents a la ciutat.
Insonorització: La instal·lació de panells fonoabsorvents als túnels de la Gran Via i la utilització d'un nou quitrà en l'asfalt intentarà reduir el soroll en aquesta molesta via.
Modernització: la instal·lació d'una nova mitjana a l'entrada de la ciutat pel sud (pont número 1, a més de protegir als motoristes, dóna una imatge més moderna de la Gran Via.

ASPECTES DÈBILS DE LES OBRES:

Actuació curta: La impressió que tinc és que ens hem quedat curts. Sóc conscient que les obres s'han finançat gràcies al FEIL i que les actuacions no podien sobrepassar un calendari i un pressupost prèviament indicat pel Govern de Madrid. Tot i així, hi ha detalls, com el manteniment de les velles, rovellades i antiestètiques tanques i baranes dels ponts (només s'han repintat en color gris), que s'haurien d'haver millorat.
Disseny dels indicatius: L'ambició és la que també he trobat a faltar en el disseny dels indicatius i senyals. La mida de la lletra i la composició dels mateixos no faciliten la lectura. A més, s'hauria d'haver apostat per un color i per un "logotip" de la via, per tal d'unificar a nivell estilístic tota la senyalèctica i donar la importància que es mereix a la Gran Via. Un bon exemple seria el logo que s'utilitza als indicatius de les Rondes de Terrassa o el color verd present a les rondes Litoral, de Dalt i del Mig de Barcelona.
Carril reversible: Sota el meu punt de vista, hauria estat més interessant deixar un carril per a cada direcció i el del mig fer-ho reversible. Així, des de la Policia Municipal, es podria canviar el sentit del carril segons les necessitats del trànsit.
Disseny urbà: M'encata Sabadell. I estic content amb les millores que s'hi estan fent. Tot i així, trobo a faltar una aposta per mobiliari urbà únic o de disseny. No m'agrada veure a totes les places els mateixos llums, per posar un exemple. La Gran Via, com a la Rambla o l'Eix Macià, necessita un disseny propi per als fanals i semàfors, pel fet de ser una de les principals vies de la ciutat. Si a Sabadell tenim semàfors "especials" a l'eix Macià i central (negres i blancs) perquè aquí no s'ha apostat per la mateixa combinació de colors? I els peus dels grans semàfors? No hi havia cap disseny més modern i actual que els tòpics curvilinis?

Malgrat tot, benvingudes siguin totes les millores a la Gran Via (incloent-hi passos soterranis i senyals lluminoses). A gaudir del 3r carril i dels passos de vianants. I a anar més en compte amb els radars i les càmeres de vigilància als ponts. La propera remodelació de la via: quan tinguem les rondes. Llavors caldrà convertir l'a Gran Via en format passeig i donar cabuda al futur TramVallès.

Comença el curs

2009-08-24T15:20:00.000+02:00

Avui començo el nou curs 2009-2010. M'agrada tornar a la feina a finals d'agost, quan encara no està al 100% la plantilla ni la feina, per així poder-me organitzar i posar al dia. A l'agenda hi ha programades moltes tasques i compromisos, però això, més que espantar-me, em recorda que sóc molt afortunat de tenir feina (de moment... toco fusta!) i de fer el que realment m'agrada. Crec que aquest curs serà especial i millor que l'anterior. Que així sigui!

A data d'avui, les vacances ja són un record. Això sí: un molt bon record. M'ho he passat molt bé, he desconnectat, he gaudit, m'he relaxat, he rigut i, sobretot, he sigut molt feliç. Comparteixo amb vosaltres algunes fotos de les vacances que he passat amb l'Anna.

Avanti amb el nou curs!

Gestió ¿professional? de la Comunicació

2009-08-23T17:48:00.005+02:00

He dubtat en publicar o no aquesta experiència professional al meu blog, però al final he decidit fer-ho, ja que penso que l'autocensura és la pitjor de les censures. Vull compartir amb vosaltres un fet que em va passar just abans de començar les vacances.

A primera hora del matí, em passen una nota dient que a la bústia telefònica d'una empresa per a la qual treballo (permeteu-me que mantingui l'anonimat) hi ha un missatge d'un periodista d'una important televisió del nostre país, interessat en obtenir imatges d'una de les instal·lacions de l'organització per tal d'il·lustrar audiovisualment una notícia informativa. Ho comento amb alguns companys de Comunicació i Direcció i frenen el que hauria de ser la meva reacció lògica. Hem demanen que no contesti la trucada i que si el periodista vol alguna cosa torni a trucar. M'estranya però ho accepto.

A mig matí tornen a trucar. Dóna la casualitat que sóc fora del despatx. Hem deixen nota però qui pren les decisions finals m'indica que millor no parlar amb aquest periodista i que no podem accedir a la seva petició. Però s'estan tornant bojos?

La meva incredulitat va a més. Pregunto què passa, quin és el motiu. Sempre m'han explicat (i així ho penso) que el gestor de la comunicació corporativa treballa pel bé de la imatge de l'organització. I per fer-ho, uns dels millors aliats són els periodistes i els mitjans. A tot arreu on treballo sempre he intentat tenir una relació propera, personal, eficient i fructífera amb els mitjans... i aquí m'indiquen que el millor és frenar-se. No entenc res.

No hi ha cap argument de qui pren les decisions que em tranquil·litzi: "no sabem per a què utilitzaran les imatges" (si us plau... estem parlant d'una important televisió i ja ens han dit la temàtica de la notícia i el programa on s'emetran). "Millor callar-se, deixar passar el temps i no complicar-nos" (actitud totalment contrària a la meva professió). "És un risc per a nosaltres, no ens interessa" (no venen a cobrir cap notícia nostra... només necessiten unes imatges d'una unitat de negoci de la nostra organització. Què es pensen, que és una aliança judeo-masònica de mitjans de comunicació per desprestigiar l'empresa o dir coses que no volem que diguin? ...has dit que no ens interessa? No serà que tenim alguna cosa per amagar?). "Aquesta unitat de negoci no funciona gaire bé econòmicament i no ens interessa sortir a la tele" (potser sortiràs més endavant per motius propis, en una crònica signada pel periodista molest amb l'empresa perquè vam passar d'ell en aquest moment).

Amagar-se dels mitjans, no fer comentaris, girar la cara. Actituds equivocades (estratègicament i educadament equivocades) i pròpies de fa molts anys. Sota el meu punt de vista, qualsevol empresa s'expressa amb la societat mitjançant les relacions personals. No només en l'atenció al client, per exemple. També donant la cara, col·laborant, facilitant la feina als stakeholders que envolten l'organització. i els periodistes són vitals. Per això existeixen els comunicadors corporatius (DIRCOM, PR... com vulgueu). Però per no agafar el telèfon o per amagar-se de la premsa no cal tenir un comunicador.

La comunicació unidireccional de les grans corporacions fa temps que s'ha acabat i encara hi ha gent que no ho ha entès. Els periodistes no són gent rara que busca fer mal. Al contrari: són els nostres col·legues, fins i tot amics en molts casos, que necessiten confiança i accés a la informació de manera transparent i ràpida per tal que, entre d'altres coses, tinguin una imatge òptima de la nostra empresa i així ho transmetin a la seva audiència. Nosaltres estem contínuament demanant la col·laboració dels periodistes per poder arribar al nostre públic (enviament de notes de premsa o convocatòries a rodes de premsa, entre d'altres) i ara ens amaguem d'ells?

Em fa vergonya aquesta i altres actituds dèspotes d'algunes empreses i organitzacions. Només fan que desprestigiar la meva professió, que ja de per sí està plena d'intrusisme, pràctiques equivocades i desconeixement. I em fa mal que m'hagi passat en una empresa que pensava que apostava per la gestió professional de la comunicació. Quina decepció.

Gràcies per acompanyar-nos

2009-07-18T19:15:00.004+02:00

Gràcies a tots per acompanyar-nos ahir al còctel d'inauguració del nostre nou pis. Gràcies per escoltar-nos, per participar del que teníem organitzat, per suportar els discursos i els vídeos. Gràcies, un cop més, per ser-hi. Us deixo algunes fotos del còctel d'ahir. I ara marxo a dutzar-me, que aquesta nit els nostres amics ens organitzen una festa d'inauguració "alternativa". Ja us explicaré...

El meu blog: 4t al concurs de blogs de l'Ajuntament de Sabadell

2009-07-16T20:03:00.002+02:00

Sé que quedar el quart a qualsevol competició no és cap bona notícia. Però en aquest cas, sí que ho és per a mi. Mai m'he pres el concurs de blocs del Sabadell fes clic, promogut per l'Ajuntament de Sabadell, com una competició, sinó com una bona manera de conèixer altres blogs sabadellencs i de presentar-me com a blocaire. Acabo d'arribar de l'acte de lliurament de premis i he de reconèixer que els tres primers classificats són, sota el meu punt de vista, uns blogs de molta qualitat i molt interessants:

El primer premi, el blog de l'Oriol Farré, al que ja m'estic aficionant (i només fa 4 minuts que hi sóc!)
El segon premi, el blog del comunicador polític Albert Medran (al que ja estic sindicat des de fa uns mesos i segueixo amb interès)
El tercer premi, el blog del periodista i comunicador Marc Serrano i Òssul (que llegeixo i segueixo amb admiració)

Tot i que no ho s'ha fet públic a l'acte de lliurament de premis, un dels membres del jurat m'ha confirmat que el meu blog ha quedat el 4t, fet que m'omple d'orgull només veient la qualitat dels tres guanyadors.

Des d'aquest blog, la meva enhorabona a l'Oriol, l'Albert i el Marc!

Ja està aquí!

2009-07-07T21:19:00.005+02:00

Perdoneu-me per tenir aquest espai mig abandonat però, entre trucades, gestions, calor, platja, notes de premsa, tensions, convocatòries... el poc temps lliure que tinc (tenim) el dedico a treure lluentor a la meva (nostra) nova joia. Divendres 17, la inauguració oficial!

Benvinguts a la república independent de Sabadell

2009-06-12T15:01:00.007+02:00

IKEA obrirà una nova botiga a Sabadell. 40.000 metres quadrats de superfície, 60 milions d'euros d'inversió, feina per a 500 persones i un pol d'atracció immillorable per a Sabadell-Barberà-Badia i el nou Parc Empresarial del Riu Sec. Per tot això, i també perquè sóc fan del seu posicionament i de la seva estratègia publicitària (i dels seus mobles i preus, per descomptat!) dono la benvinguda al tercer IKEA de Catalunya. Benvinguts a casa meva!

Gestiono la comunicació dels VII Premis Ciutat Sostenible

2009-06-02T20:07:00.003+02:00

Aquestes tres darreres setmanes he estat liat amb molta feina. Gran part del motiu era la meva participació en la VI edició dels Premis Ciutat Sostenible, en els quals vaig gestionar tota la comunicació prèvia: conovcatòria de premsa (juntament amb Delegació del Govern, la Fundació Fòrum Ambiental i Casa Real), enviament de notes de premsa i dossier i seguiment posterior amb els periodistes interessats. Enguany, la Infanta Cristina va participar en els premis, lliurant els guardons als alcaldes de les ciutats premiades. Això va ajudar (i molt!) a l'hora d'aconseguir repercussió de l'acte als mitjans generalistes (ABC, La Razón, La Vanguardia, El Punt, El Economista, Qué!, La Voz de Asturias, La Voz de Galicia, Noticias de Gipúzkoa, El Comercio, 3cat24.cat...) i a les revistes sectorials (Rima Medioambiente, Ecodiario, Ecoticias...).

Els Premis Ciutat Sostenible, que aquest any arribaven a la setena edició, s'atorguen com reconeixement als municipis de l'estat espanyol que aposten per projectes i actuacions dirigides a potenciar la sostenibilitat. Enguany, el Premi Ciutat Sostenible ha estat per a la ciutat de Múrcia. Mataró, Sant Adrià del Besós, Tolosa, A Coruña, Puerto del Rosario, Santa Coloma de Gramenet, Castrillón, Gozón i Alhama de Múrcia són la resta de municipis premiats en aquesta edició.

Gràcies a Touchpoint i a la Fundació Fòrum Ambiental per l'oportunitat de treballar en un projecte tant important i interessant.

* Fotos: David Oller (Fira de Barcelona)

Televisió 3.0?

2009-05-26T20:09:00.002+02:00

Fa unes setmanes, consultant el resum de l'estudi d'inversió publicitària Infoadex 2009, m'assabentava que els anunciants han tornat a disminuir la inversió. Els mitjans convencionals tornaven a baixar (això ja ho sabem... sobretot per la situació que estan patint molts col·legues periodistes de diaris i televisions) i per aquest motiu vaig rebre amb alegria iniciatives com la d'Antena 3.0. A principis de mes, Antena 3 va plantejar aquest projecte com una integració 360º i ho vaig entendre com una nova manera de produir continguts audiovisuals tenint en compte una plataforma multimèdia, no només televisiva. Pensava que Antena 3 havia entès que la fragmentació de l'audiència o la migració dels continguts a pantalles de PC o personals (mòbils) era una bona manera d'avançar-se al futur, fer-se amb un bon nínxol i garantir-se nova inversió publicitària (de fet els anunciants busquen això: mitjans més fragmentats, més petits, on el contacte amb el seu target sigui més directe i precís i a on la inversió publicitària sigui menor). Després de l'estrena del projecte, he de confessar que estic una mica decebut. Si bé Antena 3.0 té coses interessants, com la possibilitat de tornar a veure un programa quan vulguis o informació complementària d'un programa o sèrie, Antena 3 s'ha quedat curt en quant a la interactivitat. Oh! què paraula tan maca; amb tant futur per endavant (segons ens explicaven a la Universitat) i que, de moment a Espanya, es limita a enviar SMS a la pantalla de televisió!

Els defensors de l'Antena 3.0 em diran que l'estrena del projecte va permetre veure la sèrie El Internado a través de 3 canals, un d'ells permetent la interactivitat: Antena 3 (emissió "normal"), Neox (emissió amb banners amb informació complementària: anècdotes del rodatge) i Nova (emissió amb espai de xat). És cert que el "xat" és una manera d'interactivitat, però trobo que l'opció d'Antena 3 és equivocada: no té cap sentit posar un xat obert i massiu a la pantalla de televisió per parlar "tots amb tots". És una bajanada. L’interessant seria per apostar per l'anomenat "Watch and chat", que possibilita un xat discriminatori on tu com a usuari/espectador decideixes amb qui vols comentar el programa. Per exemple: comentar amb els amics, cadascun a casa seva, com va la final de la Champions, en un espai restringit i privat. Això ja ho fa la CNN i aquesta seria la millor opció per l'Antena 3.0.

Però l'Antena 3.0 no només hauria de limitar-se, al meu entendre, a un xat discriminat. S'hauria d'aprofitar per estendre l'experiència televisiva, sobretot les sèries, amb trobades on-line amb els protagonistes o blogs dels personatges (o actors que interpreten aquests personatges) parlant de la sèrie. O estrenes de capítols en suports minoritaris (com el mòbil) prèvies a l’emissió a la televisió.

Altres decepcions d'Antena 3.0 són que només podran aplicar aquest format de "nova televisió" als seus programes de producció pròpia (què passarà amb les sèries americanes, que són les que més audiència tenen?) i que han aprofitat per "sincronitzar" els talls publicitaris dels seus 3 canals, Antena 3, Nova i Neox. No té cap sentit que dos canals minoritaris com Neox o Nova tingui talls de publicitat de la mateixa durada que un canal generalista com Antena 3! Es carregaran ràpidament el prestigi amb el que havien nascut els canals de TDT d'Antena 3! (bé, si més no, més prestigi que els canals de TDT de Telecinco tenen, eh?).

En resum: intents com la d'Antena 3 són esperançadors, però encara queda molt per fer. No ens poden vendre invents com el d'Antena 3.0 com a "televisió interactiva", perquè encara està a anys llum de les possibilitats que tecnològicament ja existeixen. A més, les possibilitats per utilitzar les pantalles de PC i mòbil passen per concebre la producció audiovisual, des del seu inici, com una producció "multimèdia" i no "televisiva". Esperem que tot això no quedi en una nova "mosca" embrutant la pantalla d'Antena 3 per promocionar l'invent i en molinets i separadors amb aspecte futurista...

Sí: sóc un freaky

2009-05-25T22:15:00.002+02:00

Efectivament. Ho sóc. Des de que era ben petit (més del que sóc ara), col·lecciono tota la propaganda electoral que arribava a casa: primer a nom dels meus pares i, més endavant, al meu nom. Suposo que això de la comunicació, la persuasió i la publicitat es porta a la sang des de petit... ho potser és que simplement sóc masoquista i freaky.

El cas que avui m'ha arribat la primera carteta electoral, en aquest cas d'Esquerra. I després de llegir-la i tot i que no sóc (ni molt menys!) un expert en comunicació política, he decidit analitzar els cartells dels principals partits polítics que concorren a les eleccions europees, per intentar fer un diagnòstic ràpid i simple dels layouts i dels missatges de cada partit. Us exposo a continuació el que penso al respecte:

Un cop més, el PSC és el partit que fa una aposta més arriscada, tant en disseny com en copy textual. És l'únic partit que no centra ni seu missatge ni el disseny del cartell en el candidat (en aquest cas, candidata. Serà perquè no la coneix ningú?). Tornen a recórrer a la formula (simplista, sota el meu punt de vista) de relacionar la dreta amb el "desastre" i la "foscor". El seu claim és, precisament, un toc d'alerta en el qual ens avisen que la dreta no podrà fer-nos sortir de la crisi perquè ells són els que ens van fer entrar. Sorprèn que els germans del PSC a Espanya, el PSOE, estigui al poder l govern basc gràcies al recolzament d’aquesta dreta “reaccionaria” i “perillosa”... El disseny, tot vermell (és impossible relacionar aquest color amb cap altre partit) i fotografies en blanc i negre dels principals líders de centredreta europeus. El seu logo, gairebé passa desapercebut. Crec que la força del cartell del PSC no l’ha aconseguit cap altre partit polític. Un cop més, han guanyat la batalla dels cartells.
CIU aposta pel claim "ARA", presentat en una tipografia d'estil amable i poc seriosa. El claim el va completant, segons convingui, amb declinacions com per exemple, relacionats amb la feina: "ARA, llocs de treball". La seva imatge està impregnada pel distintiu europeu de les matrícules, on l'E d'Espanya s'ha substituït pel CAT. És el símbol més fàcil que han pogut trobar per relacionar Europa i Catalunya. El logo de CIU inclou la bandereta europea. És el cartell que més clarament aposta per una continuïtat estilística amb els d'anteriors campanyes. Segueix apostant pel blau (color que es relaciona amb els partits de centredreta) i el taronja (color que a Europa utilitzen alguns partits democratacristians).
Esquerra m'ha decebut profundament en aquesta campanya. Si bé en altres comicis els seus cartells han apostat per una maquetació agradable i moderna, en aquestes eleccions han optat per un layout de perfil tòpic i típic. Juguen amb les lletres UE del cognom del candidat, Junqueras. El cartell està presidit per una foto del candidat sense corbata (en escorç, més tòpic impossible). Això sí: la foto no és d'estudi, sinó que està feta a l'exterior. Més concretament, a Sabadell: o com a mínim es pot veure el verd del (suposo) Parc Catalunya (sostenibilitat, medi ambient, bla bla) i, al fons, la Torre Millenium (progrés, economia, modernitat, bla bla).
El Partit Popular continua en la seva línia. El seu és, sota el meu punt de vista, el cartell menys original de tots. Sembla que els costi modernitzar-se... tot i el redisseny del logotip que ja es va fer servir en les anteriors eleccions. Crida l'atenció que el seu claim és idèntic al de CIU: "ARA / AHORA", que es completa amb la paraula "solucions". El cartell és una foto del candidat Mayor oreja. Aquest sí: amb corbata. El PP abandona el taronja (que, com CIU, va intentar utilitzar en anteriors campanyes) per centrar-se únicament en el blau. Per cert, parlant del PP: en els mítings de campanya d'aquest cap de setmana han fet sortir al Rajoy sense corbata, sense americana i amb camisa blanca. Sembla que volen transmetre "modernitat"... tot i que penso que és un missatge contradictori amb la imatge del candidat Mayor Oreja i amb tota la imatge corporativa de la seva campanya...
IC-V torna a apostar pel missatge també explotat pel PSC: "crisis de dretes, solucions d'esquerres". El verd pistatxo torna a ser el protagonista i la foto del candidat (exterior, fons desenfocat) denota certa modernitat La mirada de Romeva bosca l’empatia amb el ciutadà, amb una mirada fixa però amable i un lleuger somriure als llavis. Raül Romeva està realitzant una campanya basada en petits mítings - rodes de premsa al mig del carrer: davant de la Borsa de Barcelona, a una platja... Es busca la foto "original" fugint de les imatges grandiloqüents dels pavellons plens de banderes de la resta de partits.

Bona feina!

2009-05-25T15:15:00.001+02:00

Ahir diumenge, el CE Sabadell es va classificar per a la següent eliminatòria de la fase d'ascens a 2a A. Era una notícia important per a la ciutat i els mitjans locals van estar a l'alçada. A banda de l'Avui Sabadell, que a la seva web www.asabadell.cat va informar puntualment en el moment que el Sabadell va marcar el gol, vull destacar la feina feta per Ràdio Sabadell 94.6. Davant la negativa de la televisió autonòmica de Castella i Lleó de retransmetre el partir del Cultural Leonsa i el Sabadell, que no va permetre la retransmissió del partit per part de TV3 i, per tant, no es van poder col·locar pantalles gegants per seguir el partit al carrer, Ràdio Sabadell 94.6 va pendre el relleu, va actuar com a dinamitzador local i com a font d'orgull saballut. La ràdio local va sortir al carrer, instal·lant una unitat mòbil a la Rambla, a l'alçada del Casal Pere Quart. Des d'allà, van fer el programa especial del partit, amb connexió en directe amb el camp del Lleó. Tot plegat va permetre establir un punt de reunió de tots els seguidors del CE Sabadell. Des d'aquest humil blog, vull felicitar als professionals de Ràdio Sabadell 94.6 per la iniciativa d'ahir i per la campanya de comunicació de la mateixa, utilitzant mitjans tan diferents com la premsa escrita i on-line local o la comunitat Facebook. Les imatges del fotògraf Juanma Peláez, que Ràdio Sabadell ha penjat al seu espai de Facebook, em fan enveja... perquè no vaig poder estar allà! Encara tinc una nova oportunitat a la següent eliminatòria.

Ah! Per cert: visca el Sabadell! A 2a!

* Fotografies: (c) Juanma Peláez

multipost!

2009-05-20T16:12:00.005+02:00

Ja fa uns dies que no actualitzo el meu blog... i això no és propi de mi. De fet, porto unes setmanes bastant estressat amb la feina. Queden pocs dies per la junta d'Accionistes de CASSA i això porta molta feina al departament de Comunicació. A més, estic immers en la comunicació d'un acte important que tindrà lloc el proper divendres (ja us explicaré i us penjaré fotos). Tot plegat em resta tant de temps que no he pogut explicar-vos que he estat a Londres (per cert: quina enveja de ciutat i d'actitud de les persones) i que dissabte vaig celebrar amb els amics l'aniversari de l'Anna i la lliga del Barça. Us deixo algunes fotos.

Aquests dies també m'he assabentat d'un concurs de blogs de Sabadell: una iniciativa de l'Ajuntament i de Sabadell fes clic en la qual vaig participar l'any passat sense gaire èxit. Aquest any, però, ja tinc 31 vots i ocupo la 12a posició, pel que no em puc queixar! Gràcies a tots els que m'heu votat! I si encara no ho has fet, a què esperes? Entra a http://www.clicapersabadell.cat/, busca el meu blog i vota'm!

I jo ara vaig a continuar fent de PR, que és el que toca. Això sí: prometo un post una mica més profund en breu!

He pujat el Taga!

2009-05-03T23:08:00.004+02:00

Divendres, el David, l'altre Òscar, l'Anna, la Núria i jo vam sortir de Sabadell en direcció a Ribes de Freser. L'objectiu de l'excursió era pujar el Taga. I ho vam aconseguir!

A la tarda, vam arribar al refugi de Sant Jordi, a Coll de Jou. Allà vam establir el nostre campament base i ens vam preparar per l'ascensió.

El Taga és un cim que es troba a la serra Cavallera, entre el Ripollès i La Garrotxa. Té 2.040 metres i per a mi significava la primera ascensió i el meu bateig muntanyenc. I no va estar malament! Vaig pujar el Taga en una hora i, des d'allà, des del cim, vaig poder contemplar les magnífiques vistes de tot els Pirineus. Lògicament, la bandera de Catalunya i la de Sabadell van estar presents en la coronació del cim!

A la nit, vam tornar al refugi per sopar, escalfar-nos al foc i dormir. Bé, això de dormir és una manera de parlar... perquè no estic gaire acostumat a dormir en un sac estirat al terra d'un fred i humit refugi...! L'excursió va acabar el dia següent, dissabte, amb la visita a Sant Joan de les Abadesses.

D'acte en acte

2009-04-28T19:23:00.003+02:00

Aquesta tarda ha tingut lloc l’acte de lliurament de premis del 22è concurs de dibuix CASSA, que he tingut l'honor d'organitzar amb les meves companyes. El vestíbul de la seu social de la Fundació CASSA ha acollit l’acte, que ha comptat amb la presència de Ricard Estrada, regidor de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes; Xavier Bigatà, president del Grup CASSA; Miquel Àngel Fos, director general, i una àmplia representació dels estudiants que han participat en el certamen.

El concurs de dibuix CASSA, que se celebra des de fa 22 anys, pretén despertar en els nens i nenes l’interès i l’admiració per l’aigua. Hi concursen els estudiants d’entre 10 i 14 anys de les escoles de Sabadell que participen a l’activitat El cicle integral de l’aigua, dins del Programa Educatiu Mediambiental que la Fundació CASSA ofereix gratuïtament als centres educatius. Jo, que encara sóc un nen i, a més, de Sabadell, m'enrecordo perfectament de la meva visita al dipòsit de Can Llong i a la depuradora d'aigües residuals. I també del premi "de consolació" que vaig guanyar al concurs de dibuix: una motxilla de colors verd i rosa que encara està per casa!

Enguany, el Programa Educatiu de la Fundació ha tingut una participació de més de 5.000 estudiants, provinents de la majoria d’escoles de Sabadell.

"I'm speaking in the rain"

2009-04-21T20:35:00.003+02:00

He vist aquesta foto i m'ha encantat. Pensareu que no té res... i és cert. Però trobo que s'han donat una sèrie de circumstàncies que converteixen aquesta imatge en "èpica": el president Obama pronuncia un dels seus discursos sota la pluja, vestit amb roba fosca, mira desafiant el temporal i sembla encarar-se als problemes amb la força de la seva paraula. A més, la fotografia juga amb el contrast de la foscor de l'escenari i de la seva pell il·luminada per una llum gairebé zenital. El resultat: una imatge que sembla més un fotograma d'una pel·lícula de ciència ficció que d'un polític. Bé, molta literatura i imaginació, però no negareu que la fotografia és diferent i, fins i tot, maca, oi? La imatge és del fotògraf Damon Winter i va ser publicada per The New York Times. I avui s'ha sabut que aquesta foto ha guanyat el Premi Pulitzer a la millor imatge de l'any.

Tarda de cafè (i Cacaolat)

2009-04-20T22:39:00.003+02:00

Fa tot just un any, cursant un Master de direcció de comunicació empresarial, un professor ens va explicar la importància de compartir experiències de gestió de la comunicació corporativa amb col·legues d'altres empreses i institucions. Ens deia que era vital per enriquir-se professionalment i necessari per conèixer la manera de fer de cada organització. Avui he fet un cafè (jo un Cacaolat) amb un col·lega. I ho he fet no només per aquest interès professional d'enriquiment... sinó sobretot per motivacions personals. Feia temps que seguia el blog d'en Marc Serrano i tenia ganes de conèixer-lo en persona. I no m’ha defraudat: un professional del sector que sap del que parla. Per cert: si encara no llegiu el seu blog, us ho recomano: www.ossul.blogspot.com.

El Vallès Occidental, la "segona capital de Catalunya" en nombre d'habitants (Sabadell-Terrassa-Sant Cugat-Rubí), dóna suport al somni del TRAMVALLÈS

2009-04-14T19:34:00.005+02:00

Les quatre ciutats vallesanes, que sumen gairebé 600.000 habitants, ja donen públicament i oficialment suport al TRAMVALLÈS: un somni (encara) que trencaria la radialitat de la xarxa de ferroviària vallesana actual i resoldria les mancances en el transport públic de la comarca. Un projecte necessari, totalment compatible amb altres "somnis" que ja són una realitat: el Metro Sabadell o l'ampliació de la xarxa d'FGC a Terrassa.

Des d'aquestes humils pàgines digitals, la meva enhorabona a la feina divulgativa i reivindicativa de la Plataforma del Transport Públic.

Us encoratjo a entrar a la seva web i veure, més a fons, en què consisteix el projecte del TRAMVALLÈS. Feu click aquí.

El luxe de l'essencial

2009-04-13T20:04:00.005+02:00

Al món de les aparences que ens ha tocat viure, sovint ens deixem enlluernar per grans ornamentes i ostentacions i ens oblidem de la sobrietat, de l’essència: la natura, la llum, l’aigua, la terra; trobar-se amb un mateix; respirar, contemplar, callar, parlar, escoltar. Compartir. És allà on resideix l’autèntic luxe: el luxe de l’essencial.

Si hi ha un indret que ha sabut representar aquest luxe (el més gran de tots els luxes) ha estat Les Cols. A més del restaurant, el mas d’Olot amaga al seu interior un espai contemplatiu i sobri, que juga amb el silenci, el misteri, l’ombra, la llum i l’aigua. Són els anomenats Pavellons Les Cols. Aquesta Setmana Santa he tingut l’oportunitat de dormir a un d’ells i, realment, m’ha servit també per trobar-me amb mi mateix, amb la meva parella i amb la natura.

Les estances són, com no, un cant a la sobrietat. Un cub de vidre que et permet gaudir del cel i de la llum, que es cola insinuant ombres i colors. L’aigua és la principal convidada de l’estança: es troba a la piscina d’aigua calenta, a la dutxa, a la làmina que fa la funció de pica de lavabo i a sota dels peus. No hi ha sons musicals. Ni sorolls industrials o tecnològics. Ni contaminació acústica. L’únic moble de l’habitació (perdó, del pavelló): el llit. L’únic electrodomèstic: la nevera, plena d’ampolles d’aigua de puresa volcànica.

A la nit, els vidres de les parets abandonen el seu to turquesa per sumir l’estança en la més absoluta foscor. La tènue llum artificial fa que sigui impossible fer quelcom diferent a relaxar-te, compartir, descansar i dormir.

Al matí, els primers raigs solars que entren per la finestra oberta al cel et desperten i et conviden a gaudir del cant dels nombrosos ocells de la zona. La piscina torna a estar a punt, amb l’aigua a la temperatura perfecta. L’esmorzar, al mateix llit, et dóna forces per gaudir d’un nou dia en aquest paradís, proper i alhora desconegut, anomenat La Garrotxa.

Amics, aquesta Setmana Santa he descobert l’autèntic luxe. El luxe de gaudir de l’estrictament essencial.

La feina del PR

2009-04-06T18:07:00.004+02:00

Aquesta tarda he fet un cafè amb un periodista d'El Periòdico. Durant la conversa, ha sortit el tema de la pressió que alguns PR fan als periodistes per intentar que, aquests, publiquin, sigui com sigui, alguna informació. De tornada en tren cap a casa, he reflexionat sobre el tema. No cal dir que aquesta no és la manera d'actuar de la majoria de comunicadors corporatius. Bé, com a mínim, no és la meva. I, qui ho fa, sota el meu punt de vista, no està fent bé la seva feina.

Un bon PR (comunicador, com ens agrada dir a Catalunya) és aquell que treballa per a la seva organització i per als mitjans de comunicació: no només per a la seva empresa. La nostra feina ha de ser facilitar al màxim, en la mida de les nostres possibilitats, la feina dels periodistes: donar dades, gestionar entrevistes, enviar la informació puntualment... i no obsessionar-se només en voler "sortir", sigui com sigui, a la premsa. La nostra feina també és detectar les necessitats de la societat, analitzar la filosofia i missió corporativa de la nostra organització i mirar de quina manera aquesta pot aprofitar el nínxol per oferir quelcom a la societat i, alhora, reafirmar la identitat i la personalitat de la pròpia empresa. Estic convençut que amb un bon pla de comunicació i una bona feina no cal pressionar a ningú perquè parlin de tu. Per això no m'agrada la manera que tenen algunes (moltes... la majoria?) empreses de mesurar la feina del comunicador a través del càlcul del ROI (valorant econòmicament les aparicions en premsa comparant-les amb el cost del mateix espai en publicitat). Aquesta formula (caduca, sota el meu punt de vista) només potencia accions de pressió i lobbysme que no estic segur que siguin beneficioses per a l'organització. Les relacions públiques són quelcom més complex, més professional, més profund, més subtil... que aconseguir simplement que surti el nom de la teva empresa a la premsa.

Fa uns dies llegia el dossier del programa de relacions públiques que Coca-Cola va portar a terme l'any passat a Argentina, guanyador d'un Premi Eikon. La campanya de 360º, que porta per títol "salud emocional", es va basar en el posicionament per excel·lència de la marca de refresc: el benestar i la felicitat. A partir d'aquí, es va realitzar un estudi per veure què entenia la societat argentina per benestar i felicitat. La idea era promoure un estudi que no només fos útil per a Coca-Cola, sinó també per a tota la societat. I es va arribar a un resultat curiós: la gran majoria de gent destacava el concepte de "salut emocional": per al 96% dels enquestats, la salut emocional era tant important com la salut física i consideraven que era possible arribar a ella a través de feina i la dedicació. Amb aquests resultats, es va redactar un pla de comunicació, amb l'objectiu d'instal·lar a l'agenda pública la importància d'exercitar la salut emocional i reafirmar la missió de Coca-Cola com a inspirador d'optimisme i felicitat. Veieu? l'objectiu principal no era només generar impactes als media! Les diferents accions que es van portar a terme (accions de comunicació interna, presentació pública dels resultats de l'estudi d'investigació per part de professionals dels camps de la medicina, psicologia i sociologia, campanya de publicitat...) van aconseguir repercussió en premsa i complir els objectius marcats prèviament al pla. Un cas més per tenir com a referent de feina ben feta.

Retrobament de comunicadors

2009-04-06T18:02:00.003+02:00

Comunicadors, generació 2001-2005. Dissabte ens vam retrobar a Badalona alguns amics i companys d'universitat i, ara, col·legues de professió. Deixo constància fotogràfica de la nit!

Acte del Síndic Fira Sabadell

2009-04-03T15:17:00.002+02:00

Més de 200 persones en un acte del Síndic Municipal de Greuges de Sabadell, Josep Escartín, a l'auditori de Fira Sabadell. L'objectiu: apropar al conjunt de la ciutadania el balanç de l'Oficina del Síndic de l'any 2008 i exposar la visió de la ciutat del Síndic. El resultat: un èxit d'assistència i una ponència molt interessant. I el punt i final de tots els actes de presenciació de la memòria anual del Síndic!

Bon cap de setmana!

II Tananada Daroca '09

2009-03-31T18:29:00.003+02:00

Aquest cap de setmana m'he reunit amb els meus cosins i tiets que viuen fora de Catalunya. Ja és el segon cop que organitzem aquesta trobada anual i, enguany, ha estat a Daroca: un petit poble de la província de Saragossa que no coneixíem. És molt enriquidor parlar amb aquests familiars que, tot i que viuen lluny, els sento molt propers. Quina sort tenir una família com la que tinc!

Document interessant

2009-03-23T22:35:00.000+01:00

La Fundació CASSA lliura els premis del concurs fotogràfic Aquafoto

2009-03-19T20:44:00.004+01:00

Acabo d'arribar de l'acte de lliurament de premis del 6è concurs fotogràfic Aquafoto, que he tingut el plaer de coordinar i conduir amb l'ajuda de les meves companyes.

M'agraden els actes com aquest; no només pels micròfons, els periodistes, els convidats, el protocol... també perquè al darrera hi ha una bona causa. I darrera de l'Aquafoto, organitzat per la Fundació CASSA, hi ha el compromís amb la cultura i, sobretot, amb la difusió de la importància de preservar l'aigua i el medi ambient.

Fa 6 anys, la Fundació va tenir la idea d'organitzar un concurs fotogràfic a través del qual reivindiqués la bellesa de l'aigua. I, any rere any, la participació ha anat a l'alça, fins arribar al punt d'haver augmentat un 66% la participació respecte a l'any passat: 1.800 fotografies, procedents de Catalunya i de totes les comunitats de l'estat (sense excepció!), a més de països com Xile, Andorra, Polònia, Argentina, Brasil o Mèxic. Què bé que ho fan aquests de comunicació de CASSA, oi? jeje

És un concurs que pel reduït (molt!) equip que el coordinem ens omple d’orgull, sobretot per l’alta participació i la destacable repercussió en premsa (no només local i sectorial... sinó també internacional). I un orgull que es pot fer extensiu a tot Sabadell, ja que aquest projecte, nascut a la nostra ciutat, va adquirint poc a poc una projecció que trenca fronteres.

L'acte ha estat presidit pel vicepresident del Grup CASSA, Lluís Pascual, el director general adjunt de la companyia, Paulino Garcia, i el regidor de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes de l'Ajuntament de Sabadell, Ricard Estrada. Si encara no heu tingut l’oportunitat de veure les fotografies guanyadores us animo a acostar-vos al Casal Pere Quart (Rambla, 69 de Sabadell), on estan exposades les imatges premiades en aquesta edició. Teniu de temps fins al proper dilluns.

Josep Escartín, Síndic de Sabadell, escollit president dels Síndics locals de Catalunya

2009-02-26T18:49:00.015+01:00

El FòrumSD, l’Associació de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya, ha celebrat avui a Sant Boide Llobregat la seva 11a trobada anual. Si no recordo malament, ja és la tercera trobada en la que m'encarrego de la comunicació. Estic content, per diferents motius que passo a analitzar tot seguit.

El primer motiu és que en aquesta assemblea ha estat escollit president de l'Associació l'amic Josep Escartín, Síndic Municipal de Greuges de Sabadell. Què puc dir d'ell? Doncs que no es cansa mai de pensar i de treballar; que encomana la il·lusió que té per la seva feina; que m'encanta la importància que dóna a la comunicació i que es mereix el càrrec de president. I és també motiu d'orgull per a tots els sabadellencs: el nostre Síndic és el president dels Síndics locals de Catalunya! Com ell mateix ha declarat als mitjans de comunicació, el seu nomenament “és també un reconeixement a una forma de fer de Sabadell: l’Ajuntament ha respectat molt la figura del Síndic: l’equip de Govern, acceptant les resolucions, i els membres de l’oposició, no utilitzant-les políticament. Aquest manera de fer de tots i totes és la que prestigia la Institució”. Com apassionat de la seva ciutat, el Josep no oblidarà Sabadell amb el seu nou càrrec: ben al contrari: posarà Sabadell com a exemple; parlarà de Sabadell amb estima i ens portarà a Sabadell molts dels actes i activitats que segur té al cap. Quan fa dies preparàvem aquesta jornada, em va sorprendre els reptes que en Josep s'ha fixat pel seu "mandat". Són reptes complicats, però il·lusionants. Són reptes que miren alt, però estic segur que els aconseguirà. Josep, enhorabona i molta sort en la teva nova etapa!

En segon lloc, també estic content perquè, mica en mica, el Fòrum de Síndics Locals de Catalunya va millorant la gestió de la comunicació i el protocol. Enguany, hem comptat amb personal propi encarregat del protocol de l'acte... i això sempre s'agraeix. Un no és superman i no pot estar pel protocol, els mitjans i temes varis...

I, per acabar, estic satisfet de la bona acollida que ha tingut l'acte als mitjans de comunicació. He tingut l'oportunitat de conèixer als companys de les televisions i ràdios del Baix Llobregat i ja es pot consultar la notícia als dos portals digitals de Sabadell: l'Avui Sabadell i Ràdio Sabadell 94.6.

Enguany m'ha tocat també ser el conductor de la cloenda de l'acte. I mentre parlava el Conseller Ausàs, m'he adonat que de 5 persones que estàvem a la taula, 3 érem de Sabadell. Majoria absoluta! el Síndic de Sabadell i president del FòrumSD, Josep Escartín, l'alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, i un servidor. I al finalitzar l'acte el comentari més escoltat era que, avui, Sabadell, ha estat la capital de Catalunya. Potser no arribem a tant... però poc a poc hi arribarem...

Vull aprofitar també per agrair al FòrumSD la seva confiança any rere any i, sobretot, la seva aposta ferma per la comunicació. Quesigui jo el responsable de comunicació del FòrumSD és anecdòtic: l'important és que creguin en la gestió professional de la comunicació corporativa (institucional, en aquest cas). Com sempre, una jornada com aquesta et deixa mort... però també content d'haver participat. * Les dues últimes fotos són de l'Esther Coscojuela

Fins sempre, alcalde

2009-02-13T16:53:00.003+01:00

20 anys d'alcalde. 20 anys treballant intensament per la seva (la nostra) ciutat. Gràcies per tot! I fins sempre.

Benvinguts, Asabadell.cat!

2009-02-12T22:21:00.003+01:00

El naixement d'un nou mitjà de comunicació sempre és una bona notícia. En realitat, el nou portal on-line Asabadell.cat no és ben bé un nou mitjà: és el resultat de la combinació de l'experiència local que té Canal Català i l'edició impresa de l'Avui Sabadell amb la credibilitat i la trajectòria d'un mitjà de comunicació històric com és el diari Avui. Penso que l'Asabadell.cat omple un buit que fins ara hi havia en la informació sabadellenca independent. Si bé és cert que la web de Ràdio Sabadell 94.6 era, fins ara, el portal de referència a internet en quant a la informació local (sense desprestigiar al Sabadell Press), l'Asabadell.cat neix amb la voluntat d'aprofitar al màxim les possibilitats d'internet (actualitzacions cada minut, de dilluns a diumenge, interactivitat amb el lector...) i compta amb el suport multimèdia que li ofereix la televisió del Vallès, Canal Català. A més, s'ha optat pel disseny del portal de notícies del diari Avui, amb una navegabilitat fàcil i intuïtiva. Tot plegat fa que el futur d'aquest nou mitjà sigui, com a mínim, esperançador. I que en una època com aquesta, en la que no parem de sentir (i llegir, i veure, i patir...) notícies tristes i de crisi, un mitjà hagi apostat per invertir, per créixer, per arriscar-se... és d'agrair. Des d'aquestes línies, benvinguts i tota la sort del món en aquest nou projecte!

I com que no totes les notícies poden ser bones... aquesta setmana he conegut la desaparició de l'edició impresa del Sabadell Press. La crisi d'anunciants ha pogut amb aquest projecte i això sempre és trist. Tot i això, la direcció del Sabadell Press anuncia que continuarà amb el portal on-line www.sabadellpress.com i que, quan vinguin temps millors, reprendran l'edició impresa del diari. Tant de bo vinguin ràpids, aquests temps millors!

Els nous semàfors de Sabadell

2009-02-08T22:07:00.003+01:00

Quan vaig sentir (i llegir) la notícia de la renovació de tots els semàfors de Sabadell recordo que em vaig alegrar, sobretot perquè amb les noves llums s'estalviaria energia i es faria un rentat de cara a la ciutat (i, de pas, la modernitzaríem una mica). La meva sorpresa va ser comprovar que la renovació dels semàfors era, en realitat, només de la seva llum. És a dir: el semàfor, en sí, continuava sent el mateix, amb els seus colors tradicionals i incombinables. Bé, en realitat és una tonteria, però m'esperava uns nous i moderns semàfors com els de Terrassa o una aposta per uns colors "menys agressius", com per exemple els de la zona de l'Eix Macià o els de la Rambla. Deixant de banda aquesta petita decepció, la sorpresa més gran va arribar quan, fa unes setmanes, conduint a la nit per la Rambla de Sabadell, em vaig topar amb la potència desmesurada de les noves leds dels semàfors! Ningú s'ha adonat? És impossible conduir a la nit sense que les potents leds no aconsegueixin tancar-te els ulls, amb el perill que això comporta. I l'excusa no pot ser que els leds són així... perquè vinc ara mateix de Barcelona i, allà, els semàfors amb leds no tenen aquesta potència innecessària! Fixeuvos a la nit i veureu com tinc raó...

Un any de notícies made in Sabadell

2009-01-30T16:11:00.003+01:00

Ahir vaig estar a la presentació de l'Anuari de Sabadell 2008 que, com bé diuen els seus creadors, és la crònica dels fets i dels personatges de tot un any a Sabadell. Sempre m'agrada gaudir amb temps de l'Anuari, entretenir-me a cada pàgina i a cada fotografia... mirar enrere i recordar totes les coses que han passat a Sabadell durant tot l'any anterior. Molt bona feina la del Joan Carles, el Juanma i companyia. Ja veig tres anuaris a la meva llibreria! Si el del 2008 ha pogut sortir, tot i la crisi d'anunciants, es demostra que el projecte està consolidat.

Sense cap dubte, la notícia de l'any a Sabadell ha estat l'inici de les obres de Metro Sabadell. Ja queda menys per tenir-ho!

Per cert: interressant la ponència del sabadellenc Eugeni Sallent, director de RAC1, a la presentació de l'Anuari.

Festa per la independència del David!

2009-01-12T18:24:00.003+01:00

No, no utilitzo el meu blog per enviar consignes independentistes ni reivindicacions territorials... "la festa per la independència" és la festa que vam organitzar aquest dissabte per celebrar que el bon amic David s'independitza. Ja té un piset ben maco al centre de Sabadell i, aprofitant que encara no té mobles ni res, va ser la millor localització per fer una festa. Divendres a la tarda vam començar amb la decoració i la logística i dissabte a la nit la festassa. No em cansaré de repetir que la festa va ser històrica. Genial. Fantàstica. Estava qui havia d'estar i el bon rotllo va presidir la nit. I estic content d'haver participat en una festa en la que vam gaudir al màxim sense molestar a ningú. Tot estava controlat per tal de no molestar als veïns amb la música, de no fer malbé el terra de parquet, de no embrutar les parets... en fi: allò que diuen de garantir el dret a la diversió d'uns i el dret al descans dels altres. Ho tinc ben aprés...

Centrant-nos de nou en la festa, només dir que al Facebook hi ha una selecció fotogràfica que val molt la pena, tot i que no hem "etiquetat" a les persones que surten en cada foto per evitar allò de la intromissió a la via privada que ara està tan de moda. Aquí només penjo unes quantes...

Can Xiquet és el paradís!

2009-01-05T18:14:00.000+01:00

He passat un cap de setmana a Can Xiquet: un petit hotel a Cantallops, gairebé tocant a França. Un lloc magnífic! I l'hotel realment és un encant! Hem quedo amb les vistes al cel i a les muntanyes des del jacuzzi, a la mateixa habitació. No penseu que estic fardant, eh? Que ni tan sols ho vam pagar! L'Anna i jo vam anar a Can Xiquet perquè ens van convidar! Per cert: vam aprofitar per fer una excursió a Perpignan, a França. Tot i que sabia que formava part de l'anomenada "Catalunya Nord", em va sorpendre la quantitat de banderes catalanes i de cartells i senyalitzacions en català... tot i que ningú l'enten ni el parla. Cultura i tradició o reclam turístic?

Un Nadal en família

2009-01-01T18:11:00.000+01:00

Ha estat un bon Nadal: en família! Molt menjar, molts regals, les campanades a la Puerta del Sol, Raphael cantant a TVE... en fi, que m'agraden les tradicions...

5 anys!

2008-12-24T17:26:00.004+01:00

Aquest passat cap de setmana he estat a un raconet de Catalunya on encara sembla que no hagi passat el temps. Entre bràfim, el Catllar i Renau, dos pobles de l'interior de la província de Tarragona, es troba Peralta: un antic poblet ara deshabitat en el que un restaurador amb vista ha obert un hotel amb el mateix nom: hotel Peralta. Us ho recomano totalment! No hi ha televisions a les habitacions; els nens estan "prohibits"; s'hi respira aire pur envoltat de vinyes i camps i tot està dissenyat per tenir una experiència relaxant al 100%!

A banda de les excel·lències de l'hotel, per a mi va ser un cap de setmana molt especial per la persona amb la que anava. Ja són 5 anys caminant junts. La clau és no perdre mai la il·lusió i les ganes. I després de l'estada a l'hotel Peralta, crec que he sortit encara amb més il·lusió i ganes que mai!

Barça-Madrid al Camp Nou

2008-12-14T22:03:00.002+01:00

Hi havia un nen assegut davant meu. Era de Salamanca i no tenia més de 7 anys. Havia vingut amb el seu tiet a Barcelona, a veure el Barça-Madrid. El nen era culé: bufanda blaugrana, samarreta del Barça i una trompeta que no deixava de fer sonar. Se sabia tots els noms dels jugadors i no parava d'animar al seu equip. Només per aquest nen el Barça ja havia de guanyar!

Vam patir molt dissabte al Camp Nou: el Barça jugava bé, però no arribaven els gols. Era el meu primer clàssic al Camp Nou: tot un espectacle! Gràcies, Josep, per l'oportunitat de viure-ho!

Casament de RIS

2008-12-14T21:57:00.002+01:00

Moltes felicitats, RIS! Divendres va ser la seva boda i ara... a Australia!

Aquí em podeu veure, amb amics i familiars i fent de cameraman!

Dinar de Nadal de CASSA amb la premsa

2008-12-11T17:35:00.003+01:00

Avui ha tingut lloc la tradicional roda de premsa - dinar de Nadal del Grup CASSA amb la premsa. Amb alguns periodistes és l'únic cop a l'any que ens veiem i m'agrada pel fet de saber d'ells i conèixer les seves novetats.

Aquest 2008 ha estat un any difícil. Així ha començat la roda de premsa en Xavier Bigatà, president del Grup CASSA. Tot i les dificultats, motivades per la major conscienciació entorn al consum d'aigua (motivada per la sequera i que es tradueix en un descens del consum) i per la crisi econòmica general que patim, el resultats del Grup d'aquest 2008 es preveu que sigui similar al de l'any 2007.

A nivell de premsa, aquest any han vingut més mitjans i corresponsals que l'any anterior, pel que penso que podem estar contents: Diari de Sabadell, Expansión, Ràdio Sabadell 94.6, Avui, Com Ràdio, Canal Català, El País, El Periódico, Catalunya Ràdio, El Mundo, RNE-Ràdio 4... Gràcies a tots!

Dia Mundial dels Drets Humans a Sabadell

2008-12-09T17:56:00.006+01:00

Aquesta tarda ha tingut lloc l'acte organitzat pel Síndic Municipal de Greuges de Sabadell per commemorar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Més de 200 estudiants de l’escola Claret d’entre 12 y 16 anys han participat en un acte en el que l'amic Josep Escartín, Síndic Municipal, ha recordat la importància d’aquests drets universals i la missió que tots tenim de garantir el seu respecte. La xerrada ha estat molt interessant, ja que el Síndic ha posat exemples de vulneració dels Drets Humans a casa nostra.

Després de la xerrada del Síndic, un grup d’estudiants ha llegit els articles de la Declaració Universal dels Drets Humans i dels Drets dels Infants. Cada estudiant ha escollit un article i l’ha llegit públicament. L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, que també ha llegit un article de la Declaració i que ha explicat tres anècdotes personals on ha conegut l'absència del respecte pels Drets bàsics.

Dóna gust veure la sala del Casal Pere Quart plena fins a la bandera i, sobretot, veure les cares d'atenció dels estudiants, que han escoltat amb respecte i educació les paraules del Síndic i de l'alcalde. Sovint critiquem al jovent... així que quan es mereixen un reconeixement també s'ha de dir!

Cansat!

2008-12-03T21:48:00.002+01:00

Avui pensava en escriure alguna cosa al meu blog sobre la nova injustícia que els d'ETA han comès avui. Però ja estic cansat i, com jo, molta gent. Cansat de no acabar mai, de que es repeteixi la història, de matar innocents, d'assassinar gent que fa país, de tanta merda... Tant cansat que fins i tot em fa mandra escriure el que penso, que és el que pensa la immensa majoria de la societat. El meu amic Josep Escartín ha escrit al seu blog un post amb el que m'identifico totalment. Ho podeu veure aquí.

Superar la crisi

2008-11-26T20:39:00.003+01:00

La principal trampa de qualsevol crisi és no saber sortir-se'n. I una de les claus d'èxit és, potser, posar il·lusió i ganes. Segur que tots em criticat més d'un cop l'aspecte comercial del Nadal... però és precisament aquest aspecte comercial el que ara pot començar-nos a salvar de la crisi. Sí, no esitc boig. El millor regal de reis és, precisament, consumir molt. Si consumim, estem fent un acte de solidaritat amb la botiga del costat, amb la seva família, amb els seus proveïdors, amb la ciutat, amb el país, amb tots nosaltres. Perquè, aquest Nadal, la il·lusió i les ganes han de superar les reticències a l'hora de comprar. Consumim! Consumeix! Compra i regala! I quan més comprem, més estarem fent per sortir d'aquest forat!

Iniciatives com avançar l'inici de la campanya de Nadal (ahir ja es van encendre les llums a Sabadell i, dilluns, a Barcelona) o anuncis com el que publicava avui el Diari de Sabadell a la seva contra, animant al consum i amb un to positiu, són sempre benvinguts (enhorabona al Diari de Sabadell per la iniciativa!). Aquest any, més que mai, bon nadal comercial!

Sopar trimestral

2008-11-21T07:18:00.003+01:00

Ahir tocava sopar trimestral amb la Jimy, la Judith, el David i jo. Ahir, més que altres cops, va ser una alegria comprovar ja estem tots bé!!

a Casadecor

2008-11-16T21:18:00.004+01:00

Aquest cap de setmana ha estat dedicat a les fires. Si ahir vaig assistir al Catavins de Sabadell, avui he anat a Casadecor, amb l'Anna, que tenia entrades gratis. M'ha agradat, tot i que esperava que fos més gran. He agafat algunes idees pel meu futur pis!

La nota negativa ha estat comprovar que la zona del Fòrum és un fracàs. 4 anys després de la celebració del Fòrum de Cultures, la zona encara no ha aconseguit atreure comerços, restaurants ni gent! I cada cop està més degradada. És una llàstima, perquè és molt maco i gratificant passejar per allà i gaudir del mar i de les bones vistes. Espero que l'Ajuntament de Sant Adrià i el de Barcelona es possin les piles per arreglar la situació i "reflotar" la zona del Fòrum. Iniciatives com la del "Parc del Fòrum" estan bé, però no són suficients. Cal dotar de continguts l'edifici Fòrum, convertir el Port del Fòrum en un centre d'oci i restauració i organitzar altres activitats com per exemple fires d'artesania o populars... tot per aprofitar l'inmens espai que ara per ara està desaprofitat. Si no es fa, tenim el perill de que el Fòrum només ens serveixi per fer la Feria de Abril i macroconcerts.

Professor per un dia!

2008-11-13T20:28:00.003+01:00

Avui he fet la meva primera classe com a professor! Ha sigut a l'Escola de Postgrau de la UAB. Fa poc més d'un any que vaig acabar el Màster de Direcció de Comunicació Empresarial i avui he tingut l'honor de fer de profe i explicar als alumnes d'enguany què és això d'un "pla de comunicació". Quan he començat he tingut una sensació extranya, ja que encara no estic acostumat al canvi de rol alumne-professor. De fet penso que alumne ho seré sempre... ja que queden moltíssimes coses per apendre. I tenir l'honor de formar part del Màster per un dia, sabent el nivell de la resta de professors, és tot un honor. I estar al costat de l'Anna sempre aporta molta més seguretat!

La classe ha anat bé, la veritat. Fins i tot alguns alumnes ens han dit que molt bé, pel que avui ja tinc un motiu per anar a dormir content. He d'agrair a l'equip del Màster la seva confiança i l'oportunitat.